rècord històric d´aturats

Les comarques gironines tanquen el novembre amb un rècord històric d´aturats

Girona lidera l'increment de l'atur a Catalunya i ja suma 58.634 desocupats

01:35 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

GIRONA | O.PUIG/AGÈNCIES Mai no hi havia hagut tantes persones aturades registrades a les Oficines de Treball de les comarques gironines. Segons dades difoses ahir, a finals de novembre eren 58.634, cosa que suposa un augment de 1.097 persones en relació amb l'octubre i un nou rècord històric. Amb 3.392 persones desocupades més que el mateix mes del 2010, l'increment de l'atur de Girona és amb escreix el més elevat que s'ha registrat a totes les demarcacions catalanes. Per sectors, l'únic sector que disminueix l'atur és la construcció, amb 36 persones menys a les llistes del SOC. Més dolentes són encara les dades d'afiliació a la Seguretat Social, amb una caiguda de més de 7.500 cotitzants en un mes.
La demarcació de Girona ha estat una excepció en relació amb el comportament de l'atur en el conjunt de Catalunya, on el lleuger increment de l'atur el novembre ha suposat gairebé un estancament de la desocupació. Contràriament, a Girona, l'atur ha augmentat sobretot en el sector serveis, amb 1.080 desocupats més que a l'octubre. L'agricultura i la indústria, per la seva banda, van registrar increments molt moderats.
En termes percentuals, el novembre l'atur va augmentar l'1,91% en relació amb l'octubre. Si la comparació es fa amb el novembre de l'any passat, l'atur a Girona creix en 3.392 persones, el 6,14% més. Pel que fa a la contractació, a les comarques de Girona el novembre es van signar 12.347 contractes, cosa que suposa 1.492 menys que l'octubre (-10,78%), mentre que en relació amb l'any passat la disminució de contractes és de 1.018 menys (-7,62%).
El nombre de persones desocupades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya el novembre ha tornat a fixar un nou sostre històric amb 615.669 tot i que l'augment de la desocupació en relació amb l'octubre només ha augmentat en 111 persones, la xifra més baixa que s'ha registrat des que hi ha sèries històriques registrades per autonomies al Ministeri de Treball. En el conjunt de l'Estat espanyol, l'atur augmenta 59.536 persones i suma també un nou rècord amb 4.420.462 persones. L'atur disminueix a Barcelona, on hi ha 359 persones menys aturades, i també cau a Lleida, amb 754 aturats menys. A Tarragona la desocupació s'incrementa en 127 persones. L'increment de l'atur a Catalunya és de lluny l'augment més baix que s'ha registrat en el conjunt de l'Estat espanyol, si s'exceptua Madrid. L'allargada del cicle de la crisi i la debilitat del creixement fan que la recuperació de l'ocupació no acabi d'arribar, cosa que suposa un estancament amb el nombre d'aturats. Aquest llarg manteniment de persones a l'atur fa que les prestacions es vagin acabant i els aturats o bé vagin cobrant cada cop menys o bé deixin de cobrar alguna prestació.
A Catalunya, la cobertura d'aquest mes d'octubre va beneficiar al 69,61% de les persones aturades, mentre que l'octubre de l'any passat aquesta cobertura era del 86,77%. L'octubre passat hi havia a Girona 11.526 persones que no cobraven cap tipus de prestació per atur.

La Seguretat Social incorporarà 6.250 treballadors de la llar gironins que no estaven donats d'alta

Els empleats tenen fins el 30 de juny per regularitzar la seva situació i la intenció és fer aflorar treball submergit

ACN - Girona Baix Empordà, Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany, La Selva, Gironès, Ripollès Dijous, 1.12.2011. 15:11 h

La Seguretat Social preveu incorporar 6.250 treballadors de la llar de les comarques gironines que fins ara no estaven donats d'alta i no tenien la seva situació laboral regularitzada. Un canvi normatiu obliga els empleadors a donar d'alta els seus treballadors encara que només treballin per ells una hora quan abans només cotitzaven a partir de les 16,6 hores. Actualment hi ha 4.750 treballadors de la llar a la demarcació i tant la Tresoreria com el sindicat UGT creuen que aquesta mesura permetrà fer aflorar treball submergit i arribar als 11.000. Nou de cada deu empleats són dones i d'aquestes el 63% són estrangeres. Tindran fins el 30 de juny per regularitzar la situació laboral.

---

Jordi Mont, Francesc Francisco-Busquets i Dolors Bassa © ACN

---

El decret llei aprovat pel consell de ministres el novembre estableix que els treballadors de la llar s'integraran a la Seguretat Social perquè els seus drets laborals s'equiparin als de la resta d'empleats donats d'alta i també per fer aflorar una part de l'economia submergida. La secretària general de l'UGT a les comaques gironines, Dolors Bassa, ha assegurat que d'aquesta manera els treballadors de la llar cotitzaran, podran demanar baixes laborals, tenir atur o optar a una pensió de jubilació més elevada.

Un dels canvis principals és que ja no existirà distinció entre treballadors a temps complet o els que treballen només per hores perquè tots els empleats domèstics hauran d'estar afiliats. Abans, només ho estaven els que prestaven serveis més de 16,6 hores. Fins ara, el treballador es pagava la seva quota de la Seguretat Social. A partir de l'1 de gener, el titular de la llar familiar és qui haurà de donar d'alta el treballador. El director de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Jordi Mont, ha explicat que això serveix tant per a al família que té un empleat cada dia com per a la que en té un per hores. Així, ha detallat Mont, si un empleat de la llar treballa a tres cases diferents, els tres empleadors l'hauran de donar d'alta per les hores que hi dediqui.

El termini és fins el 30 de juny. En el cas que els treballadors discontinus -els que van per hores i en més d'una llar- no modifiquin la relació labora els donaran de baixa. La situació és diferent per als que treballen en una sola llar, a partir del 30 de juny els donaran d'alta i els incorporaran al rang més elevat de cotització.

La majoria dels treballadors de la llar, el 90%, són dones. D'aquestes, el 63% són d'origen estranger. Per això, l'UGT creu que aquesta regulació de les relacions laborals permetrà que puguin justificar més fàcilment que tenen una feina i un contracte laboral. La majoria de les empleades domèstiques són procedents d'Hondures, 930, seguides per les d'origen marroquí, 265 treballadores, i les bolivianes, 391 treballadors. En total, a les comarques gironines hi ha actualment 4.750 treballadors domèstics. D'aquests, uns 2.700 treballen en una sola llar i uns 2.000 són treballadors discontinus.

De moment, no s'integraran en el règim general de la Seguretat Social, sinó que han creta un règim especial. L'equiparació serà progressiva i la previsió és que el 2019 ja estiguin incorporats del tot. El seu sou mínim interprofessional no serà de moment el general, sinó el que hi ha estipulat per a treballadors eventuals i temporers, per tant, un mínim de 30,39 euros per jornada legal d'activitat.

Una trentena de majors de 50 anys ha aconseguit feina amb Reinicia´t

Un total de 147 persones han participat al programa Reinicia't de l'Ajuntament de Girona

07:44 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Eva Fortià, Manel Serrat, Marta Madrenas i Laura Poch, ahir a Girona.
marc martí

GIRONA | DDG Un total de 147 persones més grans de 50 anys han participat durant aquest any al programa Reinicia't de l'Ajuntament de Girona, que té com a finalitat oferir orientació laboral i acompanyament a la inserció a la gent més gran de 50 anys en situació d'atur. De les 147, 28 s'han inserit laboralment -14 homes i 14 dones- principalment entre el sector serveis.

El balanç d'aquest programa el va presentar ahir la regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, juntament amb la directora del Servei Municipal d'Ocupació, Eva Fortià, i dues persones que han participat en el programa, en Manel Serrat i la Laura Poch.

Finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, en aquest temps els participants han treballat aspectes relacionats amb factors que incideixen directament i indirectament en la incorporació al mercat de treball, com l'analfabetisme digital, els canvis en el mercat laboral, currículum ocult, competitivitat, l'edat, la formació i reciclatge, factors sociològics, context socioeconòmic i ràtio d'adaptabilitat.
En concret, segons van explicar ahir, en arribar als 50 anys les dificultats per trobar feina són molt grans si la persona queda en situació d'atur, ja sigui per manca de formació -i les empreses per no voler formar-, de titulacions o altres aspectes que ara, amb el Reinicia't, hi troben una nova oportunitat.

Marc Vidal La crisis financiera explicada de manera sencilla

Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un préstamo
bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que
sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, beban hoy y
paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo que consumen cada uno de
sus clientes. Esta es una manera como otra cualquiera de concederles
préstamos.
Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar de
más clientes.

Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar los
beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las bebidas
que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumenta
vertiginosamente.
Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio; la
caja sigue estando vacía de ingresos contantes.
Un empleado del banco más cercano, muy emprendedor, y que trabaja de
director en la sección de servicio al cliente, se da cuenta de que las
deudas de los clientes del bar son activos de alto valor, y decide aumentar
la cantidad del préstamo a Heidi. El empleado del banco no ve ninguna razón
para preocuparse, ya que el préstamo bancario tiene como base para su
devolución las deudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensión del castillo de naipes?
En las oficinas del banco los directivos convierten estos activos bancarios
en "bebida-bonos", "alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios. Estos bonos
pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercado financiero
internacional. Nadie comprende en realidad qué significan los nombres tan
raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantía tienen estos bonos, ni
siquiera si tienen alguna garantía o no. Pero como los precios siguen
subiendo constantemente, el valor de los bonos sube también constantemente.
Nota: El castillo de naipes crece y crece y no para de crecer, pero todo es
un camelo; no hay detrás solidez monetaria que lo sustente. Todo son
"bonos", es decir, papelitos que "representan" tener valor siempre y cuando
el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los precios siguen subiendo, un día un asesor de riesgos
financieros que trabaja en el mismo banco (asesor al que, por cierto,
despiden pronto a causa de su pesimismo) decide que ha llegado el momento de
demandar a Heidi el pago de su préstamo bancario; y Heidi, a su vez, exige a
sus clientes el pago de las deudas contraídas con el bar.

Pero, claro está, los clientes no pueden pagar las deudas.
Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tener ni un céntimo!!! Han podido beber cada día
en el bar porque "se comprometían" a pagar sus deudas, pero el dinero físico
no existe.

Heidi no puede devolver sus préstamos bancarios y entra en bancarrota.
Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los "alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su
valor. Los "vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un 80%.

Las compañías que proveen al bar de Heidi, que le dieron largos plazos para
los pagos y que también adquirieron bonos cuando su precio empezó a subir,
se encuentran en una situación inédita. El proveedor de vinos entra en
bancarrota, y el proveedor de cerveza tiene que vender el negocio a otra
compañía de la competencia.
Nota: Porque los proveedores de vinos y cervezas también le fiaban a Heidi,
creyendo que estaban seguros de que cobrarían con creces al cabo del tiempo.
Como no han podido cobrar dado que el dinero no existe, la deuda de Heidi se
los ha comido a ellos.
El gobierno interviene para salvar al banco, tras conversaciones entre el
presidente del gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.

Para poder financiar el rescate del banco, el gobierno introduce un nuevo
impuesto muy elevado que pagarán los abstemios.
Nota: Que es lo que de verdad ha pasado. Con los impuestos de los ciudadanos
inocentes, los gobiernos han tapado el agujero financiero creado por la
estupidez de los bancos.

- 31.300 cotitzants estrangers

La Seguretat Social perd 31.300 afiliats estrangers

A l'octubre cau un 1,7% el nombre de cotitzants immigrants, el quart descens consecutiu registrat el 2011

EP / MADRID La Seguretat Social ha perdut 31.300 cotitzants estrangers a l'octubre, un 1,7% en relació al mes anterior, fins a situar el nombre d'immigrants en alta a 1.785.362 ocupats, ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Immigració.

Amb el descens d'octubre, el sistema de la Seguretat Social encadena quatre mesos de pèrdua d'afiliats estrangers després d'haver registrat al juliol, agost i setembre un total de 1.142, 19.715, i 13.384 baixes, respectivament.

Del total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en acabar el desè mes de l'any, 1.141.733 cotitzaven al règim general; 245.068 al Règim Agrari, 210.143 al d'autònoms, 182.774 al de la Llar; 5020 al del mar, i 623 al del Carbó.

Hi ha una oferta per cada 182 aturats.

L´Exèrcit concentra una de cada cinc ofertes laborals que gestiona el SOC a Girona

Els serveis públics d'ocupació han tramitat 3.223 ofertes de feina a la demarcació des de principis d'any, un 40 per cent menys que el 2010

GIRONA | ORIOL PUIG
El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) gestionava el mes passat 316 ofertes de llocs de treball a les comarques gironines. D'aquestes, 68, un 21 per cent del total, corresponinen a ocupacions militars. L'exèrcit es converteix d'aquesta manera en un dels principals usuaris dels serveis públics d'ocupació. Per grans grups, només del d'"empleats d'oficina comptables i administratius", registrava més ofertes, un total de 89.
La dada és un reflex que les empreses gironines segueixen confiant poc en el paper de l'administració pública com a intermediadora en el mercat de treball.Des de principi d'any, el SOC ha gestionat un total de 3.223 ofertes laborals a la demarcació, un 40 per cent ?menys que en els 10 primers mesos de l'any passat. En l'actualitat, hi ha una oferta per cada 182 aturats.

Evolució comarcal
En un mercat de treball poc dinàmic i on encara se segueix destruint ocupació, els descens de les ofertes que les empreses presenten als serveis públics és generalitzat a totes les comarques gironines, especialment al Ripollès (-55 per cent) i el Pla de l'Estany (-54 per cent).
El 80 per cent de les ofertes actives al mes d'octubre corresponien al sector serveis. Segons les dades de la Generalitat, sis de cada deu no exigien cap categoria laboral determinada, el que és significatiu que corresponen a feines de baixa qualificació professional.
D'altra banda, dues de cada tres ofertes no estableix cap edat per accedir al lloc de treball que s'ofereix, si bé un 31 per cent el limita a una edat inferior als 45 anys.
Pel que fa a la tipologia del contracte que ofereixen les empreses, més del 93 per cent són de caràcter eventual. De fet, un de cada quatre té una durada inferior als 3 mesos, i el 62 per cent de menys de 6 mesos.

ERASE UNA VEZ...

 

Dentista a preus simbòlics per la gent sense recursos

ACN Girona ja té la primera clínica dental solidària de la demarcació destinada a persones en situacions de precarietat socioeconòmica. La clínica és una iniciativa del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona i ofereix una solució a la població sense recursos que no pot fer front a un tractament odontològic privat. Disset dentistes voluntaris treballen desinteressadament durant les seves hores lliures i fan tractaments a preus més baixos que els del mercat, i que oscil·len entre els sis i els 150 euros. Des del 10 d'octubre, més de 35 pacients han passat per la clínica solidària i s'espera que, en un any, la clínica doni assistència directa a més de 100 persones.

En temps de crisi, les visites al dentista privat són un sobrecost per a totes les famílies i una dificultat afegida per a aquelles persones que tenen problemes econòmics. És per aquest motiu que des del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona van pensar en la possibilitat de crear una clínica dental solidària que donés resposta a les necessitats dentals que pateix la població més desafavorida de Girona.

Des d'aquest passat 10 d'octubre la clínica ja és una realitat. Disset dentistes voluntaris hi treballen de forma desinteressada durant les seves hores lliures. Tot i que la clínica sigui solidària, no tothom pot anar-hi. Els pacients cal que vinguin derivats des dels serveis socials o d'entitats que treballen al territori gironí.

La clínica ofereix diversos tractaments d'odontologia bàsica; és a dir, extracció de dents, també es maten nervis (endodòncies) i es munten dentadures postisses (pròtesis) tant parcials com complertes. Els preus oscil·len entre 6 euros per una extracció de dent i reparació de càries fins als 150 euros per una dentadura postissa.

Una idea del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona

La idea va néixer l'any 2008 dins del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona el qual va crear l'associació Dentistes Solidaris de Girona per desenvolupar aquest projecte anomenat 'Somriures Solidaris'. La iniciativa no té intenció de suplantar l'acció de les administracions públiques en salut bucodental sinó que treballa per cobrir les mancances que pateix la població més desafavorida de Girona.

El projecte s'adreça a aquelles persones que es trobin sense recursos econòmics i pateixin situacions d'atur o de pobresa extrema. La clínica, situada dins del Mercat del Lleó, es va crear amb l'ajuda de l'organització Odontologia Solidària i seguint l'exemple de les diverses clíniques dentals solidàries existents a Badalona, Barcelona, Madrid i València.

La clínica s'inaugurarà oficialment el proper 29 de novembre però des del 10 d'octubre ja està en funcionament. El president de l'associació Dentistes Solidaris de Girona, Emili Banchilleria, destaca que des del 10 d'octubre s'han visitat més de 35 pacients i espera que, en un any, la clínica pugui donar assistència directa a més de 100 persones.

Banchilleria ha explicat que les clíniques solidàries de Granollers i Badalona estaven "col·lapsades" i tenien llistes d'espera d'entre dos i tres anys. Per aquest motiu, un cop la clínica va estar preparada, des de l'associació van creure que era millor començar a treballar i van demanar a les consultes dentals de la demarcació de Barcelona que derivessin els pacients del territori de Girona cap a la nova clínica solidària del Mercat del Lleó. Una decisió que va suposar una "alegria immensa per a tots els afectats", segons Banchilleria, ja que alguns pacients no podien pagar el preu del desplaçament fins a Barcelona.

El president de l'associació explica que els preus que ofereix la clínica són "simbòlics i limitats al cost del proveïdor". A més, considera que els pacients "valoren més positivament la feina" si han de pagar un mínim preu en comptes de tenir una assistència totalment gratuïta. La nova clínica ha comptat amb l'ajuda econòmica o material d'entitats com Dipsalut, Odontologia Solidària, l'Ajuntament de Girona, membres del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona i de diversos laboratoris.

Un treball altruista

La vicepresident de l'associació Dentistes Solidaris Girona, Teresa Maria Saguer, detalla que col·laborar en el projecte és una "opció personal" i considera que dedicar una tarda lliure a una feina altruista "repercuteix positivament en la persona".

La dentista Saguer destaca que tothom qui vulgui pot contribuir en el projecte mitjançant una col·laboració econòmica o material. De moment, la clínica visita una mitjana de sis pacients al dia ja que, tal i com ha explicat l'auxiliar i higienista dental Natàlia Regaña, un número petit de visites permet que el pacient se senti "més còmode i escoltat". De moment, la clínica ja ha fet somriure a un dels primers pacients perquè ja ha rebut la seva nova dentadura.

Glosari economic

La paràbola del flequer

Fernando Trías de Bes*

El fill d'un home ric abandona els estudis. El seu pare li diu que ha de buscar-se la vida, i el xaval decideix muntar un forn. Com que necessita finançament, emet unes obligacions que els seus veïns d'escala adquireixen. Cadascuna val 5.000 euros. El forner els tornarà 5.400 euros dos anys després. Com que el pare és ric, els veïns entenen que els seus diners estan garantits.

Al cap d'uns mesos, el forn no va bé. El forner treballa poc i no està gaire pendent dels seus clients, ja que dedica molt de temps a operacions immobiliàries, que, segons sembla, és un sector molt de moda on treballant poc guanyes molts diners. Dit això, encara ranquejant, la fleca encara funciona.

El veí del primer primera, davant el temor a no recuperar els seus diners, decideix vendre la seva obligació per 4.800 euros. L'havia comprat per 5.000, així que perdrà 200, però millor això que quedar-se sense res. Li compra el de l'àtic, que creu que el pare tornarà els deutes de la fleca si aquesta tanca.

Els veïns s'intercanvien les obligacions del forner a preus cada vegada més baixos. Alguns, per por de perdre, però altres perquè, sabent que el noi necessitarà aviat més diners, si el deute està per terra, podran estrènyer les femelles al fill de l'home ric, fent un negoci rodó.

Tant les vendes massives dels porucs com les dels especuladors s'ensorren el preu de les obligacions fins a 4.000 euros.

No és sorprenent que al cap de sis mesos el forner precisi més finançament. I torna a emetre obligacions a 5.000 euros. Però ningú les compra. El motiu? Les anteriors estan a 4.000 euros. Ningú compra per 5.000 al forner el que pot adquirir per 4.000 a un veí. Si el noi vol emetre deute, ha de pagar un interès molt més alt.

El forner s'enfureix. Diu que és un complot, un atac al seu deute. Els seus veïns han ensorrat el preu de les seves obligacions sabent que el seu pare ho avala tot i que no pot tancar la fleca. Com que no pot assumir tant cost del seu deute, telefona al seu pare: «Pare, potser hauràs de rescatar-me».

La pregunta és: es tracta d'una conjura dels veïns contra un pare ric? O del pànic dels veïns davant un fill ineficient i malgastador?


* Fernando Trías de Bes (Barcelona, ​​1967) és economista, escriptor i professor de l'Escola de Negocis ESADE. Autor de llibres com «L'home que va canviar casa seva per una tulipa» i «Mil milions de musclos», Trias de Bes ha escrit «La paràbola del forner», que es reprodueix en aquesta pàgina, per explicar de forma senzilla els problemes soferts per Espanya en el mercat de deute públic.

Eines anti crisi

Xarxes socials professionals
L’usuari d’una xarxa social professional crea el seu currículum com a perfil, definit el que pot aportar laboralment i els seus punts forts. Tanmateix, pot interactuar amb altres membres de la xarxa, ja sigui per trobar feina, per a detectar col.laboradors, millorar l’agenda de contactes, ampliar coneixements, generar projectes, oferir-se com a consultor, etc.


1) Portals de Recerca de Feina en Internet
Són llocs web que posen en contacte l'oferta de llocs de treball de les empreses amb les persones que estan buscant una ocupació.

Avantatges:

- Comoditat
- Rapidesa
- Rendibilitat temps/diners
Enviament d'ofertes al correu electrònic propi

Requisits:

- Tenir un CV en format digital
- Tenir compte de correu electrònic

Hi ha molts llocs que ofereixen aquest servei. Per a poder utilitzar-lo és necessari
donar-se d'alta en el portal i introduir les dades del CV seguint els passos que
s'indiquen en la web (generalment emplenar formularis)

Exemples de portals de recerca de feina

www.laboris.net
www.infojobs.net
www.infoempleo.es
www.trabajo.org
www.trabajar.com
www.monster.com
https://feinaactiva.gencat.cat

Aquestes quatre pàgines funcionen de manera molt similar. Encara que és important difondre el CV en tants llocs com sigui possible de vegades no és necessari introduir-lo en tots els portals de recerca de feina, ja que invertiríem molt temps i seria difícil mantenir tots els CV actualitzats. A més a més moltes empreses publiquen les seves ofertes en més d'un portal. És recomanable veure prèviament quins portals ofereixen un major nombre d'ofertes similars al nostre perfil o quins ofereixen millors resultats per a les nostres necessitats, i centrar-se en aquests.

Els portals esmentats anteriorment (i en general la majoria d'aquests recursos), a més de donar la possibilitat de publicar el CV i accedir a les ofertes de treball, proporcionen diversos serveis addicionals de gestió i enviament d'ofertes.

Laboris és el portal que compta amb un sistema per a introduir el CV més simple i ràpid; els altres requereixen una mica més de temps per a omplir totes les dades, encara que només registrant les dades personals i el correu electrònic ja estem donats d'alta.

Posteriorment podem tornar a entrar i actualitzar les nostres dades.

Classes de portals de recerca de feina

Portals internacionals. Proporcionen ofertes de treball també fora d'Espanya:

www.monster.es (versió espanyola).

www.itjobs.com (en anglès, recerca per localitat i categoria).

www.empleosprofesionales.com (en espanyol, per a Hispanoamèrica i Espanya).

www.es.computrabajo.com (en espanyol, per a Hispanoamèrica iEspanya).

www.summerjobs.com/do/where (en anglès, per a Àustria, Canadà,França, Irlanda, Espanya, Suïssa, Turquia, Regne Unit i EE.UU).

Hi ha portals especialitzats per àrea o sector productiu:

www.tecnoempleo.com (informàtica).

www.empleopublico.net (totes les convocatòries d‘ocupació pública d’Espanya).


www.turijobs.com (sector turístico)

www.recursoshumanos.net (ofertes per a les següents activitats:

espectacles, comercials, hostaleria i turisme, directius, informàtics iautònoms).

www.educajob.com (docència i educació).


Existeixen “meta-borses” de treball, que envien el CV simultàniament a diversos portals de recerca d'ocupació. És el cas de:

www.trabajofacil.com
www.virtualjob.com

Empreses de treball temporal (ETTs):

www.ader.net
www.cenpla.es
www.adecco.es
www.randstad.es

Un dels principals problemes que trobem en els portals de recerca d'ocupació és que, a l'emplenar els formularis amb les nostres dades, les categories d'ocupació o activitat poden no ajustar-se al nostre perfil professional. No hi ha una solució perfecta en aquest cas.

El més lògic és:
Seleccionar la categoria que més se sembli i després especificar a la carta de presentació les particularitats del nostre perfil o incloure el currículum digital si el portal disposa d'aquesta opció.
- Seleccionar més d'una categoria dintre del mateix formulari (si el sistema ho permet), de manera que anem definint per aproximació el perfil que realment ens identifica.
Un altre problema sorgeix quan una persona té més d'un perfil professional i no són necessàriament complementaris (per exemple, algú que té experiència en la construcció i en l'hostaleria). Tampoc hi ha una solució única en aquest cas: la millor opció és fer 2 o més CV segons sigui el cas (Infojobs i Laboris ho permeten) i administrar-los de manera separada.

Comparativa entre 4 portals de recerca d'ocupació

A manera d'orientació respecte de les possibilitats de trobar treball a través de portals de recerca de feina per Internet, és important tenir en consideració un estudi comparatiu realitzat per la revista Consumer.es en 2009 sobre quatre dels majors portals. En l'estudi es van comptabilitzar les ofertes de feina rebudes al llarg d’una setmana cada mes i si s’ajustaven a les característiques del perfil i, llavors, s’analitza la informació, usabilitat, disseny, atenció al client i continguts de cada portal Per a l’estudi es van penjar 50 currículums al llarg de 6 mesos a 4 borses de treball: Monster, Infojobs, Trabajar e Infoempleo, arribant a les següents conclusions:

Monster: bona usabilitat i atenció al client. Facilitat de completar el perfil del candidat. Sistema per atrobar les dades de l’empresa i un formulari de contacte amb ella. El procés de sol.licitud de feina és poc clar i després de completar el currículum, de vegades, l’operació s’ha de repetir a la web de l’empresa que ofereix la feina.
Infojobs: una de les pàgines més populars. Presenta bons resultats al servei d’alertes, amb informació detallada tant de les empreses com dels requisits previs. El punt negatiu és que la pàgina principal té molta publicitat i informació.
Infoempleo: Bona informació. Dificultats en el moment d’emplenar el perfil de l’usuari: moltes preguntes innecessàries. Disposa d’una bona informació addicional (consells útils per a trobar un looc de feina,conservar-lo i millorar el nivell professionals, entre altres). Té una xarxa social de blogs. També inclou ofertes de feina fora d’Espanya.
Trabajar.com molt poca atenció a l’usuari. la pàgina és una base de dades sobre ofertes de feina amb un sistema d’alertes de correu electrònic per paraules clau, només innova en que algunes d eles ofertes les envia a través del seu compte de Twitter.

La conclusió definitiva, per tant, és que els portals de recerca d'ocupació han de ser considerats com una eina més dintre d'una estratègia global de la persona per a la recerca d'ocupació.

Yaencontre.com/empleo ha llençat una nova forma de trobar feina. L’usuari
escriu un currículum que s’adapta automàticament a les ofertes de feina,
destacant aquelles aptituds que més s’hi adapten. Aquest nou portal ofereix
també ofertes laborals específiques per a persones discapacitades.

1 http://revista.consumer.es/web/es/20100301/actualidad/tema_de_portada/75459.php

2) Borses de Treball d’Empreses

Una altra opció és visitar els llocs web de les empreses: moltes d'elles posseeixen una secció, generalment dintre de l'àrea de recursos humans, on és possible presentar autocandidatura. El sistema de recol.lecció de candidatures depèn de com d'avançada estigui l'empresa en l'ús d'Internet i del sistema intern que tingui per a la gestió dels CV que rep.

Algunes empreses que presenten aquestes opcions són les següents:

www.pwcglobal.com/es
www.banesto.es
www.decathlon.es
www.gasnaturalsdg.es
www.mango.es

3) Consultores especialitzades en Recursos Humans

La majoria de consultores de recursos humans, especialitzades en selecció de personal per a empreses que requereixen els seus serveis, compten en la seva pàgina web amb un servei d'enviament de currículum per incloure'l dintre de les seves bases de dades. La base de dades de CV és el primer lloc on es dirigeix una consultora quan inicia un procés de recerca i selecció de personal; per això és molt important dedicar un temps a donar-se d'alta en elles.

Exemples d’aquestes empreses són:
www.rrhh.net
www.deloitte.es (Deloitte & Touche)
www.ior.es (IOR Consulting, S. A.)
www.montaner.com (Grupo Montaner & Asociados, S. A.)

4) Candidatura espontània a través d’Internet

Un recurs clàssic en la recerca d'ocupació és la candidatura espontània. Aquesta forma de buscar treball consisteix en donar-se a conèixer en una empresa del nostre interès sense necessitat que existeixi una oferta laboral que s'ajusti al nostre perfil en aquest moment. Tradicionalment el candidat espontani visitava directament l'empresa duent el CV i una carta de presentació i tractava d'obtenir una entrevista amb el responsable de Recursos Humans o amb algun directiu.

Ara Internet és una eina molt útil que permet estalviar temps i diners, i augmentar la capacitat i efectivitat de la candidatura espontània. Es pot aconseguir el correu electrònic dels responsables de la contractació de personal o del directiu de l'àrea que ens interessa per a contactar directament amb ell: des d'alguns portals que tenen servei de recerca d'empreses, a través del lloc web de la mateixa empresa, trucant per telèfon o a través de contactes personals que tinguin aquesta informació. Si bé Internet facilita aquest procés cal tenir en compte que és possible que determinades persones en les empreses rebin amb freqüència candidatures espontànies, cosa que minva les nostres possibilitats.

5) Xarxes Socials professionals
Avui dia aquestes xarxes estan plenament consolidades. Els departaments de personal i consultores de recursos humans van a aquestes xarxes per buscar perfils per a cobrir ofertes laborals.
Alguns exemples de xarxes socials professionals són Xing la de major presència a Europa i Espanya; LinkedIn més implantada a Amèrica i la resta del món o més recentment Viadeo.

L’usuari d’una xarxa social professional crea el seu currículum com un perfil, definit el que pot aportar laboralment i els seus punts forts. Tanmateix, pot interactuar amb altres membres de la xarxa, ja sigui per trobar feina, per a detectar col.laboradors, millorar l’agenda de contactes, ampliar coneixements, generar projectes, oferir-se com a consultor, etc.

Les xarxes socials professionals permeten que el currículum sigui “dinàmic”, és a dir, que estigui actualitzat de forma permanent i amb detall. La xarxa social es basa en les relacions que es poden establir o seguir, en la professional s’estableix comunicació amb els contactes de manera que es poden conèixer els seus interessos, motivacions y coneixements seguint la seva intervenció a la xarxa i les seves aportacions.

D’aquesta manera haurà un intercanvi i participació que permet a un possible
contractant no només veure el perfil, sinó també conèixer la seva capacitat de
produir, saber la relació que es podria tenir o les responsabilitats que se li
donaran.

TROBA FEINA PER INTERNET (2):
ELS PORTALS DE RECERCA DE FEINA

Portals de Recerca de Feina (borses de treball)
www.gencat.net
Web de la Generalitat de Catalunya que compta amb una secció relacionada amb el mercat de
treball. Aquí és possible trobar ofertes laborals, temes de formació ocupacional, seguretat i salut
laboral, col.legis de professionals, etc.

http://empleo.universia.es/ Portal Universia destinat a joves que s’insereixen en el món laboral. Es troben ofertes laborals, informació i consells per a la primera ocupació. Dóna exemples i consells per a fer el CV i enllaços per a baixar models.

www.laboris.net Borsa de treball que destaca per les seves eines per a la recerca d’ocupació, amb una bona presentació dels resultats, possibilitat de recerca per empreses i una completa gestió de les ofertes, tant de les recerques automàtiques com de les recerques puntuals. És necessari donar-se d’alta per a postular
a les ofertes laborals.

www.infojobs.net
Lloc web d’una borsa de treball on és necessari donar-se d’alta per a postular a les ofertes laborals.
És la més completa per a buscar ocupació en Internet, pel nombre d’ofertes disponibles. Compta
amb una pàgina d’ajuda excepcional, que inclou un formulari de consulta al que responen de forma
ràpida i precisa, i que es complementa amb completes eines per a buscar ocupació.

www.infoempleo.com Lloc web d’una borsa de treball on és necessari donar-se d’alta per a postular a les ofertes laborals. Ofereix un complet apartat de formació.

www.trabajo.org Lloc web de Trabajo.org, organització per al treball, on és possible trobar ofertes laborals classificades per activitat, així com informació relacionada amb el món laboral. És necessari donar-se d'alta per a accedir a les ofertes que allí apareixen.

www.trabajos.com Treballs.com forma part del portal Hispanista. És la borsa que menys resultats ofereix al realitzar qualsevol tipus de recerca d'ocupació, no obstant això, destaca per la seva facilitat d'ús, l'ajuda on line i la gestió dels currículums (fins a cinc), que a més es poden veure automàticament des d'una pàgina web personalitzada per a cada usuari. És necessari donar-se d'alta per a postular a les ofertes laborals.

www.yaencontre.com Borsa de treball del diari La Vanguardia amb un cercador d’ocupacions per àrea professional. També hi ha informació tant per a les persones que busquen ocupació com per a les empreses que n’ofereixen. És necessari donar-se d’alta per a postular als treballs que allí apareixen.

www.empleo.com Borsa de treball que envia ofertes d’ocupació al correu electrònic propi de forma gratuïta previ registre en el lloc web.

www.canalcv.com
Borsa de treball que ofereix la possibilitat de publicar el currículum i consultar ofertes d'ocupació. www.uniconsult.es Servei de recol.locació (Outplacement) i gestió del CV canvi orientat fonamentalment a directius, titulats superiors i MBA. Ofereix programes d’integració en els circuïts del mercat de treball. En la seva web poden consultar-se els currículums dels seus socis.

www.expansionyempleo.com Web del diari Expansió i Ocupació amb un apartat que inclou les seves ofertes laborals. És de lliure accés. A més, proporciona informació sobre recursos humans, formació de postgrau, beques, emprenedors, etc.

www.empleoandaluz.com Borsa de treball amb oferta d'ocupacions a Andalusia. Conté secció de notícies. Permet registrar-s’hi.

www.gobiernodecanarias.org/empleo
Portal del Servei Canari d'Ocupació. Ofereix informació d'ocupacions a Canàries i té enllaç al Servei d'Ocupació Europeu (EURES).

www.oficinaempleo.com
Lloc amb ofertes d'ocupació a Espanya. Ofereix informació sobre beques i cursos.

www.kaixo.com/lanbila Cercador de feina del País Basc.

https://feinaactiva.gencat.cat/ Portal de recerca de feina de la Generalitat de Catalunya Metacercadors de Borses de Treball

www.opcionempleo.com Portal que ofereix una guia de llocs web d’ocupacions d'Espanya. Borses de Treball Internacionals
www.monster.es Borsa de treball internacional amb implantació a 22 països. És la millor opció per a trobar feina als Estats Units, Canadà i bona part d'Europa. És senzill i ràpid d’usar, ofereix ajuda i també destaca sobre la resta de borses de treball en la gestió del currículum: ofereix diversos formats i nombroses eines per a aprofitar-lo en la Xarxa, inclosa la possibilitat d’adjuntar un currículum fet en Word. Aquesta adreça és la versió espanyola en castellà.

www.itjobs.com
Pàgina web que permet realitzar recerques d'ocupació per localitat i categoria. En anglès.

www.100mejores.com/trabajo.htm Cercador de cercadors de feina a nivell internacional.

www.empleoglobale.com Bases de dades d'ocupació, en col.laboració amb

www.jobpilot.es. Ofertes nacionals i internacionals que s'actualitzen diàriament. En anglès i castellà.

www.es.computrabajo.com Borsa de treball amb presència a Espanya, Argentina i Mèxic. Posa en contacte empreses i professionals en recerca de feina. Inclou: llista d'ofertes, registre de currículum, enviament
d'ofertes al correu electrònic.

www.summerjobs.com/do/where Web que conté ofertes d'ocupació per a treballar a l'estiu amb directoris d'empreses per a Àustria, Canadà, França, Irlanda, Espanya, Suïssa, Turquia, Regne Unit i EEUU. En anglès.

www.bumeran.com Borsa d'ocupació per a Llatinoamèrica. Conté ofertes de treball i de formació.

www.jobonline.it Portal de recerca de feina a Italia.Borses de Treball per àrea o sector

www.idg.es/jobuniverseOfertes de treball en noves tecnologies, a Espanya i altres parts del món.

www.enfermeria21.com Lloc web amb ofertes d'ocupació per a infermeres.

www.ciudadesdelvino.com/empleo/empleo.asp Ofertes laborals en el sector de l'enologia.

www.empleopublico.net Possibilitat de consultar totes les convocatòries d'Espanya.

www.tecnoempleo.com Ofertes laborals especialitzades en informàtica i telecomunicacions.

www.teletrabajo.es Pàgina amb ofertes de feina a distància. Es requereix usuari i contrasenya.

www.enobras.com Pàgina amb ofertes d'ocupació en el sector de la construcció.

www.f3e.com Pàgina amb ofertes d'ocupació en el sector de la geriatria.

www.freelance.com Pàgina amb ofertes d'ocupació freelance.

www.hacesfalta.org Pàgina amb ofertes de treball voluntari i remunerat relacionat amb organitzacions no governamentals (ONG).

www.tecnovitae.com
Borsa de treball amb ofertes en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Telecomunicacions.

www.todoancianos.com Pàgina amb ofertes d'ocupació en el sector de la geriatria.

www.turiempleo.com Pàgina amb ofertes d'ocupació en el sector del turisme.Empreses de Treball Temporal (ETTs)
http://www.flexiplan.es Flexiplan. Empresa de treball temporal.

http://www.randstad.es/ Randstad. Empresa de treball temporal i consultora de recursos humans.

www.manpower.es Manpower España. Empresa de treball temporal.

www.adecco.es Adecco. Empresa de treball temporal.

www.ader.net Ader Recursos Humans. Empresa de treball temporal.

www.cenpla.es CENPLA. Centre de Planificació de Recursos Humans. Empresa de treball temporal.

www.bearnygray.es Bearn & Gray. Empresa de treball temporal.

www.temporaltransfer.com Temporal Transfer. Empresa de treball temporal.

www.agett.com
Agett, Associació de Grans Empreses de treball temporal que, entre altres, ha elaborat un codi de
conducta. Recerca de la Primera Ocupació

www.primerempleo.com Pàgina amb ofertes laborals per a la primera ocupació.
Empreses de Recursos Humans i Selecció

http://www.turijobs.com Web que dóna accés a sis portals de feina amb
ofertes especifiques per sector o categoria professional: espectacles, comercials, hostaleria i
turisme, directius, informàtics i autònoms.

www.deloitte.es Lloc web de la consultora Deloitte & Touche. És
possible introduir el currículum en la seva web per a
accedir a ofertes laborals.

www.ior.es IOR Consulting, S. A. Empresa de Recursos Humans i consultora especialitzada en selecció de directius, comandaments intermitjos i professionals.

www.michaelpage.es Lloc web de la consultora de recursos humans Michael Page / Page Interim on hi ha ofertes laborals i és possible enviar el currículum per a incloure’l en la seva base de dades.

www.montaner.com Lloc web de la consultora de recursos humans Grupo Montaner & Asociados, S. A. on hi ha ofertes laborals i és possible enviar el currículum per a incloure’l en la seva base de dades.


Institucions Públiques
http://oficinatreball.cat Lloc web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

www.redtrabaja.es Lloc web del Instituto Nacional de Empleo del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales d’Espanya(MTAS).

www.mtas.es Lloc web del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales d’Espanya.

http://europa.eu/index_es.htm Portal de la Unió Europea (UE).

www.gencat.es/oposicions Oposicions de la Generalitat de Catalunya.

www.seg-social.es Portal de la Administración de Seguridad Social, del MTAS.Per a crear la nostra empresa
www.barcelonactiva.es Lloc oficial de “Barcelona Activa”, agència de desenvolupament local de l'Ajuntament de Barcelona.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya). Assessoria a l’emprenedor i serveis a les empreses.

www.franquiciadores.com Associació Espanyola de Franquiciadors d’Espanya.

www.ico.es Lloc del Instituto de Crédito Oficial.

www.agenciaidea.es Lloc de la Agencia de Innovación y Desarrollo de Andalucía.Informació i Orientació Acadèmica i Professional

www.educaweb.com Portal que ofereix serveis d’orientació acadèmica i professional, consultoria educativa, continguts educatius i cercador d’ocupacions.

www.empleoyformacion.com/ovef Oficina virtual de formació.


www.emagister.com Portal de recursos formatius.

www.fundaciontripartita.org Fundació Tripartita per a la Formació en l'Ocupació. Entitat estatal encarregada d’impulsar i coordinar l’execució de les polítiques públiques en matèria de Formació Professional, en l’àmbit de l’ocupació i les relacions laborals.

www.acambiode.es Directoris d’empreses i professionals.

www.gencat.es/ense/estudis/frame5.htmDepartament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Formació professional.

http://www.gencat.cat/diue Diue. Formació universitaria de la Generalitat de Catalunya.

http://www3.gencat.es:81/treball/formacio_home.html Departament de Treball de la Generalitat. Formació
ocupacional i reciclaje. Inserció laboral femenina

www.cird.bcn.es Centre d’Informació i Recursos per a la Dona de l’Ajuntament de Barcelona.

www.e-empresarias.net Pàgina per al suport empresarial de les dones.

www.pangea.org/caladona Associació de dones.

www.gencat.es/icdona Institut Català de la Dona (ICD). Té una àrea temàtica dedicada al treball amb informació sobre diferents projectes sobretot encaminats a l’autoocupació femenina

www.autoempleomujer.com A través d’aquesta pàgina, patrocinada pel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, la Fundació Laboral WWB a Espanya (Banc Mundial de la Dona) ofereix a les dones emprenedores i empresàries de tota Espanya un servei d’assistènciapersonalitzada i gratuïta per a autoocupació.

Els sous dels nostres polítics

7 octubre 2011 By Oriol Torres 1 Comment

radiogelida.com

És recurrent en la nostra societat, i més ara en època de crisi econòmica, el debat sobre les retribucions dels polítics. Aquesta setmana aquest debat ha tornat a rebrotar després de l’anunci d’Artur Mas, que sembla que tindrà seguiment en altres administracions públiques, que els alts càrrecs del govern no tindran paga extra de Nadal.

L’anunci, en general, ha estat ben rebut. Tot i així hi ha qui agafant la quantitat d’estalvi que suposa la mesura, 1,8 milions d’euros, i el número de persones sobre les que s’aplica, 350, ha posat el crit al cel denunciant que la paga de Nadal mitjana dels alts càrrecs del Govern sigui de 5.142,85 euros, aprofitant per criticar les retribucions que reben els Consellers del Govern, els alts càrrecs del Govern i la gent que es dedica professionalment a la política.

En el nostre país el President de la Generalitat cobra 144.030 euros anuals, els Consellers cobren 108.576 euros anuals, els Secretaris Generals cobren 84.078 euros anuals, l’Alcalde de Molins de Rei cobra 52.618 euros anuals i els Tinents d’Alcalde amb dedicació exclusiva de l’Ajuntament de Sant Cugat cobren 60.744 euros anuals i així podríem seguir i seguir especificant les retribucions de càrrecs polítics.

Ara bé, és molt o poc que el President de la Generalitat cobri 144.030 euros anuals o que un Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat que treballa a jornada completa cobri 60.744 euros anuals? Són massa elevats els sous que cobren els nostres polítics? Per respondre aquesta pregunta de manera completa segurament caldrien més dades i arguments dels que poden cabre en un article, però a grans trets, i malgrat que en època de crisi econòmica pugui ser malvist defensar això, no considero que els polítics catalans tinguin uns sous massa elevats. Tot i així, sí que defenso que amb una situació com l’actual, els representants públics donin exemple i es congelin o es retallin els sous de manera temporal.

Les persones que es dediquen a la política, malgrat la baixa popularitat que gaudeixen avui en dia, tenen una alta responsabilitat. Gestionen pressupostos públics (moltes vegades elevats), representen i prenen decisions que tenen una elevada rellevància en la vida dels ciutadans, estan sota els focus de l’atenció mediàtica, etc. Posant un exemple proper, el Conseller d’Interior de la Generalitat gestiona un pressupost de 1.301,5 milions d’euros anuals i té, entre altres responsabilitats, la de la seguretat ciutadana del nostre país o la de ser el comandament suprem dels Mossos d’Esquadra per delegació del President de la Generalitat.

És per això, que tenint en compte la capacitat que requereix la funció que desenvolupen i les responsabilitats que assumeixen, que no crec que els polítics del nostre país tinguin uns sous massa elevats. Més si comparem aquests sous amb els del sector privat. És ben cert que la principal motivació a l’hora d’ocupar un càrrec polític no ha de ser la remuneració, sinó la vocació, però cal que els sous que reben els nostres polítics siguin dignes de l’alta posició que, els hi agradi més alguns i menys a uns altres, ocupen en la nostra societat i que siguin suficientment atractius per les persones altament capacitades, que no tenen la política com a vocació, però que potencialment poden acabar en la política de forma temporal fent un molt bon servei al país.

Maneres de dir les coses

La Seguretat Social perd 64.956 afiliats al setembre

El nombre d'afiliats al conjunt de l'Estat espanyol es va situar en 17.435.562, un 1,34% menys que ara fa un any

ACN/MADRID El nombre de treballadors i autònoms afiliats a les llistes de la Seguretat Social el setembre a Catalunya va arribar fins 3.071.406 persones, cosa que suposa 57.921 persones menys que el setembre de l'any passat, l'85% menys, segons les xifres facilitades aquest dimarts per la Tresoreria de la Seguretat Social a Catalunya. En relació amb els afiliats l'agost, el nombre de persones inscrites va disminuir en 10.401 persones, el 0,34% menys en un mes. La disminució interanual dels afiliats a l'Estat ha esta de 235.918 persones, amb una reducció percentual de l'1,34%, cinc dècimes menys negativa que la registrada a Catalunya.

Cap on anem ???

Les entitats socials alerten que un de cada cinc catalans és pobre

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya apunta que 161.000 persones no reben cap prestació i 336.000 ja no tenen atur

Les dades de pobresa no paren de créixer i indiquen que una de cada cinc persones al Principat és pobra, perquè viuen amb menys diners del salari mínim, segons que alerten les entitats socials, que assenyalen que 161.000 catalans no reben cap prestació i 336.000 no tenen atur. A aquestes xifres, s'hi sumaran els mesos vinents unes 170.000 persones, que deixaran de rebre el subsidi de desocupació entre l'octubre i el març i només rebran com a prestació els 420 euros estatals, si continua vigent aquesta ajuda conjuntural. La Taula del Tercer Sector Social, que agrupa unes quatre mil entitats, demana una resposta del govern i la col·laboració de la ciutadania davant d'una situació que qualifica d'emergència.

'Donem el millor de nosaltres' és el lema de la campanya que les entitats socials han posat en marxa per a sensibilitzar els ciutadans, mostrar la tasca de les entitats socials, promoure la participació, la col·laboració i el voluntariat, i demanar al govern que prioritzi les polítiques de cohesió social.

'La lluita contra la pobresa és ara o ara.' Així de contundent s'ha mostrat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, que ha criticat les polítiques del govern i ha lamentat que el pressupost del 2011 no inclogui més aportacions per a afrontar la pobresa i augmenti. Enric Molist, coordinador de Creu Roja, ha afirmat que és una 'situació sense precedents' des de la postguerra.

Amb vista al pressupost del 2012, les entitats estan fent propostes per millorar el finançament destinat a polítiques socials i econòmiques i asseguren que seguiran de prop el procés d'elaboració del pressupostde l'any vinent. També han insistit que les polítiques de cohesió social impliquen tots els departaments, no sols el de Benestar Social i Família.

Així mateix, les entitats treballen amb una llista de vint-i-cinc propostes perquè els partits incloguin al programa electoral, com ara l'augment del salari mínim a vuit-cents euros, polítiques de foment de la mediació per a les persones que es queden sense habitatge, la reforma del sistema de finançament de la llei de la dependència per a continuar el desplegament i assegurar els ajuts en alimentació.

Pobresa en augment

Les dades actualitzades que han presentat sobre la pobresa indiquen que un de cada cinc catalans és pobre perquè té uns ingressos inferiors al salari mínim, que és de sis-cents quaranta euros mensuals. És a dir, que un 20,4% de la població viu sota el llindar de la pobresa. Els més vulnerables són elsmés grans de seixanta-cinc anys, atès que aquest índex és del 25,1%, i els menors de setze, amb un 23,4%.

Les famílies nombroses i monoparentals són entre les més castigades, perquè sis de cada deu famílies nombroses viuen per sota el llindar de la pobresa i en el cas de les monoparentals el balanç és de quatre de cada deu. Tenint en compte la desocupació, les xifres poden augmentar els mesos vinents perquè més de 170.000 catalans deixaran de percebre el subsidi entre l'octubre i el març.

Aquestes persones, que només percebran la prestació conjuntural de 420 euros en cas que es mantingui, passaran a engrossir la llista de 336.000 que ja no cobren l'atur i estan en la mateixa situació. A més, ja són 161.000 els catalans que no tenen cap tipus de prestació i continuen sense feina.

Després de la reforma en el pagament de la renda mínima d'inserció (RMI), que va aixecar una gran polèmica a l'agost per aquest canvi amb l'objectiu de perseguir el frau, unes sis mil persones s'han quedat sense aquesta ajuda. El juliol del 2011 rebien la prestació 34.535, 12.500 més que no el 2009.

Les dades sobre habitatge també són preocupants. Així, 36.800 catalans no tenen llar o viuen en un lloc inadequat, amb 3.500 persones sense sostre, i cada dia s'executen sols al Principat vint-i-un desnonament. A banda, el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a final de mes amb dificultats.

Arrenca la 3ª temporada del club!

Aquest dilluns 19 de setembre arrenca la 3ª temporada de El Club de les Oportunitats, en directe a partir de les 12 del migdia.

Arrancarem aquesta nova temporada parlant de la situació actual dels Ajuntament Ter-Brugent amb un dels regidors de l'Ajuntament d'Anglès. També tindrem especial interès sobre els moviments que s'han anat generant a la nostra zona. Plataforma de la Carretera de la Vergonya, el tancament d'úrgències a les nits dels centres d'assistència primària, el Moviment Ter-Brugent, etc.

També com les temporades anteriors, donarem a conèixer ofertes de feina, debatrem i tractarem temes que afecten al món econòmic i laboral.

	Juliol 2011	Juliol 2010
Per sexe
Homes	291,7	293,6
Dones	262,5	277,2
Per grups d'edat
De 16 a 24 anys	46,0	45,6
De 25 a 44 anys	300,1	296,1
De 45 anys i més	208,1	229,1
Total	554,3	570,9

Prop de 9.000 joves gironins de menys de 30 anys engreixen les llistes de l´atur

El Govern aprova un contracte de formació per incentivar la contractació d'un dels col·lectius més afectats per la crisi

El Govern acaba de posar una nova mesura sobre la taula per intentar reduir l'atur juvenil que a les comarques de Girona afecta quasi 9.000 persones. Es tracta del contracte de formació que es podrà realitzar amb joves d'entre 16 i 30 anys que no tinguin qualificació professional. Les empreses que impulsin aquesta nova modalitat contractual rebran incentius.

GIRONA | S. BONET La meitat dels joves d'entre 16 i 24 anys no troba feina a l'Estat espanyol. És la taxa més alta de tot Europa i una de les preocupacions principals del Govern que s'ha proposat rebaixar-la. Ho ha fet a cop de decret, aprovant un nou contracte de formació que es podrà realitzar amb joves d'entre 16 i 25 anys que no tinguin qualificació professional. A més, amb caràcter transitori - fins al 31 de desembre de 2013 -, es podrà ampliar als joves de fins a 30 anys que tampoc tinguin qualificació professional. La durada del contracte serà de dos anys, tot i que podrà prorrogar-se un altre any més en funció dels requisits formatius del treballador o de les necessitats organitzatives de l'empresa.

D'aquesta nova modalitat de contractació podran beneficiar-se prop de 1.200.000 menors de 30 anys a tot l'Estat, segons els càlculs del ministeri de Treball.

L'atur juvenil també afecta les comarques de Girona. Els aturats de menys de 30 anys inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a la demarcació quasi van arribar als 9.000 el mes de juliol.

L'evolució de l'atur juvenil a les comarques de Girona durant els últims mesos no dóna peu a l'optimisme. Les xifres de desocupats han patit poques variacions l'últim any. Destaca el lleuger descens de la desocupació durant els mesos d'estiu, època de l'any en què tradicionament baixa l'atur gràcies als contractes de temporada, sobretot a l'hostaleria.

Per franges d'edat, l'atur entre els joves de menys de 20 anys ha retrocedit un 3,96% entre el juliol de 2011 i el juliol de 2010. El descens del nombre d'aturats entre els joves de 20 i 24 anys s'ha situat en un 7,10 %. El descens més elevat de la desocuació durant els últims mesos s'ha registrat entre els joves d'entre 25 i 29 anys, amb una caiguda del 8,14%.

Incentius a les empreses

El reial decret aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres busca el suport de les empreses perquè utilitzin el nou contracte formatiu.

Les societats que, en acabar la seva durada, transformin aquests contractes en indefinits podran gaudir d'una reducció en la quota empresarial de la Seguretat Social de 1.500 euros a l'any durant tres anys.

Com que es tracta d'un contracte en pràctiques, la jornada laboral marcada serà, com a màxim, del 75% habitual a l'empresa. La resta del temps, es destinarà a activitats formatives.

El contracte formatiu no va ser la única mesura aprovada pel Consell de Ministres per reactivar el mercat de treball. També es va suspendre el límit de dos anys per encadenar contractes temporals. Aquesta mesura elimina l'obligació de convertir un treballador en indefinit quan s'esgoti aquest termini. El Govern també va ampliar l'ajuda de 400 euros que reben els desocupats que han esgotat la protecció per l'atur.

El paquet de mesures per reactivar el mercat laboral no ha agradat als dos sindicats majoritaris. Mentre UGT considera que les iniciatives són "parcials i negatives", CCOO qualifica el nou contracte en pràctiques com una "aberració".

El ministre de Treball, Valeriano Gómez, ja ha sortit al pas de les crítiques assegurant que en una situació com l'actual el més important és mantenir l'ocupació. "Preferim un treballador temporal a un parat", assegura.

Ocupació a qualsevol preu? De moment els sindicats ja han rebutjat obertament les mesures aprovades pel Consell de Ministres. També ho ha fet la patronal CEOE i CEPIME que han negat que el nou contracte per a la formació afronti les necessitats laborals dels joves.

14.000 aturats

Ja hi ha més de 14.000 aturats gironins que han esgotat totes les prestacions

Girona lidera el descens de l'atur a Catalunya el mes de juny, però es dispara el nombre de desocupats sense recursos

ORIOL PUIG | AGÈNCIES La contractació del sector serveis, especialment el d'empreses realicionades amb el turisme, va provocar un descens de 3.223 persones de les llistes de l'atur a Girona el mes de juny. Tot i això, el descens no evita que encara hi hagi 819 desocupats més a Girona que ara fa un any.

A més, el descens de l'atur topa amb una realitat més dura: Cada mes que passa estan augmentant els desocupats que esgoten totes les prestacions que preveu el sistema. Segons Treball, ja són 14.201 els gironins apuntats a les llistes del Sevei d'Ocupació de Catalunya que no cobren cap tipus de pensió o subsidi.

D'aquesta manera, en xifres d'atur properes al seu rècord històric, l'Estat està rebaixant els diners que destina en prestacions als aturats. Fa només dos anys, la factura mensual de l'atur a Girona superava els 41 milions d'euros i ara amb prou feines arriba als 37 milions.

El març, quan l'atur registrat va marcar a Girona el seu rècord històric (58.037 desocupats), el 80% de les persones sense feina cobrava algun tipus de prestació. La situació s'ha anat degradant fins al punt que, segons les darreres dades disponibles -les que corresponen al maig- només el 73% dels aturats gironins està cobert per algun tipus de subsidi o prestació.

El principal motiu de l'increment d'aturats sense prestació és el creixement del nombre de desocupats de llarga durada. Segons el darrer informe anual del mercat de treball del sindicat CCOO, el 54% dels aturats catalans fa més d'un any que busquen feina.

La prestació mitjana que cobren els aturats gironins se situa en 856 euros al mes, en línia amb la mitjana estatal.

Evolució de la desocupació

El nombre d'aturats a Girona va sumar el juny 50.582 persones, cosa que significa 3.323 persones menys que el maig, una reducció percentual del 6,16%, la caiguda relativa més elevada de totes les demarcacions catalanes. En relació amb el juny del 2010, l'atur va augmentar 819 persones, l'1,65% més que fa un any.

El nombre de desocupats va baixar en tots els sectors productius gironins, especialment en el sector serveis (-7,81%) i en l'Agricultura (-6,85%), en els quals els contractes de temporada han animat l'activitat. També cal destacar els bons comportaments de la indústria, on la desocupació cau més d'un 4% i la construcció, amb un descens del 3,3%.

Pel que fa els contractes signats, Girona també registra un important augment de la contractació i el juny es van signar 20.428 operacions, 3.114 més que el maig, un 17,99% més. Tot i aquest fort increment intermensual de la contractació, en relació amb l'any passat el nombre de contractes han caigut en 678 actes, un 3,21% menys que fa un any.

En l'àmbit català, la desocupació va caure de 18.948 persones el juny i fixa un atur de 576.394 persones. En relació amb les xifres d'ara fa un any, Catalunya té 22.133 aturats més. En el conjunt de l'Estat, la desocupació va baixar un 1,62% el mes passat.

650 autònoms

El nombre de treballadors autònoms torna a créixer a Girona

És la demarcació catalana que presenta una millor evolució des de principis d'any

La construcció és un dels sectors amb més concentració de treballadors autònoms

GIRONA | O.PUIG/ACN
Amb 60.690 treballadors cotitzant en el règim especial d'autònoms, Girona és la demarcació catalana que presenta una millor evolució en aquest àmbit des de principis d'any. Segons dades de la Seguretat Social, des de gener, a Girona el nombre d'afiliats a aquest règim s'ha incrementat en 650 persones, mentre que Barcelona n'ha perdut més de mil, Lleida més de 500 i Tarragona només en guanya 51. El comerç, amb més de 14.000 afiliats, i la construcció, amb prop d'11.000, són els subsectors productius on més gironins han apostat pel treball per compte propi.
No obstant, el sector arrossega problemes importants, sobretot de finançament. Salvador Duarte, president de la CTAC-UGT de Catalunya, va explicar que tot i que es registra un "creixement exponencial" d'iniciatives d'autoocupació, el volum de projectes que finalment es converteixen en realitat és baix i inclús ha disminuït.
Duarte explica que les dificultats per accedir al crèdit està "llastrant l'emprenedoria". De fet, segons xifres de la CTAC, cap de les més de 20 línies de crèdit implementades durant el 2010 i el primer semestre han complert amb el seu objectiu.
El dirigent de la UGT defensa que el "restabliment" de fórmules de microfinançament i capitalització d'emprenedors ha de ser una "prioritat" en matèria de polítiques públiques.

Finançament públic
La CTAC defensa que si el finançament privat no funciona, haurà de ser el sector públic el que trobi vies d'accés al crèdit per aquest col·lectiu d'emprenedors.
D'altra banda, l'organització defensa que "les accions de promoció i foment de l'emprenedoria haurien d'especialitzar-se en sectors d'alta qualificació, ajudant a realitzar el canvi de model productiu vers un model que tingui com a principals objectius la cerca de l'excel·lència en els nous nínxols d'ocupació". Per això, proposa potenciar la "innovació i el desenvolupament com a base d'aquesta nova economia productiva que, allunyant-se de les tendencies especulatives dels darrers anys, posi en valor el capital humà, la competitivitat i la tecnificació".
L'evolució d'autònoms, tot i encara ser negativa a Catalunya en els primer cinc mesos d'aquest any, es comencen a donar mostres d'una certa recuperació, que encara són massa incipients per marcar un canvi de tendència.
A l'Estat, l'exercici del 2010 es va tancar amb una reducció de l'1,84% del nombre d'autònoms, 58.089 treballadors menys, mentre que el règim general de la Seguretat Social va caure l'1,22%. Mentre que el saldo del 2010 va ser negatiu, els primers cinc mesos d'aquest any a l'Estat el cens d'autònoms ha crescut en 2.517 persones.
A Catalunya, les xifres del 2010 van registrar una caiguda del nombre dels autònoms en 10.615 actius, mentre que els cinc primers mesos d'aquest any la tendència segueix sent negativa, en aquest cas en 950 emprenedors.
Per sectors, la construcció segueix sent l'activitat que més cau, absorbint el 73% de les baixes registrades durant el 2010. Després de la construcció, els sectors més fràgils han estat el transport i el comerç.

Sotim del pou ???

L´atur baixa al juny en 67.858 persones

El nombre d'aturats a l'Estat espanyol va caure per tercer mes consecutiu, segons informa el Ministeri de Treball

EP / MADRID El nombre d'aturats registrats a les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic Inem) s'ha situat en acabar juny a 4,12 milions de persones, després de baixar en 67.858 desocupats, amb un descens percentual del 1,62% respecte al mes de maig, ha informat aquest dilluns el Ministeri de Treball i Immigració.

En concret, el volum total d'aturats va arribar al juny la xifra de 4.121.801 aturats. D'aquesta manera, es registra la tercera caiguda de la desocupació des de desembre del 2010, quan va baixar en 10.221 persones.

La secretària d'Estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, ha subratllat que es tracta d'una "bona notícia" i ha apuntat que la baixada en els tres últims mesos de la desocupació en gairebé 212.000 persones suposa un "millor comportament de l'atur registrat"??.

L'atur va baixar al juny en els dos sexes, encara que més entre els homes, en reduir en 41.504 (-2,01%), enfront d'una baixada de la desocupació femenina en 26.354 dones (-1,24%), situant-se el total d'homes en atur en 2.023.077 i el de dones, en 2.098.724.

Cap on anem ???

Un español cobra la mitad que un inglés, un holandés o un alemán

El salario medio de un trabajador en España está entre los más bajos de Europa y es un 20% inferior a la media comunitaria, según un estudio de Adecco y la escuela de negocios IESE.

• El salario medio en España se sitúa en los 21.500 euros brutos al año, lo que supone casi la mitad de la retribución de más de 40.000 euros de Reino Unido, Holanda y Alemania, y un 20% inferior a la media de la UE, según un informe elaborado por Adecco y la escuela de negocios IESE sobre la evolución del salario en 14 países europeos entre 2003 y 2008.

  En concreto, la retribución media en el Viejo Continente alcanzó los 27.036 euros en 2008. Reino Unido encabezó el ranking de remuneraciones, con 46.058 euros para los empleados de jornada completa, seguido de Holanda (42.720 euros) y Alemania (40.914 euros).

  Por detras de España, se encuentra Portugal y a continuación , Hungría, Eslovaquia, Rumanía y Bulgaría, los cuatro últimos miembros incorporados a la UE de los Veintisiete, que no superan los 10.000 euros al año de salario.

  Con todo, los tres países con mayor remuneración bruta redujeron su diferencia con aquellos con los salarios más bajos, que suponía 11,9 veces más en 2003 y que ahora se sitúa en 7,8 veces.

  Por sectores, los servicios privados cuentan con la remuneración media más elevada, con 27.774 euros, un 2,7% más que la media y un 15,6% más que los 24.025 euros de la construcción, el sector con menor salario.

  Por su parte, España cuenta con una retribución mayor en las manufacturas, con 24.023 euros anuales, mientras que los servicios privados superaran los 20.000 euros y la construcción se queda en 19.910 euros.

  Diferencias salariales por sexo

  En cuanto a la brecha salarial entre hombres y mujeres, los 14 países analizados presentan mayores remuneraciones para los varones en un 28%, con 29.341 euros, cifra que mantiene las diferencias de salario por sexo desde 2003.

  En este sentido, España se sitúa como el cuarto país de la UE con mayor brecha salarial, al retribuir a los varones un 34,4% más que a las mujeres (24.020 y 17.866 euros, respectivamente), si bien redujo las diferencias con respecto a 2003, cuando ocupaba la segunda posición, con un 38%.

  Por último, los servicios privados representan el sector con mayor disparidad en Europa, con una diferencia salarial del 32,9%, al igual que en España, donde la brecha en las manufacturas asciende al 35,5%, mayor que la media pero superior a la de siete países.

La meitat dels gironins són mileuristes

Les diferències salarials entre homes i dones a Girona se situen en el 21,7%: elles cobren 4.410 euros anuals menys

09:59

(Clica per ampliar la imatge) DDG

Tot i que Girona es manté entre les demarcacions de l'Estat amb una renda per càpita més elevada, un informe d'Hisenda a partir de la informació tributària corresponent a l'any 2009 constata que la meitat dels gironins declaren ingressos mensuals inferiors als mil euros. A l'altre extrem, trobem més de 2.000 habitants de la demarcació amb uns ingressos anuals que superen els 125.000 euros bruts.

ORIOL PUIG La meitat dels assalariats de les comarques gironines cobren, en el millor dels casos, un salari brut que no sobrepassa mil euros. Segons el darrer informe de nivells salarials de l'Agència Tributària -elaborat amb dades del 2009-, a la demarcació hi havia uns 160.000 contribuents (gairebé la meitat del total) amb salaris situats per sota dels mil euros. El percentatge de mileuristes gironins coincideix amb el del conjunt de l'Estat i és lleugerament inferior al de catalans, que ronda el 45%.

A l'extrem contrari, trobem 2.050 gironins que cobren més de deu vegades el salari mínim interprofessional (SMI, situat en 624 euros al mes), cosa que els reporta uns ingressos bruts anuals mitjans de 125.895 euros.

Salaris per sota de la mitjana

La retribució anual dels assalariats gironins es va situar en 18.273 euros, per sota la mitjana estatal de 19.085 euros. I això que diverses estadístiques situen Girona entre les demarcacions amb major renda per càpita de l'Estat.

Un dels fets que contribueix a situar el salari mitjà per sota de la mitjana és el pes del sector de l'hostaleria, que concentra la seva activitat durant els mesos d'estiu i en caps de setmana.

Aquest sector ocupa més del 10% dels assalariats de la demarcació, que reben unes percepcions salarials mitjanes lleugerament superiors als 10.000 euros.

A l'altre extrem trobem els treballadors gironins del sectors financer i assegurador, amb uns ingressos anuals propers als 30.000 euros.

Madrid, al capdavant

Atenent a la retribució anual, els assalariats madrilenys són els treballadors de l'Estat que perceben un sou mitjà més alt, amb 24.583 euros bruts a l'any, seguits dels barcelonins (22.280 euros), i dels contibuents de Ceuta (21.775), Melilla (21.379), Saragossa (20.282), Guadalajara (20.211), Burgos (20.043), Valladolid (19.943) i Astúries (19.824). Girona ocupa el lloc 17 del rànquing provincial.

Per contra, els salaris anuals més baixos corresponen a Jaén -on els treballadors per compte aliè perceben de mitjana 13.394 euros bruts-, Huelva (13.519 euros), Almeria (14.069), Còrdova (14.439), Badajoz (14.519) i Càceres (15.178).

Joves i dones

L'informe de l'Agència Tributària també permet constatar que els trams d'edat més joves són els que compten amb els salaris més baixos. Així, els gironins menors de 18 anys, declaraven el 2009 uns ingressos salarials de 2.924 euros anuals, mentre que el tram d'edat comprès entre els 18 i els 25 anys, tenia un salari mitjà de 8.396 euros.

L'elevat atur juvenil (ronda el 40%), el fet que alguns joves només treballin durant els mesos d'estiu per combinar-ho amb els estudis, i la proliferació de contractes temporals i a temps parcial explicarien aquest nivell d'ingressos.

Les percepcions salarials a Girona es van incrementant amb l'edat, fins arribar a la cinquantena. Així, el tram amb els sous més elevats és el que va dels 46 als 55 anys, que declaren salaris de 23.575 anuals. A partir dels 55 -en els darrers anys han proliferat les prejubilacions- els ingressos tornen a baixar.

Segons Hisenda, el sexe també influeix en els salaris. A Girona, les dones tenien l'any 2009 un salari mitjà de 15.852 euros, mentre que el dels homes era de 20.262. La major taxa d'activitat masculina explicaria, en part, aquestes diferències.

En el conunt de l'Estat, la retribució mitjana anual dels homes se situa en 21.433 euros, mentre que en el cas de les dones no supera els 16.110 euros, fet que suposa una diferència de gairebé el 25% entre els dos sexes (a Girona és del 21,7%).

Per territoris, les treballadores madrilenyes són les més afectades per aquestes diferències salarials de gènere ja que en aquesta comunitat la bretxa arriba als 7.965 euros anuals, seguides de les asturianes (6.599 euros), càntabres (6.233 euros) i catalanes (6.181 euros). En el sentit contrari, les canàries són les que pateixen una menor discriminació salarial (amb una diferència de 3.044 euros), juntament amb les extremenyes (3.493 euros), i les castellanomanxegues (3.890 euros).