dilluns, 27 de juny del 2011

Cap on anem ???


Un español cobra la mitad que un inglés, un holandés o un alemán

El salario medio de un trabajador en España está entre los más bajos de Europa y es un 20% inferior a la media comunitaria, según un estudio de Adecco y la escuela de negocios IESE.








  • El salario medio en España se sitúa en los 21.500 euros brutos al año, lo que supone casi la mitad de la retribución de más de 40.000 euros de Reino Unido, Holanda y Alemania, y un 20% inferior a la media de la UE, según un informe elaborado por Adecco y la escuela de negocios IESE sobre la evolución del salario en 14 países europeos entre 2003 y 2008.

    En concreto, la retribución media en el Viejo Continente alcanzó los 27.036 euros en 2008. Reino Unido encabezó el ranking de remuneraciones, con 46.058 euros para los empleados de jornada completa, seguido de Holanda (42.720 euros) y Alemania (40.914 euros).

    Por detras de España, se encuentra Portugal y a continuación , Hungría, Eslovaquia, Rumanía y Bulgaría, los cuatro últimos miembros incorporados a la UE de los Veintisiete, que no superan los 10.000 euros al año de salario.

    Con todo, los tres países con mayor remuneración bruta redujeron su diferencia con aquellos con los salarios más bajos, que suponía 11,9 veces más en 2003 y que ahora se sitúa en 7,8 veces.

    Por sectores, los servicios privados cuentan con la remuneración media más elevada, con 27.774 euros, un 2,7% más que la media y un 15,6% más que los 24.025 euros de la construcción, el sector con menor salario.

    Por su parte, España cuenta con una retribución mayor en las manufacturas, con 24.023 euros anuales, mientras que los servicios privados superaran los 20.000 euros y la construcción se queda en 19.910 euros.

    Diferencias salariales por sexo

    En cuanto a la brecha salarial entre hombres y mujeres, los 14 países analizados presentan mayores remuneraciones para los varones en un 28%, con 29.341 euros, cifra que mantiene las diferencias de salario por sexo desde 2003.

    En este sentido, España se sitúa como el cuarto país de la UE con mayor brecha salarial, al retribuir a los varones un 34,4% más que a las mujeres (24.020 y 17.866 euros, respectivamente), si bien redujo las diferencias con respecto a 2003, cuando ocupaba la segunda posición, con un 38%.

    Por último, los servicios privados representan el sector con mayor disparidad en Europa, con una diferencia salarial del 32,9%, al igual que en España, donde la brecha en las manufacturas asciende al 35,5%, mayor que la media pero superior a la de siete países.

La meitat dels gironins són mileuristes

Les diferències salarials entre homes i dones a Girona se situen en el 21,7%: elles cobren 4.410 euros anuals menys

09:59
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
(Clica per ampliar la imatge)
(Clica per ampliar la imatge) DDG

Tot i que Girona es manté entre les demarcacions de l'Estat amb una renda per càpita més elevada, un informe d'Hisenda a partir de la informació tributària corresponent a l'any 2009 constata que la meitat dels gironins declaren ingressos mensuals inferiors als mil euros. A l'altre extrem, trobem més de 2.000 habitants de la demarcació amb uns ingressos anuals que superen els 125.000 euros bruts.

ORIOL PUIG La meitat dels assalariats de les comarques gironines cobren, en el millor dels casos, un salari brut que no sobrepassa mil euros. Segons el darrer informe de nivells salarials de l'Agència Tributària -elaborat amb dades del 2009-, a la demarcació hi havia uns 160.000 contribuents (gairebé la meitat del total) amb salaris situats per sota dels mil euros. El percentatge de mileuristes gironins coincideix amb el del conjunt de l'Estat i és lleugerament inferior al de catalans, que ronda el 45%.

A l'extrem contrari, trobem 2.050 gironins que cobren més de deu vegades el salari mínim interprofessional (SMI, situat en 624 euros al mes), cosa que els reporta uns ingressos bruts anuals mitjans de 125.895 euros.

Salaris per sota de la mitjana

La retribució anual dels assalariats gironins es va situar en 18.273 euros, per sota la mitjana estatal de 19.085 euros. I això que diverses estadístiques situen Girona entre les demarcacions amb major renda per càpita de l'Estat.

Un dels fets que contribueix a situar el salari mitjà per sota de la mitjana és el pes del sector de l'hostaleria, que concentra la seva activitat durant els mesos d'estiu i en caps de setmana.

Aquest sector ocupa més del 10% dels assalariats de la demarcació, que reben unes percepcions salarials mitjanes lleugerament superiors als 10.000 euros.

A l'altre extrem trobem els treballadors gironins del sectors financer i assegurador, amb uns ingressos anuals propers als 30.000 euros.

Madrid, al capdavant

Atenent a la retribució anual, els assalariats madrilenys són els treballadors de l'Estat que perceben un sou mitjà més alt, amb 24.583 euros bruts a l'any, seguits dels barcelonins (22.280 euros), i dels contibuents de Ceuta (21.775), Melilla (21.379), Saragossa (20.282), Guadalajara (20.211), Burgos (20.043), Valladolid (19.943) i Astúries (19.824). Girona ocupa el lloc 17 del rànquing provincial.

Per contra, els salaris anuals més baixos corresponen a Jaén -on els treballadors per compte aliè perceben de mitjana 13.394 euros bruts-, Huelva (13.519 euros), Almeria (14.069), Còrdova (14.439), Badajoz (14.519) i Càceres (15.178).

Joves i dones

L'informe de l'Agència Tributària també permet constatar que els trams d'edat més joves són els que compten amb els salaris més baixos. Així, els gironins menors de 18 anys, declaraven el 2009 uns ingressos salarials de 2.924 euros anuals, mentre que el tram d'edat comprès entre els 18 i els 25 anys, tenia un salari mitjà de 8.396 euros.

L'elevat atur juvenil (ronda el 40%), el fet que alguns joves només treballin durant els mesos d'estiu per combinar-ho amb els estudis, i la proliferació de contractes temporals i a temps parcial explicarien aquest nivell d'ingressos.

Les percepcions salarials a Girona es van incrementant amb l'edat, fins arribar a la cinquantena. Així, el tram amb els sous més elevats és el que va dels 46 als 55 anys, que declaren salaris de 23.575 anuals. A partir dels 55 -en els darrers anys han proliferat les prejubilacions- els ingressos tornen a baixar.

Segons Hisenda, el sexe també influeix en els salaris. A Girona, les dones tenien l'any 2009 un salari mitjà de 15.852 euros, mentre que el dels homes era de 20.262. La major taxa d'activitat masculina explicaria, en part, aquestes diferències.

En el conunt de l'Estat, la retribució mitjana anual dels homes se situa en 21.433 euros, mentre que en el cas de les dones no supera els 16.110 euros, fet que suposa una diferència de gairebé el 25% entre els dos sexes (a Girona és del 21,7%).

Per territoris, les treballadores madrilenyes són les més afectades per aquestes diferències salarials de gènere ja que en aquesta comunitat la bretxa arriba als 7.965 euros anuals, seguides de les asturianes (6.599 euros), càntabres (6.233 euros) i catalanes (6.181 euros). En el sentit contrari, les canàries són les que pateixen una menor discriminació salarial (amb una diferència de 3.044 euros), juntament amb les extremenyes (3.493 euros), i les castellanomanxegues (3.890 euros).

diumenge, 26 de juny del 2011

Autònoms

L´administració deu més de 2.433 milons d´euros als autònoms catalans

També han avançat prop de 400 milions d'euros en concepte d'IVA per factures que encara no han cobrat

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
GIRONA | AGÈNCIES/DDG
Catalunya és la comunitat autònoma que més diners deu als treballadors autònoms, amb 2.433 milions de deute del conjunt de les administracions públiques. Segons la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), les administracions públiques de tot l'Estat deuen 13.300 milions i el 57% d'aquest deute s'acumula en quatre comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Madrid i el País Valencià.
Perquè les corporacions locals puguin pagar els deutes contrets amb els autònoms, ATA ha sol·licitat la posada en marxa d'una línia ICO que estigui acompanyada d'un règim sancionador que obligui les administracions a abonar interessos de demora o que permeti compensar aquests deutes amb els impostos o cotitzacions.
En una visita al Parlament Europeu, el president d'ATA, Lorenzo Amor, ja va sol·licitar al vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Indústria i Empreses, Antonio Tajani, la creació de mecanismes de control perquè els estats membres complissin els terminis de pagament.
ATA ressalta en el seu informe que un 95 per cent de les administracions públiques a Espanya incompleix la Llei de Morositat i les considera el principal focus de destrucció d'ocupació d'autònoms i microempreses.
Segons l'últim baròmetre realitzat per l'Observatori del Treball Autònom d'aquesta organització, el 60,6 per cent dels autònoms es veu afectat per la morositat pública i quatre de cada deu triga més de sis mesos a cobrar les seves factures, encara que en el 30 per cent s'arriba a un any.
A més, el període mitjà de pagament de les administracions públiques se situa en 170 dies, el que contrasta amb la resta d'Europa, on els terminis de pagament a autònoms se'n van reduint, segons Amor.
L'informe també posa en relleu que els autònoms han avançat més de 1.600 milions d'euros en concepte d'IVA per unes factures que encara no han cobrat.
Catalunya ha abonat per aquest concepte un total de 392,6 milions d'euros, per davant dels 322 de Madrid, els 200 d'Andalusia o els 180 de la Comunitat Valenciana, concentrant entre aquestes quatre comunitats el 66,9 per cent del total de l'IVA avançat pels autònoms. Les segueixen el País Basc (87,3 milions), Galícia (84), Aragó (58,4), Múrcia (53,5), Castella-la Manxa (53) i Castella i Lleó (52,1).
"Aquestes dades suposen un testimoni clar i definitiu que autònoms i microempreses estan finançant les administracions públiques quan hauria de ser al revés" assevera Amor.

El 95% d'ens públics incompleixen la llei de morositat

Catalunya deu prop de 2.500 milions d´euros als autònoms

És la comunitat més endeutada amb aquests treballadors - El 95% d'ens públics incompleixen la llei de morositat

25-06-2011
VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
ACN / MADRID Catalunya és la comunitat autònoma que més diners deu als treballadors autònoms, amb 2.433 MEUR de deute del conjunt de les administracions públiques.

Segons la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), les administracions públiques de tot l'Estat deuen 13.300 MEUR i el 57% d'aquest deute s'acumula en quatre comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Madrid i el País Valencià.

L'ATA ha ressaltat que un 95% de les administracions públiques incompleixen la llei de morositat i considera que s'han convertit en els principals responsables de la destrucció d'ocupació d'autònoms i microempreses. A més, l'ATA ha constatat que el 60% dels autònoms es veuen afectats per la morositat.

L'ATA ha demanat que, per tal que les corporacions locals puguin pagar els seus deutes amb el col•lectiu, es posi en marxa una línia de crèdits de l'ICO que vagi acompanyada d'un règim sancionador.

dimecres, 15 de juny del 2011

Manifest

Desprès de llegir el manifest que ha penjat el meu company aquí al blog, he decidit penjar una sel·lecció de punts, que m han semblat curiosos

Cal dir que no hi son tots ni que tampoc estan per l’ordre

o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.

- Una de les obligacions del estat es protegir la propietat privada, quin us donin els propietaris de la seva propietat es indiferent

o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.

- Les subvencions distorsionen el mercat lliure i fan que els preus dels lloguers siguin mes alts de manera artificial

o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.

- Si es crea un clima de lliure competència entre entitats sanitàries, aquestes optimitzaran millor els recursos i augmentaran la seva competitivitat (aquest punt es aplicable a tots els que parlen de subvenció o reducció artificial de preus)

o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.

- Crec que aquest punt te una contradicció, nacionalitzar els bancs es intervenir-los, per això es millor deixar que caiguin i bancs que han fet els deures, comprin els que han caigut a preu de saldo fent que els que no han sabut valorar els riscos de certes inversions siguin arruïnats i expulsats del sistema per el propi mercat.

o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.

- Si hi ha paradisos fiscals es que tambe existeixen inferns fiscals i tant dolent es ser una cosa com l’altre.

o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.

- Els partits politics son entitats privades i com a tal es poden gestionar com vulguin, si algú no l’hi agrada que fundi el seu propi partit amb totes aquestes garanties, tambe cal recordar que ERC es un partit assembleari i mira com estan.

o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.

- Si a les eleccions per triar els nostres representants a Europa no vota ni el 30%, que fa pensar que en els referèndums la cosa serà diferent

dilluns, 13 de juny del 2011

Stéphane Hessel

Indignaos (Indignez-vous)
Stéphane Hessel
Traducción de María Belvis Martínez García

Stéphane Hessel

Indignaos (Indignez-vous)
Stéphane Hessel
Traducción de María Belvis Martínez García

¡DESPERTEMOS DEL LETARGO!

Hola! Estas son las propuestas aprobadas en la asamblea del movimiento de protesta de Sol. Los medios oficiales de comunicación difícilmente van a reflejarlas, y menos en su totalitad, y la página web del movimiento no para de caerse, así que el propósito es difundirlas por email.

Por favor, hacer un esfuerzo por leerlas!!

Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos responsables, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico.

¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!


1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

o Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.

o Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.

o Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.


o Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.

o Reducción de los cargos de libre designación.


2. CONTRA EL DESEMPLEO:

o Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).

o Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.


o Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.

o Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.

o Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.

3. DERECHO A LA VIVIENDA:

o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.

o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.

o Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.



4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:

o Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.

o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.


o Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.

o Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.

o Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.

o Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.

o Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.



5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:

o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.

o Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.

o Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.

o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.


o Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.



6. FISCALIDAD:

o Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.

o Eliminación de las SICAV.

o Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.

o Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.

o Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).



7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:

o No al control de Internet. Abolición de la Ley Sinde.

o Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.


o Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.

o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.


o Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.

o Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.


o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.



8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR

--------------------------------------------------------

ELIMINAR EL SENADO.


NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES y EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO.

LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES?

DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.

ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS

"PADRES DE LA PATRIA".

ELIMINAR A TODOS LOS DIPLOMATICOS, excepto un embajador y un cónsul en cada país. No es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido.

Con eso, y con rebajar (mínimo 30%) las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL

ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios), se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS,

SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos, sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.

¡Espabilemos de una vez!

¡DESPERTEMOS DEL LETARGO!