dimarts, 29 de novembre del 2011

Marc Vidal La crisis financiera explicada de manera sencilla


Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un préstamo
bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que
sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, beban hoy y
paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo que consumen cada uno de
sus clientes. Esta es una manera como otra cualquiera de concederles
préstamos.
Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar de
más clientes.

Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar los
beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las bebidas
que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumenta
vertiginosamente.
Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio; la
caja sigue estando vacía de ingresos contantes.
Un empleado del banco más cercano, muy emprendedor, y que trabaja de
director en la sección de servicio al cliente, se da cuenta de que las
deudas de los clientes del bar son activos de alto valor, y decide aumentar
la cantidad del préstamo a Heidi. El empleado del banco no ve ninguna razón
para preocuparse, ya que el préstamo bancario tiene como base para su
devolución las deudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensión del castillo de naipes?
En las oficinas del banco los directivos convierten estos activos bancarios
en "bebida-bonos", "alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios. Estos bonos
pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercado financiero
internacional. Nadie comprende en realidad qué significan los nombres tan
raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantía tienen estos bonos, ni
siquiera si tienen alguna garantía o no. Pero como los precios siguen
subiendo constantemente, el valor de los bonos sube también constantemente.
Nota: El castillo de naipes crece y crece y no para de crecer, pero todo es
un camelo; no hay detrás solidez monetaria que lo sustente. Todo son
"bonos", es decir, papelitos que "representan" tener valor siempre y cuando
el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los precios siguen subiendo, un día un asesor de riesgos
financieros que trabaja en el mismo banco (asesor al que, por cierto,
despiden pronto a causa de su pesimismo) decide que ha llegado el momento de
demandar a Heidi el pago de su préstamo bancario; y Heidi, a su vez, exige a
sus clientes el pago de las deudas contraídas con el bar.

Pero, claro está, los clientes no pueden pagar las deudas.
Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tener ni un céntimo!!! Han podido beber cada día
en el bar porque "se comprometían" a pagar sus deudas, pero el dinero físico
no existe.

Heidi no puede devolver sus préstamos bancarios y entra en bancarrota.
Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los "alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su
valor. Los "vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un 80%.

Las compañías que proveen al bar de Heidi, que le dieron largos plazos para
los pagos y que también adquirieron bonos cuando su precio empezó a subir,
se encuentran en una situación inédita. El proveedor de vinos entra en
bancarrota, y el proveedor de cerveza tiene que vender el negocio a otra
compañía de la competencia.
Nota: Porque los proveedores de vinos y cervezas también le fiaban a Heidi,
creyendo que estaban seguros de que cobrarían con creces al cabo del tiempo.
Como no han podido cobrar dado que el dinero no existe, la deuda de Heidi se
los ha comido a ellos.
El gobierno interviene para salvar al banco, tras conversaciones entre el
presidente del gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.

Para poder financiar el rescate del banco, el gobierno introduce un nuevo
impuesto muy elevado que pagarán los abstemios.
Nota: Que es lo que de verdad ha pasado. Con los impuestos de los ciudadanos
inocentes, los gobiernos han tapado el agujero financiero creado por la
estupidez de los bancos.

dimarts, 22 de novembre del 2011

- 31.300 cotitzants estrangers

La Seguretat Social perd 31.300 afiliats estrangers

A l'octubre cau un 1,7% el nombre de cotitzants immigrants, el quart descens consecutiu registrat el 2011


EP / MADRID La Seguretat Social ha perdut 31.300 cotitzants estrangers a l'octubre, un 1,7% en relació al mes anterior, fins a situar el nombre d'immigrants en alta a 1.785.362 ocupats, ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Immigració.

Amb el descens d'octubre, el sistema de la Seguretat Social encadena quatre mesos de pèrdua d'afiliats estrangers després d'haver registrat al juliol, agost i setembre un total de 1.142, 19.715, i 13.384 baixes, respectivament.

Del total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en acabar el desè mes de l'any, 1.141.733 cotitzaven al règim general; 245.068 al Règim Agrari, 210.143 al d'autònoms, 182.774 al de la Llar; 5020 al del mar, i 623 al del Carbó.

dijous, 17 de novembre del 2011

Hi ha una oferta per cada 182 aturats.

L´Exèrcit concentra una de cada cinc ofertes laborals que gestiona el SOC a Girona

Els serveis públics d'ocupació han tramitat 3.223 ofertes de feina a la demarcació des de principis d'any, un 40 per cent menys que el 2010

GIRONA | ORIOL PUIG
El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) gestionava el mes passat 316 ofertes de llocs de treball a les comarques gironines. D'aquestes, 68, un 21 per cent del total, corresponinen a ocupacions militars. L'exèrcit es converteix d'aquesta manera en un dels principals usuaris dels serveis públics d'ocupació. Per grans grups, només del d'"empleats d'oficina comptables i administratius", registrava més ofertes, un total de 89.
La dada és un reflex que les empreses gironines segueixen confiant poc en el paper de l'administració pública com a intermediadora en el mercat de treball.Des de principi d'any, el SOC ha gestionat un total de 3.223 ofertes laborals a la demarcació, un 40 per cent ?menys que en els 10 primers mesos de l'any passat. En l'actualitat, hi ha una oferta per cada 182 aturats.

Evolució comarcal
En un mercat de treball poc dinàmic i on encara se segueix destruint ocupació, els descens de les ofertes que les empreses presenten als serveis públics és generalitzat a totes les comarques gironines, especialment al Ripollès (-55 per cent) i el Pla de l'Estany (-54 per cent).
El 80 per cent de les ofertes actives al mes d'octubre corresponien al sector serveis. Segons les dades de la Generalitat, sis de cada deu no exigien cap categoria laboral determinada, el que és significatiu que corresponen a feines de baixa qualificació professional.
D'altra banda, dues de cada tres ofertes no estableix cap edat per accedir al lloc de treball que s'ofereix, si bé un 31 per cent el limita a una edat inferior als 45 anys.
Pel que fa a la tipologia del contracte que ofereixen les empreses, més del 93 per cent són de caràcter eventual. De fet, un de cada quatre té una durada inferior als 3 mesos, i el 62 per cent de menys de 6 mesos.

dilluns, 14 de novembre del 2011

ERASE UNA VEZ...

Dentista a preus simbòlics per la gent sense recursos

ACN Girona ja té la primera clínica dental solidària de la demarcació destinada a persones en situacions de precarietat socioeconòmica. La clínica és una iniciativa del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona i ofereix una solució a la població sense recursos que no pot fer front a un tractament odontològic privat. Disset dentistes voluntaris treballen desinteressadament durant les seves hores lliures i fan tractaments a preus més baixos que els del mercat, i que oscil·len entre els sis i els 150 euros. Des del 10 d'octubre, més de 35 pacients han passat per la clínica solidària i s'espera que, en un any, la clínica doni assistència directa a més de 100 persones.

En temps de crisi, les visites al dentista privat són un sobrecost per a totes les famílies i una dificultat afegida per a aquelles persones que tenen problemes econòmics. És per aquest motiu que des del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona van pensar en la possibilitat de crear una clínica dental solidària que donés resposta a les necessitats dentals que pateix la població més desafavorida de Girona.

Des d'aquest passat 10 d'octubre la clínica ja és una realitat. Disset dentistes voluntaris hi treballen de forma desinteressada durant les seves hores lliures. Tot i que la clínica sigui solidària, no tothom pot anar-hi. Els pacients cal que vinguin derivats des dels serveis socials o d'entitats que treballen al territori gironí.

La clínica ofereix diversos tractaments d'odontologia bàsica; és a dir, extracció de dents, també es maten nervis (endodòncies) i es munten dentadures postisses (pròtesis) tant parcials com complertes. Els preus oscil·len entre 6 euros per una extracció de dent i reparació de càries fins als 150 euros per una dentadura postissa.

Una idea del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona

La idea va néixer l'any 2008 dins del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona el qual va crear l'associació Dentistes Solidaris de Girona per desenvolupar aquest projecte anomenat 'Somriures Solidaris'. La iniciativa no té intenció de suplantar l'acció de les administracions públiques en salut bucodental sinó que treballa per cobrir les mancances que pateix la població més desafavorida de Girona.

El projecte s'adreça a aquelles persones que es trobin sense recursos econòmics i pateixin situacions d'atur o de pobresa extrema. La clínica, situada dins del Mercat del Lleó, es va crear amb l'ajuda de l'organització Odontologia Solidària i seguint l'exemple de les diverses clíniques dentals solidàries existents a Badalona, Barcelona, Madrid i València.

La clínica s'inaugurarà oficialment el proper 29 de novembre però des del 10 d'octubre ja està en funcionament. El president de l'associació Dentistes Solidaris de Girona, Emili Banchilleria, destaca que des del 10 d'octubre s'han visitat més de 35 pacients i espera que, en un any, la clínica pugui donar assistència directa a més de 100 persones.

Banchilleria ha explicat que les clíniques solidàries de Granollers i Badalona estaven "col·lapsades" i tenien llistes d'espera d'entre dos i tres anys. Per aquest motiu, un cop la clínica va estar preparada, des de l'associació van creure que era millor començar a treballar i van demanar a les consultes dentals de la demarcació de Barcelona que derivessin els pacients del territori de Girona cap a la nova clínica solidària del Mercat del Lleó. Una decisió que va suposar una "alegria immensa per a tots els afectats", segons Banchilleria, ja que alguns pacients no podien pagar el preu del desplaçament fins a Barcelona.

El president de l'associació explica que els preus que ofereix la clínica són "simbòlics i limitats al cost del proveïdor". A més, considera que els pacients "valoren més positivament la feina" si han de pagar un mínim preu en comptes de tenir una assistència totalment gratuïta. La nova clínica ha comptat amb l'ajuda econòmica o material d'entitats com Dipsalut, Odontologia Solidària, l'Ajuntament de Girona, membres del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona i de diversos laboratoris.

Un treball altruista

La vicepresident de l'associació Dentistes Solidaris Girona, Teresa Maria Saguer, detalla que col·laborar en el projecte és una "opció personal" i considera que dedicar una tarda lliure a una feina altruista "repercuteix positivament en la persona".

La dentista Saguer destaca que tothom qui vulgui pot contribuir en el projecte mitjançant una col·laboració econòmica o material. De moment, la clínica visita una mitjana de sis pacients al dia ja que, tal i com ha explicat l'auxiliar i higienista dental Natàlia Regaña, un número petit de visites permet que el pacient se senti "més còmode i escoltat". De moment, la clínica ja ha fet somriure a un dels primers pacients perquè ja ha rebut la seva nova dentadura.