L'economia serà, sense cap mena de dubte, un dels principals cavalls de batalla en aquesta campanya electoral que tot just acaba de començar. Com avançar cap a un nou patró de creixement, com reduir l'atur, com equilibrar les balances públiques en un moment de fortes restriccions creditícies, com fer que aquest crèdit arribi a les empreses i als particulars, quina ha de ser la política inversora de la Generalitat, com millorar la competitivitat i la internacionalització de la indústria, quina política fiscal necessita el país en un context de crisi, com incentivar l'emprenedoria, etc.
Són qüestions que es dibuixen amb diferents matisos als discursos dels sis partits amb representació parlamentària, que tot just fa uns dies van participar en una taula de debat celebrada a la redacció de L'Econòmic. Hi van participar Oriol Pujol (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC), Maria Àngels Cabasés (ERC), Enric Millo (PP), Laia Ortiz (ICV) i Antonio Espinosa (Ciutadans).
Atacar el problema de liquiditat de les empreses és un dels punts clau per sortir de la crisi per a tots els partits, i en general tots admeten que les mesures aplicades no han tingut l'impacte desitjat. Des de CiU, Oriol Pujol creu que s'ha fallat a l'hora de condicionar la política de crèdit de les entitats financeres a pesar de les ajudes públiques. “No pot continuar havent-hi injeccions de diner públic si no es garanteix que hi haurà activitat creditícia de bancs i caixes cap a empreses i indústria”, destaca. Donar més pes a l'ICF és un missatge recorrent entre els diferents partits, però ICV va més enllà i Laia Ortiz diu que “cal recuperar instruments de banca pública”. Martínez-Sampere destaca la necessitat de pensar més en el capital de risc com a eina de finançament i Antonio Espinosa posa sobre la taula el suport als business angels o inversors privats, pensant sobretot en els emprenedors. Des d'Esquerra, Maria Àngels Cabasés, a banda de reforçar l'ICF, apunta que s'ha de potenciar més Avançsa “com a instrument que concentri l'oferta pública de finançament empresarial en fases llavor i de creixement de sectors estratègics”.
La indústria, hi coincideixen tots, ha de tornar a ser motor de l'economia catalana un cop passat el miratge de la construcció. En aquest sentit, millorar la competitivitat i la internacionalització es veuen com a punts essencials. La indústria, però, va motivar l'enfrontament entre Pujol i Ortiz. La responsable d'ICV va destacar la necessitat de prioritzar la indústria verda, i el dirigent convergent va demanar menys pressions mediambientals. “Quan els vas a veure, el primer que et demanen els empresaris és que els treguis l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) de sobre”. Espinosa va destacar la proposta de Ciutadans de crear una Conselleria d'Indústria.
Un altre punt de discòrdia és la política fiscal que cal aplicar en un context de crisi. Per a CiU i PP la pujada d'impostos és una via errònia. “Caldria una rebaixa selectiva d'impostos que quedaria compensada amb una austeritat més gran en la despesa d'administració”, destaca el responsable popular, Enric Millo. La rèplica a PP i CiU la va donar Rocío Martínez-Sampere del PSC, que va acusar la dreta de fer “demagògia” amb la política fiscal. “S'obsessiona molt amb l'impost de successions, que s'ha quasi eliminat per al 94% de la ciutadania però ara el volen reduir al 6% de la població rica”, afegí.
També va generar matisos molt diferents el debat sobre quin ha de ser el paper de la iniciativa pública en el camí de sortida de la crisi. Austeritat enfront de més inversions per generar ocupació i activitat al voltant de l'administració. “Cal una inversió decidida des del sector públic per injectar l'activitat necessària per reactivar l'economia”, va destacar Laia Ortiz. Martínez-Sampere va defensar la necessitat de continuar donant suport des del Govern a sectors estratègics com el de l'automoció i va afegir que el que no s'ha de fer en el futur “és retallar la inversió en infraestructures de transport i de recerca”. Des de CiU, Oriol Pujol va destacar la necessitat d'austeritat i de racionalitzar la inversió. “En un context com l'actual només s'han de fer aquelles que tenen una taxa de retorn del 5%”, va dir. La defensa del Quart Cinturó també va ser una de les proclames del representant de la federació nacionalista, i va topar així amb la portaveu d'ICV al Parlament.
A pesar del missatge d'austeritat, PSC, ERC i ICV van posar l'accent també en la necessitat de mantenir les prestacions i evitar la fractura social i, dins l'àmbit públic, el debat sobre la dimensió de l'administració també va tenir el seu moment de protagonisme. Des d'Esquerra, Maria Àngels Cabasés va destacar la necessitat de fer un pacte per la transparència i la simplificació de l'administració. “Proposem mesures per avaluar l'ús dels recursos públics, centralitzar compres des de la Generalitat, fer més transparent la contractació i les operacions urbanístiques i una nova llei de transparència i d'integritat”. Enric Millo va posar l'accent en la necessitat de reduir “despeses supèrflues” i d'aprimar l'administració.
Els polítics també es van referir a la capacitat financera de la Generalitat per abordar noves mesures i plans per atacar la crisi. Punt aquest que va obrir un enfrontament entre el diputat popular i les representants de les formacions del tripartit. “Els catalans no tenen per què suportar que la seva administració sigui la més endeutada de tot l'Estat espanyol amb el 19% del PIB”, va destacar Millo. Martínez-Sampere, però, va recordar Millo que la Comunitat Valenciana (governada pel PP) està en una situació pitjor que Catalunya, a pesar –va afegir– de tenir transferides més competències.
A l'hora de plantejar les mesures per combatre l'elevat atur, tots els partits, a excepció del PSC i ICV, es van mostrar molt crítics amb el funcionament del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) i la necessitat de redefinir-lo.
CiU ha fet del finançament de la Generalitat i, en concret del concert econòmic, una de les senyeres del seu discurs electoral. A l'entorn d'aquesta proposta va girar el debat dels partits. PSC, PP i Ciutadans, per distanciar-se, i ERC i ICV, per mostrar les simpaties, però també per criticar la hipocresia i la demagògia de CiU.
Oriol Pujol va animar la resta de partits a sumar-se a una iniciativa que és “entesa i compartida” per la majoria de la població de Catalunya. “Creiem que és possible i que no caldria modificar la Constitució”, va dir. Pujol va afegir que els concerts basc i navarrès no estan a la Constitució i aquesta existència s'articula en base a no ser present a la Lofca, “per tant caldria modificar la Lofca i no la Constitució”.
Les representants d'ERC i ICV van negar l'argumentació jurídica de CiU. Per a Maria Àngels Cabasés, els concerts existeixen, són fruits d'un pacte polític, difícil en el cas de Catalunya. Per a la representant d'Esquerra, el marc jurídic actual dóna a l'Estat espanyol “una fonamentació molt sòlida com per no atorgar el concert econòmic a Catalunya”. Cabasés, que va donar la benvinguda a CiU al “club pro concert” va lamentar que l'actitud històrica de la federació hagués estat de posar traves a la consecució. “L'única via és una interpretació diferent de la Constitució o canviar-la, per tant hi ha d'haver un pacte polític per poder assolir un concert econòmic”. Per això va apostar per ser influents a Madrid.
Laia Ortiz es va mostrar favorable a “un concert econòmic solidari” tot i que la principal aposta és recuperar el finançament que la sentència del TC “ha fet saltar pels aires”. “Des d'ICV no estem per «agafar els diners i córrer», nosaltres volem poder influir en la política econòmica que es fa des de l'Estat espanyol”. Sobre l'argumentació jurídica de CiU, Ortiz va recordar que durant la redacció de l'Estatut, ja es va posar sobre la taula i que el Consell Consultiu va mostrar els informes negatius sobre la constitucionalitat d'aquesta opció.
Finalment, els tres partits del tripartit van qualificar d'hipòcrita la proposta convergent. Rocío Martínez va recordar que “CiU mai no ha defensat el concert, ni en la reforma de l'Estatut”. La representant del PSC va afirmar que l'aposta ha de ser un finançament de model federal.
Enric Millo va estar d'acord que “utilitzar el concert com a solució als problemes de Catalunya, ara en campanya, és distreure dels problemes reals”. Millo va reconèixer que disposar d'un bon finançament és essencial per a la Generalitat. En aquest sentit, va justificar l'actitud del PP durant la negociació de l'Estatut: “La reforma del finançament es podia fer amb el consens de totes les forces de Catalunya, però es va barrejar amb l'Estatut i són dues coses que ens semblaven diferents”. El representant del PP va dir que la millora financera de Catalunya ha de venir especialment en matèria d'inversions de l'Estat. “No ens oblidem que la taxa d'activitat a Catalunya és del 62,8%; la del País Basc, 57,9%, i la de Navarra, 54,1%; per tant, el concert no és la solució als problemes reals, és un instrument important, però centrar el debat electoral en el concert és equivocar-se”.
Antonio Espinosa va intervenir per qualificar els concerts basc i navarrès de privilegis insolidaris i insostenibles. “Ciutadans s'oposa a aquest privilegi, i la solució no passa perquè aquest s'estengui sinó que el que cal és que es recalculi la quota i passi a tenir la mateixa càrrega fiscal que les altres comunitats. Volem un sistema just i equitatiu”, va manifestar. Espinosa va defensar l'actual model de finançament que va qualificar de “bo” i molt més beneficiós que el que tenen els lands alemanys.
Oriol Pujol va fer adonar que cap partit, excepte Ciutadans, no reclama que se suprimeixin els concerts basc i navarrès: “Deu ser molt injust, però cap partit no reclama que desapareguin”, va apuntar.
