Els reptes econòmics, laborals i socials de Catalunya
Crear més ocupació requereix intervenció directa del govern per reactivar l'economia
El tímid repunt dels indicadors d'activitat econòmica del primer semestre no s'acaben de consolidar i el mercat de treball no es refà. El sistema financer no fa net i l'endeutament elevat de famílies i empreses es manté. La situació econòmica i social que envolta el 28-N no és gaire encoratjadora i al govern que surti escollit caldrà que tingui un paper actiu per reactivar l'economia, crear ocupació de qualitat amb drets i garantir la protecció social. En definitiva, millorar la situació econòmica i social del país i reforçar-ne l'autogovern per aplicar-lo a aquest fi.
Combatre l'atur juvenil i millorar l'ocupabilitat de les persones és una prioritat i, per fer fer-hi front, cal un Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) més potent i eficient que orienti, informi i formi de manera integral i coordinada entre els departaments d'Educació i Treball.
Crear més ocupació requereix intervenció directa del govern perquè faci reactivar l'economia i l'orienti cap a un altre model productiu més eficient i sostenible, amb ocupació estable i segura, que sigui competitiu per capacitat d'innovació i per qualitat, i no per baixos costos laborals. Necessitem un compromís de país, per fer de la indústria el motor de l'economia catalana.
Caldrà actualitzar l'Acord Estratègic entre govern i organitzacions sindicals i empresarials a la sortida de la crisi econòmica, que es comprometi a formar en recerca, infraestructures, reforci l'activitat inspectora per combatre el frau en la contractació i que ampliï el paper de l'Institut Català de Finances (ICF) per prioritzar el crèdit a pimes i economia social; que incorpori plans de xoc integrals pels territoris amb taxes d'atur més altes i que incentivi sectors econòmics emergents per a la sostenibilitat i l'atenció a les persones.
Necessitem una fiscalitat justa i suficient, en què qui tingui més pagui més, ja que cal fer augmentar els ingressos públics per fer polítiques per reactivar l'economia, crear ocupació i garantir la protecció social, sobretot quan la inversió privada s'ha retret i la demanda interna està sota mínims. Cal que les polítiques fiscals prioritzin més la imposició directa que la indirecta, que s'equilibri la contribució de les rendes del treball i del capital, que es combati l'alt nivell de frau i elusió fiscal i que es recuperin algunes figures impositives com successions o patrimoni, que a Europa existeixen i tenen un alt caràcter progressiu.
No podem retardar més la convergència amb Europa en serveis públics i protecció social. Bona part dels diferencials econòmics i socials s'expliquen perquè el nostre estat del benestar és feble. S'ha de prioritzar l'educació, la lluita contra el fracàs i l'abandó escolar, i per a l'escolarització de 0 a 3 anys; millorar el sistema sanitari; defugir el copagament que pot generar desigualtat de tracte i ser ineficient; desenvolupar el mandat estatutari de la renda garantida de ciutadania, per evitar l'exclusió social de qui no té fonts d'ingressos i desplegar la llei d'atenció a les persones dependents. Són reptes bàsics per fer augmentar la taxa de dones en el mercat de treball, per millorar l'ocupabilitat dels joves i per garantir la cohesió social.
