Beneficios millonarios de grandes empresas en 2010

La mejora de los resultados de firmas de energía, televisión o infraestructuras no contagio ni al desempleo ni al PIB

• Marta Rodríguez
• ,
• Barcelona | 24/02/2011 | Comenta | Votar
• • positivo
  • negativo
• + 1 - 1 |
• Imprimir
• 
• 
  

Los brotes verdes aún son eso y los datos macroeconómicos apenas se contagian de los que ven el vaso medio lleno. Sin embargo, la jornada del jueves tiñó de optimismo el panorama español cuando se conocieron los resultados económicos de 2010 de grandes empresas de sectores tan diversos como la energía, televisión o infraestructuras.

El balance de estas firmas se resume en números muy positivos y más si se tiene en cuenta que la estadística de 2010 y enero de 2011 sigue estancada en lo contrario.

Así, el año pasado cerró con un descenso del 0,1% del PIB, aunque mejoró la previsión que había hecho el equipo económico del Gobierno. Per hay más. El año 2011 se estrenó en enero con el récord de número de desempleados desde 1996 con más de 4,2 millones de personas buscando trabajo y con una reducción de los afiliados a la Seguridad Social.

La presentación de los resultados de estas grandes empresas coincidió, además, con una buena jornada para las Bolsas españolas. Así, el IBEX 35, a diferencia del índice británico, cerró en números verdes, por encima de los 10.600 puntos después de cuatro jornadas consecutivas en las que acumuló pérdidas.

Según anunció la Comisión Nacional de Mercados de Valores (CNMV), el organismo que controla la Bolsa y las empresas que cotizan, el mejor resultado se lo lleva la energética Repsol. La empresa, que dirige Antoni Brufau, triplicó los beneficios gracias a la ampliación de capital de su filial brasileña, que suscribió la china Sinopec, y la buena evolución de sus negocios. De no haber sido por esta operación, la compañía se hubiera quedado en unos beneficios del 54% más.

Abertis tuvo récord de ingresos por la explotación de autopistas que gestiona en Francia y America Latina e hizo que tuviera un 6,2% sus beneficios.

En cambio, la constructora ACS, la farmacéutica Indra o la electrónica Indra coincidieron en ganar menos que en el ejercicio de 2009.

La publicidad televisiva

Antena 3, la cadena televisiva del grupo Planeta, presenta un balance positivo en 2010. En este caso, sus beneficios se dispararon en un 80% hasta alcanzar los 109,1 millones de euros. Los ingresos netos del grupo aumentaron el 14,7 %, hasta los 807,7 millones de euros. La explicación a estos buenos resultados se atribuye al crecimiento del mercado publicitario en las televisiones privadas tras la supresión de ésta en TVE, es decir, las cadenas han absorvido la parte que se quedaba el grupo público. También Telecinco se vio favorecida por esta causa y la cadena de Paolo Vasile ganó un 45,6%.

Quin pais mes macu

Les prostitutes de la carretera N-II es poden veure al cercador de mapes Google

La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà lamenta el fet i diu que encara taca més la imatge de la zona

02:12

MULTIMÈDIA

Fotos de la notícia

GIRONA | ACN/DDG
Les imatges de prostitutes al voral de les carreteres gironines són habituals en vies com la N-II o la C-63. Ara, però, Internet també les reprodueix. El visor d'imatges del cercador Google, batejat com a Street View, ensenya múltiples instantànies de dones oferint serveis sexuals a peu de carreteres de la demarcació. Una de les comarques on se'n veuen més és l'Alt Empordà. La presidenta del seu Consell Comarcal, Consol Cantenys, reclama que es retirin perquè això "taca la imatge del territori" i és "ofensiu" per a les noies. El cas de les comarques gironines, però, és només un exemple del que el programari de Google ha captat arreu del territori estatal.
Google Street View és una funció que incorpora el cercador més famós d'Internet a l'hora de moure's pel territori. Les imatges que ofereix -preses amb càmeres especials des d'un cotxe- permeten recórrer ciutats i carreteres interurbanes des d'un angle de 360º, com si s'hi estigués caminant o circulant amb vehicle. Fins i tot, des d'un punt en concret, es pot fer un zoom per veure amb detall senyals de trànsit o rètols indicadors. Però aquesta eina, útil per orientar-se, també es converteix en una arma de doble fil. I és que, en ocasions, les imatges captades han estat motiu de polèmica perquè han transcendit els límits de la privacitat. Per això, els seus responsables han rebut nombroses sol·licituds per esborrar les cares de la gent que hi apareix o, fins i tot, els números dels carrers.
A les carreteres gironines, una de les imatges que sol ser recurrent són les prostitutes que solen oferir serveis sexuals als conductors. I les càmeres del Google Street View, prenent fotografies de la xarxa viària, també les han captades. Si mitjançant aquesta eina es recorren diversos quilòmetres de la N-II a l'Alt Empordà o bé se circula virtualment per la C-63 (a la comarca de la Selva), el cercador mostra les imatges de les noies als vorals.
Tot i que si s'acosta el zoom molts dels rostres apareixen difuminats, en alguns casos, però, es pot veure la cara de les joves. El cas de les comarques gironines, però, és només un exemple de les instantànies de prostitutes que el programari de Google ha captat arreu del territori estatal.

Sense autorització
El col·lectiu Hetaira, amb seu a Madrid i que defensa els drets de les treballadores del sexe, critica que el Google Street View ha captat imatges sense autorització de dones que exerceixen "a carrers, polígons industrials i carreteres". A més, l'entitat també critica que hi ha internautes que han difós les instantànies per fòrums d'Internet per fer-ne burla.
Per això, el col·lectiu ha engegat una campanya a nivell estatal perquè es retirin les fotografies del programari. La portaveu d'Hetaira, Mamen Briz, ressalta que les fotografies "estigmatitzen i marginen encara més" les joves que es dediquen a la prostitució. Per això, recomana que totes aquelles que s'identifiquin enviïn una sol·licitud a Google -amb còpia a l'Agència de Protecció de Dades- perquè es retiri la seva imatge.
"Socialment, les prostitutes ja són un col·lectiu molt desprestigiat; i ara, a més, ens trobem amb el menyspreu de persones malintencionades que es dediquen a difondre les fotografies pels fòrums", diu la portaveu. Briz també lamenta, però, que el fet que la sol·licitud s'hagi de fer en persona limita l'objectiu de la campanya.
I és que, en molts casos, les joves que exerceixen a peu de carretera són víctimes de màfies de proxenetes. "Aquest sí que és un gran problema per a les joves, que cal denunciar davant la policia i els jutjats per evitar que els proxenetes continuïn abusant-ne", conclou. Les crítiques a les imatges de prostitutes captades pel Google Street View no només vénen d'aquesta associació. Des del territori mateix, també se'n reclama la retirada. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, indica que al costat d'aquest problema social, n'hi ha també un altre d'imatge de la comarca. Precisament, a l'Alt Empordà és on se'n veuen més, d'aquestes joves, i la comarca fa temps que lluita per posar fi a la situació.
"No s'hauria de permetre mai que aquestes imatges, amb el detall de totes les dones que exerceixen la prostitució de manera poc recomanable, surtin per Internet", ressalta Cantenys. La presidenta del Consell explica que això "va en contra de qualsevol principi", perquè fereix la dignitat de les joves, a més de malmetre la imatge de l'Alt Empordà. "El problema és que, com que la prostitució de carretera ve de lluny, ja forma part del paisatge de l'Alt Empordà".

imatges concretes d'un fenomen sense aturador.Orriols és un dels punts on paren les noies, i així ho mostra Google Street View.Les noies a Vidreres. El cercador també deixa constància dels vorals de carretera a Blanes.

Bajo el nombre Timofónica se esconde una de las empresas más controvertidas del panorama nacional. Si esta controversia surge de sus extrañas políticas económicas (basadas en aplicar sanguijuelas a sus clientes y regalárles un megáfono sin pilas para hablar por él) o de la afiliación de su junta directiva al culto de los Primigenios está más allá de la comprensión media.

Contenido [ocultar] 1 Historia 2 Actualidad 3 Hijos Malignos de Timofónica 4 Enlaces externos

Historia

Logo antiguo

Víctima de timofónica

Timofónica nació como un pequeño negocio de comunicaciones a distancia en el desierto del Serengheti. Su primer nombre comercial fue Teflónica, por ser los teléfonos de material antiadherente. Por aquél entonces la empresa constaba de una oficina con un trabajador, que tenía un perro. El trabajador se llamaba Yoghurtu N'ge (Vease Les Luthiers), bautizado así en honor de su tío, que había huído del pueblo meses antes de forma algo precipitada. Yoghurtu tenía una choza en la que fabricaba tambores de diferentes tamaños para su venta al resto de los nativos. Su oferta iba desde un pequeño tamboril de mano, muy manejable pero de alcance muy limitado (el Meh-Da De Kobeh-tura) hasta un inmenso pellejo de elefante tensado para las comunicaciones a larga distancia, y cuyas baquetas requerían de 3 personas para ser cargadas (conocido sólo como "Buen-Bombo").

La aparición de los colonos blancos hizo necesaria la transmisión de noticias entre poblados con rapidez para avisar de los ataques para cazar esclavos, lo que hizo crecer como la espuma los ingresos del artesano, que pasó sus últimos años viviendo en una choza más grande y rodeado de riquezas (ahora cabían en la choza él y su perro, y hasta se compró una calabaza para guardar agua, que nunca usó) hasta morir aplastado por una baqueta de Buen-Bombo que tenía en exposición colgada sobre la puerta.

Uno de los colonos blancos, el español Federico Villalonga y Buenmarisco, se dió cuenta de lo práctico que resultaba tener el monopolio del negocio de las comunicaciones en una zona. Como por aquel entonces el teléfono aún no existía, Villalonga creó la primera empresa de mensajería urbana de España, la famosa "Correveidile-express". El servicio funcionó con éxito en las principales ciudades del país, pero acabó hundiéndose debido al alto número de atropellos que sufrían los mensajeros por correr entre carros y caballos al trote. Cuando parecía que todo había terminado, Alexander Graham Bell ideó una manera de decirle guarreridas a su señora de edificio a edificio sin escandalizar al vecindario, que patentó el teléfono, vamos.

La aparición del teléfono convirtió a Timofónica en lo que actualmente es. En sus comienzos sólo tendían cableados en zonas urbanas, sin molestarse en conectar ciudades entre sí. La única posibilidad de llamada al exterior era mediante el servicio de mensajes que ofertaban, consistente en llamar a la central local y dictar el texto a enviar y el destinatario, que luego mandaban por paloma mensajera. Este era el llamado SMS siglas de Si Me Sale (de los huevos), pues dichos pajarracos eran muy suyos y a menudo acababan entregando el mensaje al vejete con barra de pan más cercano (surgiendo así los primeros hackers de la historia, vaya con los abueletes).

Con la implantación de las líneas interurbanas y hasta la liberación del mercado, Timofónica creció sin parar hasta convertirse en un monstruo verde enorme cuyos tentáculos se extendían desde la península ibérica hasta Groenlandia, pasando por su Serengheti natal y la América hispanohablante. El tatatataranieto de Federico Villalonga y Buenmarisco se volvió uno de los hombres más ricos del país, aunque se sabe que no olvida los humildes orígenes de la corporación, por lo que procura tener a mano siempre una calabaza para guardar agua.

Timofónica consiguió conquistar en nosé cuantos años atras (si quieres fechas exactas se las preguntas a tu puta madre familiar mas cercano) a casi to´quisqui con vomistar ( la misma mierda empresa pero en moviles )

En la actualidad, Timofónica quiere conquistar el Mercado Homosexual (vamos, el de los mariquitas de toa la vida) para ello ha sacado una nueva marca: Telefornica.

Actualidad

La verdad sobre quién se esconde al otro lado de la línea

Debido a la aparición de alternativas en el negocio de la telefonía, Timofónica se ha visto obligada a cambiar su política de "Si no te gusta no tienes teléfono" por la de la Sodomía Silenciosa, técnica que se especializa en dar por culo a sus clientes sin que ellos se den demasiada cuenta y creyendo a menudo que esta macroempresa les da mejor servicio por llevar más tiempo en activo. Si el viejo argumento del vino de "mejora con el tiempo" se aplicase de forma tan feliz tendríamos que el mejor estadista de la tierra tiene que ser el primer político sobre ella, Manuel Fraga, cuando de este hombre sabemos que ya se ponía a echar pan a las palomas cuando el servicio SMS antes citado comenzaba sus andares.

Se dice que un grupo de rebeldes de esta compañía han proclamado un retorno a los orígenes y han comenzado a tomar las azoteas y tejados de las grandes urbes hispanas armados con tambores de diverso tamaño. Este grupo, autodenominado "Los Herederos de N'ge" acusan a Timofónica de corrupción, acoso laboral, asesinato selectivo, invocación de demonios mayores y mal rollo en general, así como de la muerte de 7 millones de judíos en el campo de concentración de Mauthausen, aunque este último cargo ha sido finalmente achacado al famoso y escurridizo psicópata Wally. Recientemente se escuchan rumores en internet de que quiere comprar Tuneti

Timofónica no es chachi pistachi.

Hijos Malignos de Timofónica

• Vomistar

Dades del SOC a Salt i enllaç al Programa Suma't

• Dilluns a Divendres de 8.15 fins a 13.30 hores
• Telèfons: C: centraleta de l'oficina, O: ofertes de feina, D: demandes de feina, F: fax

Oficina	Adreça	Població	Telèfons / Fax(*)	e-mail	veure mapa
OFICINA DE TREBALL DE SALT	C/. Alfons Moré, 1	SALT	C: 972942950 O: 972942950 D: 972942950 F: 972942953	contactar	veure mapa

enllaç a la orientació profecional del SOC

Inditex crearà prop de 500 llocs de treball a la planta de Tordera

La multinacional tèxtil invertirà 190 milions d'euros entre el 2011 i el 2015 a la planta logística del Maresme

17-02-2011 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Una treballadora en una de les plantes d'Inditex | Inditex

EP El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha avançat aquest dijous que Inditex farà una inversió milionària a Tordera (Barcelona), on ja hi té un centre logístic; per la seva banda, Ryanair es fa pregar amb el seu anunci de retallar dràsticament els vols.

Ho ha revelat en declaracions a Ràdio4-RNE mentre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, mantenien una reunió a Palau amb el vicepresident i conseller delegat del grup Inditex, Pablo Isla, i l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia.

Aquesta inversió, segons Homs, comportarà la creació de centenars de llocs de treball i visualitza que Catalunya és capaç de «tirar endavant».

Aquesta notícia arriba 24 hores després de l'anunci de Ryanair de suprimir la meitat dels vols a Girona per discrepàncies a l'hora de renovar el conveni amb la Generalitat.

En concret, l'aerolínia de baix cost té intenció de cancel·lar 18 rutes i reduir-ne la freqüència d'unes 17 més, del total de 66 rutes que, ara per ara, opera des de l'Aeroport de Girona, fet que suposarà 1,7 milions de passatgers menys a l'any.

«Uns tiren per aquí i els altres per allà, però com que la demanda de fora i l'oferta que pot generar Catalunya en el sector turístic és molt gran ja s'anirà veient com les coses aniran situant-se on han de situar-se», ha subratllat. El portaveu del Govern ha evitat criticar l'actitud de Ryanair en la negociació tot i que ha deixat clar que l'estil de la companyia de baix cost «és ben conegut en el món de l'aviació civil».

D'altra banda, també ha reaccionat a les paraules del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmant que no revisarà el sistema de finançament autonòmic «cada quatre dies».

A més de no sorprendre'l, Homs ha recordat, també, que l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, va enviar el setembre de l'any passat una carta a la seva homòloga estatal, Elena Salgado, on li reclamava la dotació del Fons de Competitivitat «que ara, Zapatero, diu que fins al 2012 no ens la donarà».

Per aquesta raó, ha advocat per fer pressió política a Madrid perquè, segons la seva opinió, és l'únic llenguatge que acaben entenent: «Han de sentir l'alè dels nostres vots».

A més de justificar les retallades pressupostàries en diferents departaments de la Generalitat i, alhora, suprimir l'impost de successions, Homs ha destacat que la recuperació econòmica «començarà aquest 2011», tot i que ha avisat que l'administració haurà de passar un parell d'anys amb restriccions per enfortir l'Estat del Benestar

La crisi no atura totes les infraestructures: Els enllaços de l´AP-7 s´acabaran el 2012

La crisi no atura totes les infraestructures: Els enllaços de l´AP-7 s´acabaran el 2012

Oposicions per a la categoria de Mosso d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya (convocatòria 46/11). Any 2011

Es convoca el procés selectiu per proveir 600 places de la categoria de Mosso d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya. A mode orientatiu, les tasques i funcions a realitzar són les que es descriuen a la Llei 10/1994, d'11 de juliol, i entre les que es troben les tasques de seguretat ciutadana (vigilar i protegir les persones i els bens, mantenir l'ordre públic, prestar auxili, prevenir actes delictius, entre d'altres), policia administrativa, policia judicial, intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats i la cooperació i col·laboració amb altres entitats locals.

A qui va dirigit?

A les persones que compleixin els requisits que s'especifiquen en la convocatòria.

Termini: de l'11 de febrer al 2 de març de 2011.

Direcció a la pagina Eures

Els serveis socials de Girona atenen al triple de persones que el 2008

Calculen que almenys 1.100 persones deixaran de cobrar els 460 euros d'ajut

Els Serveis Bàsics d'Atenció Social (SBAS) de l'Ajuntament de Girona han triplicat el nombre d'usuaris atesos des de l'any 2008, de forma que aquest 2010 van atendre 5.713 persones que suposen gairebé 3.000 famílies. La bona notícia és que en aquests moments la llista d'espera per a ser atesos és de 4 dies com a màxim. El tinent d'alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olòriz, alerta que la falta de feina és el principal problema a resoldre a la ciutat i, segons dades de què disposen, aquest 2011 hi haurà 1.100 persones que deixaran de rebre els 460 euros d'ajut per haver-se quedat sense atur i que per tant podrien acudir a ells. Olòriz insta també a les administracions a no fer 'retallades indiscriminades' en àmbits que després requeriran plans de xoc molt més cars.

Des que va començar la crisi econòmica, els Serveis Bàsics d'Atenció Social (SBAS) de l'Ajuntament de Girona han vist com s'ha triplicat el nombre d'usuaris atesos, de manera que aquest 2010 han atès 5.713 persones o el que és el mateix, a un total de 2.953 famílies. Aquesta és una de les dades de l'últim informe referent a les conseqüències derivades de la crisi econòmica en l'àmbit social elaborat per l'ajuntament. El tinent d'alcalde Joan Olòriz ha destacat com a aspecte positiu que, gràcies a 'l'enorme eforç' dels últims dos anys, s'ha aconseguit que hi hagi una llista d'espera de 4 dies per a una primera visita als serveis.

La gent gran i els infants són els col·lectius 'més vulnerables' davant la crisi. Durant el 2010, els centres oberts van atendre 321 infants i actualment hi ha 298 expedients de protecció oberts. Pel que fa a la llei de dependència, les sol·licituds continuen en augment hi actualment hi ha 1.345 expedients oberts. El servei d'atenció a domicili -el de major cobertura a nivell català, segons Olòriz- ha atès a un total de 1.511 persones, que han rebut servei d'atenció personal de la llar, teleassistència o càtering.

Destaca també la dada segos la qual es van evitar 89 desnonaments a famílies gràcies a la intervenció d'aquests serveis socials, mentre que el centre d'acolliment temporal va poder donar sostre a un total de 580 persones.

A nivell de violència de gènere, es van atendre un total de 238 persones mentre que a nivell de menjador social, es van servir 59.489 àpats i es van lliurar 11.846 entrepans a unes 300 persones aproximadament.

La falta de feina, el principal problema social

L'informe conclou que l'exclusió del mercat laboral tant de persones amb feines intermitents com aquells que han tingut treballs estables és el principal problema a afrontar en l'àmbit social. Fa dos anys a Girona hi havia 2.978 persones a l'atur i ara la xifra ha augmentat fins a 5.467. Així mateix, estimen que durant aquest 2011 hi haurà 1.100 persones que es quedaran sense els 460 euros d'ajut per haver esgotat l'atur i que podrien acudir a ells. Tot i això, Olòriz ha assenyalat que encara ara hi ha persones que senten 'vergonya' per acudir a ells.

La conseqüència directa a aquest fet, segons Olòriz, serà un augment de sol·licituds per rebre la renda mínima d'inserció, 'inadequada' per a aquests casos. S'ha convertit en una forma de prestació que 'no és bo' i que a més representa una 'pressió exagerada' per als serveis socials, ja que es troben amb molts usuaris que exigeixen aquest ajut però que per circumstàncies personals no poden acollir-s'hi. Per altra banda, des dels SBAS, s'han pogut inserir a un total de 67 persones derivades directament dels serveis socials.

Entre els projectes més immediats, destaca l'obertura en breu del nou Centre Jove, ubicat a 'els Químics' en el sector de Palau, que tindrà impacte en més de 560 joves. També es preveu l'obertura del centre d'odontòlegs per atendre a gent necessitada en aquest àmbit, també previst per a principis d'aquest 2011.

No a al retallada massiva d'ajuts

Olòriz preveu que en els pròxims 4 anys els ajuntaments hauran de fer un gran esforç per a la cohesió social, que requerirà capacitat per mediar en conflictes i tenir autoritat moral per buscar solucions. En aquest sentit, ha instat a les administracions a no retallar de forma 'indiscriminada' els ajuts i tenir especial consideració aquells àmbits que si no s'atenen, s'obligarà en pocs mesos a 'plans de xoc molt més cars'. 'Seria un greu error, ha dit, i ha posat un exemple. 'Hem patit el 60% de reducció de l'ajuda que rebíem d'immigració a la ciutat', tenint en compte que en alguns barris hi ha una concentració de nouvinguts que va del 20 fins al 40%. I si aixó continua així, ha dit, caldrà 'molts milions d'euros per apagar focs', que des del seu punt de vista, es podrien evitar amb petites sumes de diners però constants.

LLADRES LLADRES LLADRES

Economia

diaridegirona.cat » Economia

Primera suspensió cautelar de la liquidació d´un contracte ´swap´ a Girona

Un jutjat de Blanes veu indicis que el Banc Popular no va informar degudament un client del producte financer que va comercialitzar

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

NOTÍCIES RELACIONADES

Canvi de relació amb la banca. Economia

LLORET DE MAR | O.PUIG
Manolo Jiménez es va jubilar fa uns anys després d'haver passat la major part de la seva vida laboral -més de 30 anys- treballant com a vigilant jurat de l'Oficina del Banc Popular a Lloret de Mar. Per afrontar la seva jubilació i la de la seva dona, va decidir invertir els seus estalvis en el sector immobiliari i va contractar una hipoteca per acabar de fer front a la inversió. Sense pensar-ho, va acudir a l'entitat on havia treballat "tota la vida". "Però van abusar de la meva confiança. Em van dir, firma aquí Manolo, que això és una assegurança per si puja la hipoteca", explicava ahir.
Sense saber-ho, el que estava firmant era un contracte de permuta financera de tipus d'interès, anomenats swap. Es tracta d'un producte financer complex que moltes entiats van comercialitzar de forma massiva com si es tractés d'una assegurança a clients amb poca cultura financera.
Tant a Girona com arreu de l'Estat ja hi ha hagut diverses sentències favorables als afectats, perquè les entitats que venien aquests productes no informaven de forma clara de les seves característiques.
El que no van explicar a Manolo Jiménez, segons la seva versió, és que si els tipus d'interés baixaven -com ha succeït- qui hauria de pagar seria ell.
A finals de 2009, va arribar la liquidació del contracte, que li va costar 4.600 euros. "Va ser un cop molt dur. No ho entenia. No era el que m'havien dit", explicava.
A través de familiars es va posar en mans dels advocats del despatx Frade Gobeo, que van constatar que es tractava d'un cas "flagrant" de falta d'informació.
Asseguren que, per primer cop a Girona un jutjat -en aquest cas el de Primera Instància i Instrucció número 3 de Blanes- ha decidit suspendre cautelarment la liquidació periòdica del contracte per part del banc.
Els advocats de l'afectat assenyalen que aquest fet "té molta transcendència per als possibles afectats per contractes de swap, ja que l'entitat bancaria, no pot inscriure al client en registres de morosos durant el procediment de nul·litat del contracte pel cas d´impagar les mateixes".
Les decissions judicials contra moltes entitats financeres per la mala comercialització dels "swap" comencen a ser habituals. A Catalunya, la primera la va dictar el Jutjat de Primera Instància número 1 d'Amposta contra el Banco Santander. Més tard en van arribar dues d'altres del jutjat mercantil de Girona, i el novembre passat una del jutjat de Primera Instància número 24 de Barcelona.
Aquesta última va ser dictada contra el Banco Popular, la mateixa entitat que va vendre el "swap" a l'afectat de Lloret. En el cas de Barcelona, el jutge va concloure que "no hi ha dubte de l'existència d'un consentiment viciat a falta d'informació" al client que "no era un professional financer, sinó un particular" i que va contractar el paquet d'hipoteca més swap "sense ser prou informat i sense que li practiquessin el test de conveniència".
El cas és molt similar al de Manolo Jiménez. De fet, el Banc Popular acumula ja unes quantes sentències similars, el que porta als advocats de Frade Gobeo a ser obtimistes de cara a una resolució favorable del cas.

LLADRES LLADRES LLADRES

Bancs i caixes fan l'agost amb les execucions hipotecàries

Les entitats es beneficien d'una llei hipotecària que els permet adjudicar-se immobles d'impagats amb un descompte de fins al 50% del valor de taxació

Els bancs i les caixes estan en el punt de mira. Les exigències de solvència més elevades que la mitjana europea els posen entre l'espasa i la paret, i uns resultats econòmics que cauen des del 2007 els obliguen, d'alguna manera, a defensar-se dels qui els acusen d'haver-se pervertit amb el totxo. Totes les entitats, sense excepció, tenen massa actius bloquejats en forma d'immobles procedents d'execucions hipotecàries. I és cert que és un problema greu. Tenen capital, però no està disponible immediatament, sinó que està atapeït entre quatre parets que no es poden vendre fàcilment. La Caixa, per exemple, té 3.652 milions d'euros en forma d'immobles adjudicats pendents de col·locar-los al mercat, CatalunyaCaixa en té 3.370, i Unnim 1.985 milions. Tot plegat, amb 60.000 execucions hipotecàries des de l'any 2007, i un increment que a la ciutat de Barcelona, on la mitjana dels crèdits és més elevada, ha estat del 300%.

Pisos a preu de saldo

Però aquests 60.000 habitatges que han perdut els clients que no han pogut fer front a les quotes han estat comprats en un elevat percentatge per les mateixes entitats financeres, que han acudit a subhastes on no hi ha hagut postors. En aquest supòsit, la llei hipotecària permet que l'entitat pugui adquirir l'immoble pel 50% del valor de taxació del pis. En deutor només té una oportunitat remota de recuperar el seu pis: aconseguir que algú acudeixi a la subhasta i ofereixi per l'immoble el 70% o més del valor de taxació, i és clar, que estigui disposat a negociar amb el deutor la manera com pot recuperar el seu habitatge.

Si un pis va ser taxat en 150.000 euros, l'entitat financera podria adjudicar-se-la en subhasta per 75.000 euros, el màxim de descompte que permet la llei. I encara gràcies, perquè abans de la reforma que es va començar a aplicar l'any 2001, una caixa o banc podia comprar un pis en subhasta per una quantitat simbòlica. El problema, com explica l'advocada especialista en execucions hipotecàries Chantal Català, “és que la llei permet al banc que, a més de quedar-se amb el pis que sovint val més que el deute pendent, li pugui reclamar més diners al client, fins i tot embargant-li altres béns”. Aquesta advocada considera que la llei hipotecària “constitueix un abús de dret”, i proposta mesures que garantirien la protecció de l'usuari que “per causes alienes a la seva voluntat” no poden fer front als pagaments. Es tractaria de petites reformes de la llei, que “tenen només a veure amb la voluntat política, no pas amb dificultats legals”.

Català proposa concedir un dret de recompra o de retorn al deutor que ha perdut la casa, donant-li un termini de cinc anys per a aconseguir l'import que va pagar l'entitat o algú altre en subhasta, més les despeses i els interessos generats. Això implicaria que els adjudicataris no podrien especular amb la finca adquirida, si bé podrien llogar-la per rendibilitzar la inversió. En segon lloc, aquesta especialista considera viable reformar els articles 670 i 671 de la llei hipotecària perquè el creditor no es pugui adjudicar el bé subhastat per un import inferior a la xifra que se li degui, més els interessos. D'aquesta manera, l'entrega del pis saldaria totalment el deute.

Una ILP per reformar la llei

De fet, aquestes mesures van en la línia de la legislació dels Estats Units i el Regne Unit, on entregar l'habitatge salda immediatament el deute hipotecari. Actualment, la legislació espanyola estableix la responsabilitat il·limitada del deutor amb tot el seu patrimoni present i futur davant l'impagament d'un deute.

Els usuaris, però, ja fa temps que es mouen per mirar de canviar una llei que consideren salvatge. Entitats d'usuaris, sindicats i associacions de diversos àmbits començaran a recollir la setmana que ve signatures per dur al Congrés espanyol una ILP per modificar la llei hipotecària. “És una emergència social, milers de famílies que no poden pagar per causes alienes a la seva voluntat pateixen l'abús de les entitats financeres, emparades per una llei que vulnera clarament l'estat de dret. Si recollim 500.000 signatures obligarem els polítics a debatre aquesta qüestió”, explica el Jofre Farrés, secretari general d'Aisec-Adicae, una associació de defensa dels usuaris de bancs, caixes i asseguradores. L'entitat denuncia que la llei és “perversa”, ja que “fomenta formes de contractació de crèdits abusives i complexes, però no ofereix cap garantia per a l'usuari que no pot pagar”. L'entitat ha fet de mediadora en diversos conflictes entre usuaris i entitats financeres, i d'aquesta experiència conclou que “les caixes no tenen cap voluntat de suavitzar la situació”.

Ajudaries algú que no fa res ??

Aquestes xifres són publicades per Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea.

Zona de l'euro la taxa d'atur estable en el 10,1%

Estable en el 9,6% UE-27

La zona del euro (EA16) va ser de 10,1% l'agost del 2010, sense canvis en comparació amb July. Se'n va anar del 9,7% a l'agost de 2009.

La taxa d'atur EU27 va ser del 9,6% a l'agost de 2010, també sense canvis en comparació amb July Se'n va anar de 9,2% a l'agost de 2009.

Eurostat calcula que 23.066.000 homes i dones a la UE-27, dels quals 15.869.000 es trobaven a la zona de l'euro, estaven sense feina a l'agost de 2010. En comparació amb juliol, el nombre de desocupats va disminuir en un 68.000 en l'EU-27 i un 20.000 a la zona del euro. En comparació amb l'agost de 2009, la desocupació va augmentar en 0,894.000 a la UE-27 i 0,569.000 a la zona del euro.

Entre els Estats membres, les taxes d'atur més baixes es van registrar a Àustria (4,3%) i Holanda (4,5%), i la més alta a Espanya (20,5%), Letònia (19,5% en el segon trimestre del 2010), Estònia (18,6 % en el segon trimestre del 2010) i Lituània (18,2% en el segon trimestre del 2010).

En comparació amb fa un any, la taxa d'atur es va reduir en set Estats membres, es va mantenir estable en un
Els majors descensos es van observar a Malta (7,2% a 6,2%), Àustria (5,2% a 4,3%) i Alemanya (7,6% a 6,8%). Els majors increments es van registrar a Estònia (13,5% a 18,6% entre els segons trimestres de 2009 i 2010), Lituània (13,5% a 18,2% entre els segons trimestres de 2009 i 2010) i Bulgària (7,0% a 10,1%).

Entre agost de 2009 i agost de 2010, la taxa d'atur per als homes va passar de 9,5% a 9,9% a la zona de l'euro i del 9,3% al 9,6% a la UE-27. La taxa d'atur de les dones va augmentar de 9,9% a 10,3% en la zona de l'euro i del 9,1% al 9,6% a la UE-27.

A l'agost de 2010, la taxa d'atur dels joves (menors de 25 anys) va ser de 19,8% a la zona de l'euro i del 20,2% a la UE-27. Tant a la zona de l'euro i la UE-27 la la taxa va caure per al segon mes consecutiu. A l'agost de 2009 va ser 20,1% i 20,4% respectivament. Les taxes més baixes es van observar a Àustria (8,5%), Alemanya i els Països Baixos (8,8%), i les taxes més altes a Espanya (41,6%), Lituània (37,6% en el segon trimestre del 2010) i Estònia (37,2% en el segon trimestre del 2010).

Als EUA, la taxa d'atur va ser del 9,6% a l'agost de 2010. Al Japó va ser del 5,2% el juliol del 2010. Les taxes d'atur a l'agost de 2010, amb ajust estacional

La zona de l'euro (EA16) consisteix a Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Xipre, Luxemburg, Malta, Eslovàquia, Països Baixos, Àustria, Portugal, Eslovènia i Finlàndia.

La UE-27 inclou a Bèlgica (BE), Bulgària (BG), la República Txeca (CZ), Dinamarca (DK), Alemanya (DE), Estònia (EE), Irlanda (IE), Grècia (EL), Espanya (ES), França (FR), Itàlia (IT), Xipre (CY), Letònia (LV), Lituània (LT), Luxemburg (LU), Hongria (HU), Malta (MT), els Països Baixos (NL), Àustria (AT) , Polònia (PL), Portugal (PT), Romania (RO), Eslovènia (SI), Eslovàquia (SK), Finlàndia (FI), Suècia (SE) i el Regne Unit (Regne Unit).

En diu analisi jo maquillatge periodistic

Per què les xifres d´atur no són tan dolentes

Girona és la demarcació amb la taxa d'activitat més elevada de l'Estat i és la tercera en el rànquing per taxa d'ocupació

09:28 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

El sector serveis es va mostra molt dinàmic en la creació de nova ocupació (més d'11.000 nous llocs de treball el 2010) i alguns col·lectius, com el de joves de menys de 30 anys i els que fa pocs mesos que s'han quedat sense feina, comencen a veure com cau el nombre d'aturats

ORIOL PUIG La darrera Enquesta de Població Activa (EPA) mostrava com l'atur segueix pujant a les comarques gironines. Situava el nombre de desocupats en 76.700 persones, 2.600 més que un any abans, deixant la taxa de desocupació en el 19,17%. En el cas de l'atur registrat -que comptabilitza els desocupats apuntats a les Oficines de Treball-, l'any passat es va tancar amb uaugment. Tanmateix, alguns indicadors comencen a canviar de tendència i apunten a una recuperació del mercat de treball.

Els experts assenyalen que a l'hora de valorar l'atur cal parar atenció a altres indicadors, com ara la taxa d'activitat o la taxa d'ocupació. La primera es calcula dividint la població activa (que treballa o busca feina) per la població de 16 anys i més. La segona mesura el percentatge de persones ocupades de 16 anys o més en relació a la població d'aquest grup d'edat.

En ambdós casos, Girona se situa en una posició privilegiada en l'àmbit estatal. Així, la taxa d'activitat a Girona es va situar a finals de 2010 en el 66,41%, la més alta de tot l'Estat, i molt per sobre la mitjana (60%). La dada és especialment positiva pel que fa a la taxa masculina (73,68%), mentre que la femenina es va quedar lleugerament per sota del 59%, tot i ser també de les més altes de l'Estat.

Respecte a la taxa d'ocupació, a Girona es va situar en el 53,7%, només superada per les registrades a Madrid (55%) i Àlaba (54,6%). D'aquesta manera, més de la meitat de la població en edat de treballar ho està fent de forma efectiva a les comarques gironines. Aquesta situació només es dóna en 12 demarcacions de l'Estat, entre les quals Barcelona (51,6%)) i Tarragona (50,7%).

En la presentació de l'últim informe de la patronal gironina FOEG, el professor d'Economia de la UdG Modest Fluvià, apuntava que les taxes d'ocupació i d'activitat són «sistemàticament favorables» a les comarques gironines, en el que és un fet diferencial respecte a altres demarcacions.

Tot i les bones dades de taxa d'ocupació a Girona, encara queden molt lluny de les registrades el tercer trimestre de 2006, quan va registrar un màxim proper al 65%.

Aquesta taxa era ja s'acostava molt al 70% fixat per l'Agenda de Lisboa, el full de ruta pactat per la UE per arribar a la plena ocupació al 2010 i que ha quedat en no res a causa de la duresa de la crisi iniciada l'any 2008.

L'EPA de tancament d'any revela que la taxa d'ocupació va créixer lleugerament en termes anuals, després que el nombre d'ocupats augmentés en 12.600 persones. La majoria de nous ocupats (més d'11.000 persones) es van generar en el sector serveis, i la resta tant en la indústria com en el sector primari. La construcció va ser, segons l'EPA, l'únic sector que va seguir destruint ocupació en termes interanuals.

Baixa l'atur entre els joves

D'altra banda, un estudi del Departament de Treball sobre el Perfil de l'atur a finals de 2010, també aporta algunes dades positives sobre el comportament del mercat de treball gironí.

Destaca que l'atur registrat (aquell dels desocupats apuntats a les Oficines de Treball) va baixar en el col·lectiu de menors de trenta anys l'any passat. Concretament un 14% entre els menros de 24 anys i un 9,3% entre els que tenen de 25 a 29 anys.

També va baixar l'atur entre aquells que portaven menys d'un any desocupats, mentre que el col·lectiu d'aturats de llarga durada es va disparar un 32%. L'informe també revela que la desocupació va baixar entre els homes i els nacionals, i va augmentar entre les dones i els estrangers.