LLADRES LLADRES LLADRES

Bancs i caixes fan l'agost amb les execucions hipotecàries

Les entitats es beneficien d'una llei hipotecària que els permet adjudicar-se immobles d'impagats amb un descompte de fins al 50% del valor de taxació

Els bancs i les caixes estan en el punt de mira. Les exigències de solvència més elevades que la mitjana europea els posen entre l'espasa i la paret, i uns resultats econòmics que cauen des del 2007 els obliguen, d'alguna manera, a defensar-se dels qui els acusen d'haver-se pervertit amb el totxo. Totes les entitats, sense excepció, tenen massa actius bloquejats en forma d'immobles procedents d'execucions hipotecàries. I és cert que és un problema greu. Tenen capital, però no està disponible immediatament, sinó que està atapeït entre quatre parets que no es poden vendre fàcilment. La Caixa, per exemple, té 3.652 milions d'euros en forma d'immobles adjudicats pendents de col·locar-los al mercat, CatalunyaCaixa en té 3.370, i Unnim 1.985 milions. Tot plegat, amb 60.000 execucions hipotecàries des de l'any 2007, i un increment que a la ciutat de Barcelona, on la mitjana dels crèdits és més elevada, ha estat del 300%.

Pisos a preu de saldo

Però aquests 60.000 habitatges que han perdut els clients que no han pogut fer front a les quotes han estat comprats en un elevat percentatge per les mateixes entitats financeres, que han acudit a subhastes on no hi ha hagut postors. En aquest supòsit, la llei hipotecària permet que l'entitat pugui adquirir l'immoble pel 50% del valor de taxació del pis. En deutor només té una oportunitat remota de recuperar el seu pis: aconseguir que algú acudeixi a la subhasta i ofereixi per l'immoble el 70% o més del valor de taxació, i és clar, que estigui disposat a negociar amb el deutor la manera com pot recuperar el seu habitatge.

Si un pis va ser taxat en 150.000 euros, l'entitat financera podria adjudicar-se-la en subhasta per 75.000 euros, el màxim de descompte que permet la llei. I encara gràcies, perquè abans de la reforma que es va començar a aplicar l'any 2001, una caixa o banc podia comprar un pis en subhasta per una quantitat simbòlica. El problema, com explica l'advocada especialista en execucions hipotecàries Chantal Català, “és que la llei permet al banc que, a més de quedar-se amb el pis que sovint val més que el deute pendent, li pugui reclamar més diners al client, fins i tot embargant-li altres béns”. Aquesta advocada considera que la llei hipotecària “constitueix un abús de dret”, i proposta mesures que garantirien la protecció de l'usuari que “per causes alienes a la seva voluntat” no poden fer front als pagaments. Es tractaria de petites reformes de la llei, que “tenen només a veure amb la voluntat política, no pas amb dificultats legals”.

Català proposa concedir un dret de recompra o de retorn al deutor que ha perdut la casa, donant-li un termini de cinc anys per a aconseguir l'import que va pagar l'entitat o algú altre en subhasta, més les despeses i els interessos generats. Això implicaria que els adjudicataris no podrien especular amb la finca adquirida, si bé podrien llogar-la per rendibilitzar la inversió. En segon lloc, aquesta especialista considera viable reformar els articles 670 i 671 de la llei hipotecària perquè el creditor no es pugui adjudicar el bé subhastat per un import inferior a la xifra que se li degui, més els interessos. D'aquesta manera, l'entrega del pis saldaria totalment el deute.

Una ILP per reformar la llei

De fet, aquestes mesures van en la línia de la legislació dels Estats Units i el Regne Unit, on entregar l'habitatge salda immediatament el deute hipotecari. Actualment, la legislació espanyola estableix la responsabilitat il·limitada del deutor amb tot el seu patrimoni present i futur davant l'impagament d'un deute.

Els usuaris, però, ja fa temps que es mouen per mirar de canviar una llei que consideren salvatge. Entitats d'usuaris, sindicats i associacions de diversos àmbits començaran a recollir la setmana que ve signatures per dur al Congrés espanyol una ILP per modificar la llei hipotecària. “És una emergència social, milers de famílies que no poden pagar per causes alienes a la seva voluntat pateixen l'abús de les entitats financeres, emparades per una llei que vulnera clarament l'estat de dret. Si recollim 500.000 signatures obligarem els polítics a debatre aquesta qüestió”, explica el Jofre Farrés, secretari general d'Aisec-Adicae, una associació de defensa dels usuaris de bancs, caixes i asseguradores. L'entitat denuncia que la llei és “perversa”, ja que “fomenta formes de contractació de crèdits abusives i complexes, però no ofereix cap garantia per a l'usuari que no pot pagar”. L'entitat ha fet de mediadora en diversos conflictes entre usuaris i entitats financeres, i d'aquesta experiència conclou que “les caixes no tenen cap voluntat de suavitzar la situació”.