El Congrés veta una pregunta sobre el rei espanyol per 'irreverent'
ICV havia presentat una pregunta sobre l'adquisició d'una cinta mecànica de 14.000 euros pel monarca, però la Mesa l'ha tombada perquè titllava la despesa 'd'obscena'
La Mesa del Congrés dels Diputats no ha admès una pregunta presentada al registre de la cambra baixa espanyola, on ICV preguntava per l'adquisició d'una cinta mecànica per la Casa Reial espanyola amb un cost de 14.065 euros per tal que el rei espanyol hi faci exercici. L'òrgan parlamentari ha considerat que considerava "irreverent" la pregunta perquè qualificava la despesa "d'obscena", fet que ha comunicat personalment el president del Congrés a la diputada ecosocialista que la va presentar, Núria Buenaventura. De fet Buenaventura ha confirmat que no té cap inconvenient a reformular la pregunta obviant els termes que, pel que sembla, ofenen els membres de la Mesa. L'objectiu de la pregunta és que el govern espanyol informi de perquè els diners d'aquesta despesa surten de les arques espanyoles i no del pressupost que té assignat anualment la Casa Reial, que és de més de 8,4 milions d'euros.
ICV també es pregutna perquè cal adquirir aquesta cinta mecànica i si el rei espanyol no podria "passejar" pels jardins del seu palau en comptes d'encarregar un aparell de 14.000 euros.
La cinta disposa de dispositius per evitar accidents i tota mena de comoditats, com ara una pantalla de TDT, connexió a Internet i possibilitat de connectar-hi dispositius electrònics com reproductors de música o de vídeo. El departament encarregat de la compra va ser Patrimonio Nacional, que depèn del ministeri espanyol de Presidència.
La agencia Moody’s publica cada trimestre un informe dedicado únicamente a los paises con calificación Triple A llamado “Aaa Sovereing Monitor“, entre ellos España.
Siguiendo los criterios publicados por Moody’s vamos a intentar calcular cuándo se podría producir la bajada de rating de la deuda del Reino de España: Sabemos que España disfruta de una calificación Aaa, que es la máxima que otorga la agencia. La categoría Aaa no tiene otra superior. Un pais puede siempre mejorar su capacidad de crédito aunque ésta ya sea alta. Por tanto, noticias económicas negativas no se tiene que traducir necesariamente en una reducción de su rating.
Los Gobiernos son calificados en la misma escala que las empresas o los bancos. No obstante, “los gobiernos son especiales“. Tienen más herramientas que que la empresas para mejorar su capacidad de crédito y eso les da una ventaja. Pueden mejorar dicha capacidad a costa de otros mediante impuestos, por ejemplo subiendo el IVA y también porque pueden influir en los tipos de interés de su propia deuda, aunque ésto en España se tiene subcontratado al Banco Central Europeo.
Moody’s insiste que un pais bajará de rating cuando su deuda deje de ser un inconveniente y pase a ser intolerable para poder desarrollar políticasnormalmente. ¿Y cuando la deuda de España pasará a ser intolerable? La magnitud usada por Moody’s es “debt affordability” DA, ratio que sintetiza tanto el tamaño como el coste de la deuda.
El debt affordability se calcula como la parte de los ingresos públicos que tienen que ser destinados al pago de los intereses de la deuda. Históricamente , paises con un ratio que excede el 10%, se ven afectados duramente en sus políticas. La deuda será un problema serio para España cuando ese ratio supere el 10%. Ese será el momento de bajar el rating.
Ahora veamos los números con las cuentas públicas de España: Durante 2009 se pagaron 23.000 millones de intereses de la deuda pública española. Los ingresos públicos fueron del orden del 34,6% del PIB: 363.000 millones de euros. Por tanto el ratioDA,debt affordability, de 2009 es del 6,3%: a España le queda un colchón de 3,7 puntos, para ver rebajado su rating.
¿Cuáles son las perspectivas? Es probable, en el mejor de los casos, que el PIB español permanezca estancado unos años y que los ingresos públicos no pasen del 35% del PIB (subida de IVA en junio incluía) lo que supondrá unos ingresos de 350.000 millones de euros.
Los Presuspuestos Generales del Estado aprobados hace poco, señalaban los intereses a pagar en 2010 en 23.200 Mill. de euros, cifra ya desfasada. Dado que la deuda pública puede llegar al 70% del PIB a finales de este año y que la recuperación alemana hará subir los tipos de interés, el año 2010 es probable que se alcancen los 30.000 mill. de euros de intereses de la deuda. A ese ritmo será en 2011 cuando Moody’s baje el ratio a la deuda sobernana del Reino de España.
Gráfico:
SeekingAlpha* Interest Payments to GG Revenue es igual al ratio DA.
Els Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona ja tenen finalistes
Diputació de Barcelona
El jurat de la 30. edició dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, que es lliuraran el proper dia 25 de març al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, ja tenen finalistes, triats entre les 154 candidatures presentades.
Premi Arrel a la millor publicació municipal:
- El Ressò (Avià) - El Butlletí de Sant Just Desvern - El Pont d'Esplugues - La Veu de Lliçà de Vall - L'Informatiu de Santa Perpètua de Mogoda
Premi Innova a la millor iniciativa municipal en el camp de les noves tecnologies:
- Wiladecans (ajuntament de Viladecans) - Cugat TV (tv on line de l'ajuntament de Sant Cugat) - Ràdio Arenys (aplicació per l'iPhone) - Web municipal e Granollers (ajuntament de Granollers) - AnoiaEmergent.cat (diari digital de la comarca de l'Anoia)
Premi Miramar al millor programa d'una TV local:
-“Fem números ?” de TV de Badalona -“A Fons” de Cugat TV -“Respira” de Barcelona TV -“Plàstic” de Canal Reus TV -“Infovallès” de Vallès Oriental Televisió
Premi Rosalia Rovira al millor programa d'una emissora de ràdio municipal:
- El club de les oportunitats (Ràdio Bonmatí de Sant Joan les Fonts) - M'expliques un conte (Olesa Ràdio d'Olesa de Montserrat) - Pa ciència la nostra (Sants 3ràdio) - Cues de pansa (Ràdio Canet de Canet de Mar) - Les veus de la memòria (Cerdanyola Ràdio)
Premi Diputació al millor programa de ràdio d'una emissora municipal d'Espanya:
- 7 dies (Aldaia Ràdio) - Viravientos (Radiodifusión. Emissores municipals de Galícia) - Arredor de nos (Radiodifusión. Emissores municipals de Galícia) - Desde fuera del armario (Onda Andalucía) - Son do chafaris (Rario Ordes)
Premi Tasis Torrent, al millor treball periodístic:
- Crisi i immigració. Quan el somni ja no és Europa (Anna Teixidó, Revista de Girona) - Mares desemparades (Anna Aguilar, Presència) - El final de Caixa Manresa (Sílvia Berengueras. El Pou de la Gallina) - Amb hipoteca i el rebost buit (Francesc Solà. Ressò) - Els altres cambrilencs. Els immigrants de Don Benito (Ignasi Martí Estrada. Revista de Cambrils)
Premi Tasis Torrent a la millor iniciativa en l'àmbit de la premsa local i comarcal:
- Grup Comunicació 21: la major xarxa de periòdics de proximitat de Catalunya - Ressò - Revista Gidona - Viqolot - El Gíngol Edicions
Els membres del jurat han acordat també atorgar el Premi d'Honor a
- Maria Eugènia Ibáñez, per la seva llarga trajectòria periodística al servei de la informació de proximitat
dimecres, 9 de març del 2011
Buscando trabajo: Para este cargo queremos a alguien que sea responsable. Entonces soy la persona indicada para el puesto. ¿Por qué lo dice? Porque en todos mis trabajos anteriores, cuando algo salía mal, yo era el responsable.
¿Vd. tiene experiencia de minero? Sí, en la mayor mina del mundo que está en Venezuela, he trabajado a 4.000 m. de profundidad. ¿Qué llevaba Vd, candil, gas, luz eléctrica, ...? Nada de eso, siempre tuve el turno de día.
Señor director, el nuevo contable es sordo, ¿le despedimos? No, póngale en la sección de reclamaciones.
En la oficina de empleo: Quería un trabajo para mí. ¿Cómo lo quiere? Sólo por las tardes, una hora y medio kilo al mes. Tengo para Vd. algo mejor. ¿Qué es? Trabajar solamente un día al mes y ganar un millón. ¿Me está tomando el pelo? Sí, pero ha empezado usted.
Jefe: González, este mes ha solicitado Vd. 7 permisos para ir al entierro de su suegra, ¿cómo se explica eso? Es que cuando no es por una cosa es por otra, pero siempre se me estropea el plan.
En una entrevista para un empleo: ¿Sabe usted algún otro idioma? Sí, el inglés. ¿Usted sabe inglés? Oui. ¡Oiga! Que esto es francés. ¡Ah! Pues apúntelo también.
Secretaria: Señor Ramírez, ahí fuera hay un vendedor con un bigote muy grande. Gerente: Dígale que ya tengo uno.
Solicitando un trabajo en el circo: Le traigo un ratón que toca el piano y un pájaro que canta. ¿Podría hacerme una demostración? Claro, ... Pero, ¿esto tendrá truco, no? Pues si le digo la verdad, el pájaro no canta, es el ratón que es ventrílocuo.
Jefe, que este mes me han pagado de menos. Ya, pero el mes pasado le pagamos de más. Sí, un error se pasa, pero dos ...
Jefe, con este tiempo sólo se puede dormir o hacer el amor. Y yo no tengo sueño.
¿Me permite, jefe, que me ausente durante dos horas? Es que voy a ser padre.
Vale, márchese. (A las dos horas) ¿Qué ha sido niño o niña? Ahora es cuestión de esperar nueve meses, ¿sabe?
Jefe, pregunta un señor por usted. ¿Es negro? Pues no lo sé, no se lo he preguntado.
En el juzgado: Vengo a poner nombre al niño. ¿Cómo le quiere poner? Bricolaje. ¿Bricolaje? Sí, que le he hecho yo mismo. Un catalán en el juzgado: Vengo a poner nombre al niño. ¿Cómo le quiere poner? Jorge. Ya, está. ¿Cuánto vale? Es gratis. Pues, entonces, póngame también nombre al gemelo.
Atacs d´ansietat, nervis i mals de panxa per culpa de la crisi
Els psicòlegs afirmen que la crisi provoca efectes sobre la salut com transtorns per ansietat i depressions
14:49
VOTI AQUESTA NOTÍCIA
La crisi està deixant molts damnificats pel camí | ACN
ACN | La crisi està deixant molts damnificats pel camí, que ja sigui perquè han perdut la feina o perquè els han embargat el pis, cauen en un pou del qual els és difícil sortir-ne sols. Els gironins no en són una excepció, sobretot tenint en compte que més de 57.900 no tenen feina, i que el nombre de pisos embargats durant el 2010 va créixer un 34,7% a la demarcació. Un augment dels trastorns per ansietat i depressions, i també una traducció al cos en forma de problemes a la pell, complicacions digestives o de respiració, són només alguns dels efectes que la crisi provoca a la salut. Així ho ha explicat el president del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Girona, Jordi Ruiz, en una entrevista a l'ACN.
A les comarques gironines es van embargar durant el 2010 més de 2.000 pisos, una xifra que quadruplica les dades del 2007 i que suposa que unes 5.000 persones hagin perdut la casa per no pagar hipoteca en els últims tres anys, segons estudis fets per associacions de consumidors, usuaris de bancs i caixes, i el sindicat UGT. A part, més de 57.900 persones de la demarcació estan sense feina. Darrere les xifres hi ha sovint drames personals i familiars que, tot i que són difícilment quantificables, es fan notar amb un augment del nombre de trastorns adaptatius.
Com a psicòleg clínic, Ruiz es troba sovint amb casos com el d'un home que fa alguns mesos que no cobra, però que se sent obligat a continuar treballant ja que no veu cap altra alternativa, ni tampoc s'atreveix a buscar feina al mateix sector ja que la seva empresa se n'assabentaria. O el d'una jove a qui han embargat el cotxe per no poder-lo pagar, després d'una època de bonança en què els bancs li donaven crèdits pel que fos. En resum, petits o grans entrebancs que sovint desestabilitzen els afectats.
'Nervis a la panxa', no curar mai el refredat o petar les dents a la nit
Les manifestacions físiques d'aquest malestar psicològic van des dels atacs d'ansietat fins als coneguts com 'nervis a la panxa' o els problemes a l'hora d'anar al lavabo. Així, Ruiz explica que sovint es troba pacients a qui 'se'ls posa una cosa a la gola' i tenen dificultats per empassar i per fer la digestió, fet que els obliga a tenir molta cura amb el que ingereixen per tal que sigui fàcil de pair. També, casos en què l'afectat no pot anar al lavabo, o bé al contrari, que hi va molt sovint i això li pot generar possibles deshidratacions.
Així mateix, problemes respiratoris, amb persones que s'afoguen, o amb un sistema immunitari afectat ja que poden tardar dues setmanes en curar un refredat. També, taquicàrdies, dificultats a la nit ja que pateixen sobresalts, no poder conciliar el son o aixecar-se molt aviat i donar voltes per tornar-se a adormir sense aconseguir-ho. Un altre efecte és que es propiciï el bruxisme (l'hàbit de serrar les dents), indicador d'un excés de tensió. Així, si normalment es mastega amb una força de 10, a la nit es pot arribar a 300, segons concreta Ruiz.
El problema comença a accentuar-se quan l'estat d'ànim és baix, hi ha més apatia i més tristor, factors que poden conduir a una depressió.
Poc acostumats a canviar de feina
Quan algú que porta una vida aparentment normal pateix un canvi dràstic, com que perd la feina, primer sol patir un xoc, després ve la sorpresa, tot seguit una fase de por, i finalment acostuma a arribar el procés d'adaptació. Els primers dies són com unes 'minivacances' i s'enllesteixen temes pendents, però arriba un moment en què l'afectat es planteja que hauria de buscar feina. La falta d'oferta per la crisi actual pot 'afectar la percepció que un té d'un mateix', ja que és difícil acceptar que s'entra a formar part de la llista d'aturats de llarga durada, reflexiona Ruiz.
'Això encara és més dificultós en una societat com la nostra, on hi ha la idea que una feina és per a tota la vida', argumenta el president dels psicòlegs gironins. Així, posa l'exemple que als EUA, el fet de canviar sovint d'ocupació és més normal. 'Quan portes deu anys a la mateixa feina el canvi costa molt més de pair', apunta Ruiz.
Més cues per anar a veure el metge
Les cues als hospitals i a les consultes mèdiques també reflexen aquesta situació, segons diuen les estadístiques. 'Tenim un problema al davant que s'ha anat fent gran al cervell, i que ens posa en un estat d'alerta que ens sobrepassa', explica el psicòleg.
I quan els passa per primer cop, alguns afectats van a urgències, ja que poden tenir la sensació que no es poden moure o fins i tot que s'estan morint, per exemple. La major part de les vegades, però, el cas no arriba a ser tan greu, i amb medicació i relaxament se sol solucionar aquest problema. Aquests atacs puntuals poden derivar després, però, en un trastorn que pot allargar-se en el temps.
'Tenir una tasca a fer ens està protegint de possibles trastorns'
Tot i que és habitual queixar-se per anar massa estressat i demanar que tan de bo es pogués viure sense treballar, estar ocupat és 'una necessitat'. 'Que algú esperi alguna cosa de tu, i les interaccions socials que això genera i que ens donen coherència', són només algunes dels elements que es troben a faltar quan 'no hi ha aquest espai ni un horari que ens condicioni', explica Ruiz.
Per això, el president considera que quan s'està sense cap ocupació laboral cal buscar una estructura que substitueixi la feina, com per exemple cursos de formació que requereixin 'una activitat proactiva', on s'aprenguin habilitats noves com les comunicatives, els idiomes, etcètera. Així també es pot guanyar més seguretat i oferir un afegit a l'hora de buscar feina.
'Tenir una tasca a fer ens està protegint de possibles trastorns i malalties, és imprescindible tenir-la si fins i tot a nivell econòmic es pot estar sense treballar', subratlla Ruiz. Per això 'la feina és important', i si no hi és cal buscar una alternativa que permeti trobar aquesta 'coherència', ressalta el president dels psicòlegs gironins.
D'altra banda, quan s'opta per alternatives per trobar un sentit a la vida, Ruiz recorda que cal buscar activitats que ajudin a sentir-se bé, que es facin perquè agraden i que aportin un reforç positiu, que és quan es fa quelcom perquè ve de gust. Si el que es busca és el reforç negatiu, en canvi, el que es vol és evitar el càstig.
Trobar l'equilibri entre el seny i la rauxa
Sobre si els gironins tenen una manera particular d'afrontar la vida i les dificultats, Ruiz explica que en altres cultures i fins i tot en altres punts de l'Estat sí es detecta una manera diferent d'entendre les relacions personals. Potser aquí és més difícil entrar en un grup i més difícil sortir-ne, ha manifestat Ruiz, tot i que reconeix que és difícil extrapolar això en tota una població.
El que sí recomana, però, és buscar l'equilibri entre una actitud més conservadora -que podria comportar ser més obsessiu, més dubitatiu-, i una de més oberta que busqui noves sensacions i que pot aportar altres tipus d'interaccions socials. El president de la demarcació de Girona del Col·legi ho resumeix amb la dita 'm'agrada tenir el cervell obert a noves experiències, però no tant com perquè se m'escapi'.
Perill de quedar atrapat en les xarxes socials
D'altra banda, també hi ha diferència entre els joves i els adults a l'hora d'afrontar la crisi. Així, els primers segurament, si no tenen sortides laborals, han de quedar-se més temps a casa, 'tot i que puguin estar al màxim de formats'.
Això genera 'sentiments de frustració, irritabilitat, ansietat', propicia que no surtin de casa, i que en molts casos es ratlli l'addicció a Internet i a les xarxes socials. Els adults, en canvi, no solen patir aquestes dependències, però desenvolupen altres tipus de patologies, en veure's obligats a portar la batuta del nucli familiar.
Les empreses gironines van acomiadar 2.385 treballadors l´any 2010
Els acomiadaments individuals multipliquen gairebé per cinc el nombre de persones que van perdre la feina a través d'un ERO
VOTI AQUESTA NOTÍCIA
GIRONA | ORIOL PUIG Les empreses gironines van acomiadar 2.385 treballadors l'any passat. La gran majoria, fins a 1.970, van ser acomiadaments individuals, una xifra que multiplica gairebé per cinc el nombre de treballadors que han estat víctima d'un acomiadament col·lectiu o expedient de regulació d'ocupació amb resultat de rescissió. Segons dades del Departament de Treball, les empreses de Girona van intentar 2.500 acomiadaments individuals l'any 2010, un 16,4% menys que el 2009. No obstant això, una cinquena part d'aquests intents d'acomiadament va quedar sense efecte.
Més de 12 milions d'euros Només 649 dels acomiadaments individuals tancats l'any passat a Girona es va fer amb avinença entre empresa i treballador, fet que suposa que en més de la meitat dels casos hi havia desacord. Segons les dades del Departament de Treball, els acomiadaments individuals del primer semestre a Girona van suposar indemnitzacions acordades valorades en 12,24 milions d'euros, i reclamacions per més de 4,7 milions d'euros addicionals. La majoria dels acomiadaments individuals es van produir a les comarques del Gironès (771) i La Sleva (422), seguides l'Alt Empordà (287) i del Baix Empordà (257). Els empresaris de la Cerdanya (26) són els que menys recorren a aquesta figura.
Expedients de regulació Pel que fa als expedients de regulació d'ocupació, a Girona se'n van presentar 242 al llarg de 2010. D'aquests, 22 preveien mesures l'extinció dels contractes de treball. D'aquesta manera, 415 dels 2.875 treballadors afectats per algun ERO van acabar perdent la seva feina ?l'any passat. Per comarques, la Selva (142 afectats per acomiadaments col·lectius), va ser on més empreses van recórrer a un ERO d'extinció de contractes. La van seguir l'Alt Empordà (82) i el Gironès (72). A l'altre extrem, la Cerdanya és una de les úniques 8 comarques catalanes que l'any passat no va viure cap acomiadament a través d'un ERO.
Aquest dilluns 7 de març a "El Club de les Oportunitats" hem parlat amb la presidenta del Consorci Ter-Brugent, la Judith Guirado, també hem conegut en primera persona l'estat actual de les petites productores audiovisuals amb en David Pérez i l'Anton ens ha posat al dia de les novetats del projecte Suma't des de la FEVE d'Anglès. Dissabte a partir de les 12 del migdia hi ha reemissió del programa i també disponible en format podcast via web.
Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Sois idiotas?
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿sois idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿sois idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿sois idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿sois idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿sois idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿sois idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos. Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
No seré yo quien pare esta cadena. Un saludo a todos.
EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.
Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula. ¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FUTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS.
La economía sumergida en España supone en torno al 17% del Producto Interior Bruto (PIB), según un estudio de los profesores de la Universidad Rey Juan Carlos, María Arrazola, José de Hevia, Ignacio Mauleón y Raúl Sánchez publicado en el último 'Cuadernos de Información Económica' de la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas).
Los autores del estudio, que han realizado los cálculos teniendo en cuenta tres metodologías diferentes, concluyen que entre 1998 y 2008 la economía sumergida en España alcanzó el 17,4% con la aproximación monetaria, el 17,6% según el consumo de energía y el 16,7% con el modelo 'MIMIC' (Multiple Indicator and Multiple Causes).
Así, en los últimos 20 años (1980-2008), el volumen de la economía oficial medida por el PIB se ha más que duplicado, pero la economía sumergida, en el mismo periodo, se ha multiplicado por cuatro. "Esto pone de manifiesto que economía sumergida y bonanza económica son perfectamente compatibles", indica el estudio.
A la vista de estos datos, Funcas destaca que la economía sumergida alcanza "niveles preocupantes" en algunas economías como España por sus efectos sobre la equidad, eficiencia y competencia. "Parece existir un amplio consenso en que la economía española está entre ellas, pero también en la dificultad de aportar datos que gocen de una cierta precisión", subraya.
En términos de recaudación fiscal, el estudio pone de manifiesto que la economía sumergida genera una merma de ingresos fiscales, que estiman en el periodo 1989-2008 entre 30.845 y 32.735 millones de euros anuales de media al año, lo que supone entre el 5,4% y el 5,6% del PIB oficial.
4 millones de empleos sumergidos
Además, los autores indican que en el caso de que estuvieran todas las actividades económicas sometidas a fiscalidad y asumiendo que la recaudación fiscal observada no variara, la presión fiscal bajaría de media entre 4,5 y 4,8 puntos porcentuales.
En cuanto al efecto en el empleo, sea cual sea el procedimiento de estimación de la economía sumergida que se utilice, el empleo sumergido estimado ha crecido desde 1980, pasando de alrededor de 1,4 millones a más de 4 millones al final de la muestra.
Los autores explican que esta cifra no implica que exista una cifra equivalente de personas que realizan su actividad laboral al margen de la economía oficial, ya que puede ocurrir que algunas de ellas trabajen tanto en el ámbito de la economía sumergida como oficial.
"si el cliente tenía pendiente de pagar, por ejemplo, 200.000 euros de la hipoteca, y el piso ha sido subastado por 125.000, todavía debe 75.000 euros al banco. La ley certifica que las deudas deben pagarse con los bienes «presentes y futuros» del ciudadano. Algunas entidades financieras ofrecen como alternativa, tras quedarse el piso, alquilárselo al mismo inquilino que ya no es propietario. "
"5 ¿Qué ofrecen las administraciones ante la situación?
El Congreso elevó hace unos meses el mínimo de sueldo inembargable, que es del salario mínimo más el 10%. La Generalitat cuenta con ofideute, una oficina que intermedia entre clientes y bancos. Varios municipios cuentan con servicios similares. Más allá, las políticas de vivienda social.
1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpiaimatge. 2. El domiciliés inviolable. No s'hipodrà entrar ni fer-hicapescorcollsense el consentiment del titular o senseresolució judicial, llevat del cas de delicteflagrant.
Delsprincipisrectors de la política social i econòmica Article 39 1. Elspoderspúblicsasseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. Article 40 1. Elspoderspúblicspromouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins el marc d'una política d'estabilitateconòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació. 2. Elspoderspúblics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptacióprofessionals; vetllaranper la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descansnecessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacancesperiòdiquesretribuïdes i la promoció de centres adequats Article 47 Totselsespanyolstenendret a un habitatge digne i adequat. Elspoderspúblicspromouran les condicionsnecessàries i establiran les normespertinentsper tal de ferefectiuaquestdret, i regularan la utilització del sòl d'acordamb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitatparticiparà en les plus-vàlues que generi l'acció urbanística de les entitatspúbliques.
