La companyia elèctrica Endesa va instal·lar, a mitjans de la setmana passada, a la carretera que va des del Pasteral fins al pantà de Susqueda, un rètol, en castellà, anunciant que el vial és de propietat privada i prohibint-hi el pas. Aquesta mesura ha indignat els veïns de la dotzena de cases que viuen en aquella zona i especialment els propietaris del restaurant la Codina, que temen que el rètol els faci disminuir l'arribada de clientela al seu establiment. De fet, el propietari d'aquest conegut restaurant, Jaume Codina, ja va poder constatar ahir una baixada en el nombre de comensals. «No sé si és pel rètol o per la crisi, però hem tingut poca gent a l'hora de dinar», va explicar.
Isidre Font, l'alcalde d'Osor, municipi al qual pertany la part més poblada d'aquesta carretera, va explicar que el problema consisteix en el fet que cap administració pública no es vol fer càrrec de la conservació d'aquesta carretera, de manera que Endesa, per mitjà d'una estranya maniobra, ha fet públic que la carretera és de propietat privada. «M'estranya que una companyia elèctrica com Endesa sigui la propietària del camí», va declarar Font. Segons l'alcalde d'Osor, Endesa hauria optat per aquesta mesura perquè quan hi ha algun accident se'ls demana responsabilitats a ells. Aquest diari no va poder contactar ahir amb cap responsable de la companyia elèctrica. En un ple que es va celebrar divendres passat, l'Ajuntament d'Osor va acordar demanar a Endesa que, mentre no es resolgui aquesta situació, que espera que sigui temporal, es posi un altre cartell sota el rètol, en què s'anunciï el restaurant la Codina. I és que, malgrat el rètol que n'indica la prohibició, el pas no està en realitat tallat, però pot actuar com a element dissuasiu. L'alcalde d'Osor va afegir que la setmana passada va rebre una trucada d'un portaveu d'Endesa avisant-lo que posarien el rètol i que l'endemà, quan va anar a comprovar-ho, ja estava col·locat.
L'economia està pràcticament estancada, la taxa d'atur està en el 17,4% a Catalunya i a l'entorn del 20% a Espanya, els bons de l'Estat estan assetjats pels mercats i creixen els rumors de rescat. Un escenari molt preocupant, però potser no el crash que vostè esperava, no?
La previsió que vaig fer era que l'any realment terrible seria el 2011, que equivaldria al 1930 de la Gran Depressió. El crash es va produir a la meitat d'aquest any, quan entre juny i setembre la Unió Europea, els Estats Units i el Japó van arribar a la conclusió que no és possible capgirar la situació. Hi ha tres fets que per mi són definitius: quan el BCE declara la barra lliure, quan s'engega el segon pla d'Obama i quan s'inicia la guerra de les divises.
“Barra lliure”?
Sí, quan el BCE diu: “Veniu, que us presto el que vulgueu”, per tal d'injectar liquiditat, que és la recepta clàssica de posar diners públics per estimular l'economia. Quan s'arriba a aquest extrem, s'està assumint el fracàs. Això és més o menys el que jo havia previst.
Però vostè va predir que s'implantaria una economia de subsistència, una economia regulada amb racionament, bescanvi i la fi de la competència...
Continuo pensant que, el 2011 i després, tot això que vostè enumera serà realitat. Arribarà el moment que quan la gent vegi que això no té sortida tot es col·lapsarà. No veurem les migracions massives que descriu la pel·lícula El raïm de la ira perquè ara tenim un sistema de protecció social que esmorteeix, però hi haurà col·lapse.
Realment creu que això és una crisi sistèmica? No podria ser que ens estiguéssim ressituant per, passat un temps, tornar a fer el mateix?
El consum massiu s'ha acabat per sempre, l'alegria en el crèdit ha quedat liquidada, l'excés de capacitat productiva no té sortida... Aquest creixement que hem tingut s'ha basat en l'endeutament –a Espanya el 400% del PIB és deute– i ja no podem seguir palanquejant-nos: s'ha acabat la pel·lícula. A més hem malbaratat recursos, i no per res diabòlic, sinó perquè el sistema estava basat en l'ús indiscriminat de recursos. Si combinem les dues coses queda clar que anem a un model nou basat en l'eficiència i la productivitat. Tot això sona molt bé, però té conseqüències.
Quines?
Així com abans l'objectiu era la plena ocupació i el consum massiu, ara serà el contrari: haurem d'utilitzar la quantitat òptima de recursos. I un d'aquests recursos a racionalitzar és el treball. Jo crec que quan la crisi s'hagi acabat Espanya tindrà un atur estructural del 15%. Com mai més es podran tornar a fer 800.000 habitatges, turisme massiu i cotxes a mansalva, la gent que sobra no podrà ser ocupada.
Com es pot suportar tenir una part de la població sense ocupar, amb un sistema de protecció social en retrocés?
Empobrint-nos. Penso que el govern espanyol haurà de fer marxa enrere en l'anunci que retirarà el subsidi per a la gent que hagi acabat l'atur. No es farà, quedarà com un subsidi de subsistència.
Hi ha un aspecte que apunta al seu llibre que al meu entendre sí que podria reflectir el que està passant: el replegament del poder polític en favor del de les grans corporacions.
Això és així. Per exemple, a la cimera de Deauville del 18 d'octubre passat, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, van fer un tàndem per dir que els ens privats han de suportar part de les pèrdues si és que n'hi ha. Els dos parlaven per boca dels grans bancs alemanys i francesos, que són els que tenen el deute d'Espanya, Irlanda i Grècia. Anaven a salvar la seva banca, deixant de banda qualsevol tipus de consideració i passant per damunt de les conclusions a què havia arribat el BCE.
Aleshores, encara manté la seva afirmació que els banquers no són els culpables d'aquesta crisi?
Totalment, perquè no hi ha culpables. El model que ha funcionat fins ara va entrar en crisi fa molts anys, però el crèdit l'ha allargat en el temps. Les entitats financeres van agafar un protagonisme absolut. El creixement que hem tingut els darrers anys no hauria estat possible sense els bancs. Ara els podem demonitzar, però van ser els artífexs de la bonança.
Quin serà el paper del sistema financer en la post-crisi?
Sembla que definitivament s'avança pel camí de la plena transparència, i això farà que finalment sigui possible saber la dimensió real de la porqueria que tenen. I això portarà a una nova onada de fusions i absorcions. Anem a un escenari de menys entitats financeres, multinacionals i totalment sanejades.
Aquests dies, Wikileaks ha fet públic un seguit de documentació confidencial i anuncia nous informes sobre la banca dels Estats Units. Què pensa que podrien revelar?
Tot aquest tema de Wikileaks em fa desconfiar, perquè m'estranya que el totpoderós Estats Units es vegi impotent per aturar aquestes revelacions.
Pensa que és un ardit del mateix poder?
Interpreto que d'alguna manera s'està preparant l'opinió pública. Fer una intervenció massiva del sistema financer, la gent no ho toleraria, però sí si es demostra que el sistema financer està tocat de mort i s'intervé per salvar-lo. Aleshores sí. La societat nord-americana no va acceptar que s'entrés a la Segona Guerra Mundial fins l'atac de Pearl Harbor. Les revelacions del gener poden ser la representació d'un Pearl Harbor econòmic, de manera que l'opinió pública dels Estats Units acceptaria una intervenció massiva del sistema financer. Wikileaks podria posar al descobert que hi ha bancs que en els seus comptes tenen actius valorats molt per sobre del valor real de mercat.
Encara no s'ha fet net en el sistema financer?
No, i per sortir d'aquesta crisi és essencial posar sobre la taula tota la porqueria que tenen els bancs, les caixes, les companyies d'assegurances, els ens financers en definitiva.
Com veu que està sent l'actitud de la gent davant tot el que està caient?
La gent es revolta quan creu que hi ha alternatives. Però no viurem un Maig del 68, perquè ara la gent està pensant en la seva pròpia supervivència i no es veuen expectatives. Però no ho perdran tot: hi haurà el subsidi de subsistència.
Si no estiguéssim a dins de l'euro, estaríem millor o pitjor?
Quan Espanya va entrar a l'euro li va tocar la loteria, perquè tenia uns nivells de productivitat patètics, que no justificaven l'ingrés. Però l'adopció va ser genial, perquè estar dins de l'euro ens ha proporcionat unes oportunitats econòmiques que d'una altra manera no hauríem tingut i ens va crear una muralla defensiva contra l'especulació. Estem malament estant a dins, però pitjor seria sense l'euro.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat privatitzacions d'Aena i les loteries per aplacar la tensió dels mercats. Estan en la bona línia?
Estar a favor o en contra de les privatitzacions pot ser una qüestió ideològica, però jo preguntaria quin ús es farà dels diners que s'obtinguin. Interpreto que és una mesura purament conjuntural per tapar temporalment la boca a la inversió estrangera i de retruc rebaixar les despeses. És un altre Plan E per aguantar un mes més.
Catalunya ha decidit que serà CiU qui governarà els pròxims anys. Quina capacitat té el nou govern per actuar sobre la crisi?
Si el govern d'un estat com l'espanyol no pinta absolutament res davant els mercats financers globals, què vol que pinti un govern autonòmic com el català? Què pot fer un executiu que es trobarà la caixa buida i una tendència irrefrenable que no permet invertir la situació? Què pot fer un govern per reduir una taxa d'atur del 17,4%? Res. Tenint en compte, a més, que estem en un àmbit financer com l'espanyol, perquè Catalunya està en l'òrbita de la Lofca, no ho oblidem.
Una de les mesures que ha defensat CiU és precisament sortir de l'àmbit de la Lofca.
Suposem que Catalunya aconsegueix això; és més, que aconsegueix la independència: Catalunya serà un estat independent en una Europa en què, si la mitjana de PIB per càpita és 100, Catalunya està lleugerament per sobre, en un 104. Però és que la regió de Londres està en 220 i Hamburg, en 180.
Què vol dir?
Pensar en termes d'estat independent és una via esgotada: cal anar a formar clústers transnacionals.
“Clústers transnacionals”?
Sí, jo crec més en l'associació de territoris per generar sinergies, economies d'escala, col·laboracions, etcètera. Un clúster transnacional podria ser, per exemple, tota la costa catalana i francesa fins a Marsella, amb derivacions cap a Tolosa de Llenguadoc. Crec que hem de superar conceptes tradicionals com ara regions o comarques. El problema és que això pot tenir conseqüències, perquè a Catalunya hi ha zones molt complicades d'incloure en un clúster.
País o nació són conceptes que van més enllà de l'àmbit estrictament econòmic.
Els alemanys diuen que per què han de donar diners a Grècia si resulta que ells tenen problemes i Grècia no fa les coses bé. Nosaltres reclamem: “Balances fiscals!” i “Catalunya té un dèficit del 9%”, i aleshores, “Per què hem de repartir diners a altres territoris amb baixíssimes expectatives?”. Però això portat a l'extrem ens pot fer plantejar per què Barcelona ha d'aportar recursos a les comarques catalanes amb escasses possibilitats.
Des de Catalunya s'ha qüestionat que al final del repartiment sortim malparats.
L'excés d'anivellament ha estat el missatge fins ara, però l'actual és que un euro invertit a Catalunya rendeix més que un euro invertit a Extremadura. De la mateixa manera, un euro invertit en aquest clúster que jo proposo pot ser més rendible que a la Noguera.
On ha quedat la idea del reequilibri territorial?
Això del reequilibri era possible en un moment en què se suposava que la quantitat de recursos era il·limitada. Ja no és possible mantenir la idea que hem de créixer tots a la vegada. Recordem que el concepte de l'Europa de la geometria variable, que es va aparcar perquè això podia significar deixar gent al marge, doncs està començant a recuperar-se.
I qui no pugui seguir el ritme?
La pregunta serà què es farà amb aquesta gent. Doncs aquí tenim el veritable problema de futur: la gent. Deixant de banda qualsevol consideració ètica o política, quan s'arriba a una taxa d'atur d'un 20% sense comptar la subocupació, el que s'està posant sobre la taula és que hi ha un excedent de població activa.
Nestlé casi ha duplicado la plantilla prevista para fabricar cápsulas Dolce Gusto en Girona por el éxito del producto, de 100 a 180 personas, han explicado a Europa Press fuentes de la multinacional suiza.
La planta gerundense, operativa desde septiembre de 2009, cerrará 2010 con una producción de 400 millones de cápsulas Dolce Gusto, de las que exporta un 70% al resto de Europa y Japón.
Además de en Catalunya, estas cápsulas de 16 variedades -14 calientes y dos frías- solo se producen en otra factoría, la británica de Tutbury, que fue la pionera. Las instalaciones de Dolce Gusto en Girona, de 10.000 metros cuadrados, empezaron con una línea de producción y actualmente ya tienen cuatro en funcionamiento, con planes para colocar cuatro más, por lo que la plantilla continuará creciendo, han informado a Europa Press fuentes sindicales. La capacidad máxima es de 12 máquinas.
Pues a comprar los de la otra marca.
NO SON ESPAÑOLES, PERO DESDE ALLÍ DISTRIBUYEN AL ESTADO ESPAÑOL.
oskarmadrid 
Interanualment, s’observa com el creixement de l’atur continua desaccelerant-se, però encara no s’ha aconseguit reduir el nivell d’atur (+1,6% respecte de novembre de 2009)
A Espanya, l'atur ha augmentat tant intermensual (+0,6%; 24.318 aturats/ades més) com interanualment (+6,2%; 241.348 més). Catalunya és la comunitat autònoma que registra un menor creixement interanual de l'atur (+1,6%) i, intermensualment, és de les poques que redueix l'atur
Tornant a l'anàlisi sobre l'evolució intermensual a Catalunya, el descens de l'atur ha beneficiat sobretot als homes (1.767 homes aturats menys i 188 dones aturades menys). Sectorialment, la davallada se centra en la construcció (1.821 aturats/ades menys) i la indústria (1.193 menys); sectors que també obtenen resultats favorables en l'evolució interanual. L'agricultura i els serveis registren increments molt suaus (+0,4% i +0,1%, respectivament) mentre els aturats/ades que busquen la primera feina augmenten de 725 (+2,4%).
Interanualment, es redueix l'atur masculí, el provinent de la construcció i la indústria i sobretot, l'atur juvenil
El concurs oposició
L'article 49 del Decret legislatiu 1/1997 disposa el següent:
- La selecció per concurs oposició consisteix a superar les proves corresponents i, si s'escau, el curs selectiu de formació, i també a posseir prèviament, degudament valorades, determinades condicions de formació, de mèrits o de nivells d'experiéncia.
- En la fase d'oposició s'apliquen els criteris fixats anterior ment (articles 47, 48, 51 i 52 del Decret legislatiu 1/1997).
La valoració dels mèrits o nivell d'experiéncia no pot significar, en relació amb les proves selectives, més de la tercera part de la puntuació Màxima assolible en el conjunt del concurs oposició. Amb la finalitat d'assegurar la deguda idoneïtat dels candidats, aquests han de superar, en la fase d'oposició, la puntuació mínima que s'ha establert per a les proves selectives respectives (article 7 del Reglament de selecció de personal).
 |
| |
| OPOSICIONS. Informació i convocatòries | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Presentació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| L’Administració pública pot ser una possibilitat interessant per accedir al món laboral. Per poder treballar en la funció pública (local, autonòmica o estatal) s’ha de fer un seguit de proves d’accés, amb un resultat classificatori, denominades oposicions. L’oferta pública d’ocupació de les diferents administracions surt publicada en els diaris oficials corresponents. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Administracions públiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Generalitat de Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administracions locals a Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administració de l'Estat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Unió Europea | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Altres recursos | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Portals i altres webs sobre oposicions | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La crisis castiga fuerte y el tiempo y la falta de recursos nos hacen a veces tomar duras decisiones, puede que nadie este interesado pero si alguien lo quiere seguir utilizando, vendo web y dominio por un precio razonable, admito cualquier oferta pero la puja de salida esta en 600 €
GRACIAS A TODOS Y SUERTE EN LA VIDA
En los momentos de crisis actual una buena opción (aunque difícil y con muchos adversarios a los que vencer) es el mundo de la oposición.
Trabajo fijo y hoy en día bastante bien remunerado (en los tiempos que corren salir del mileurismo es complicado y los trienios, moscosos y demás vacaciones siempre es un buen plus).
Desde saldelparo.es te damos 10 consejos que podréis utilizar de la manera que creáis conveniente.
1. Motivación. Esto es fundamental, tenemos que estar mentalizados de lo difícil que resulta una prueba como esta y tener confianza en uno mismo y en el buen trabajo que se ha hecho con anterioridad es clave para poder llevarla a buen puerto.
2. Descanso. Dormir 8 horas antes del examen puede ser vital, ya que el descanso ayuda a controlar la ansiedad.
3. Naturalidad. Hay que ser consciente de la importancia del examen para el futuro, pero no convertirlo en el gran reto de nuestra vida, mucha gente no aprueba a la primera pero eso no significa que se termine el mundo.
4. Concentración. Es importante esta concentrado en lo que se tiene que hacer evitando distracciones en los mementos anteriores al examen.
5. Último repaso. No cambiar a última hora, por culpa de la ansiedad, el plan de preparación que se ha seguido.
6. Calidad sobre cantidad. No siempre aprueban el examen los que más horas han estudiado, sino aquellos que lo han hecho con más calidad.
7. Lugar y Tiempo. Llegar al examen con tiempo suficiente para familiarizarse con el lugar donde se desarrollará la prueba.
8. Documentación. Preparar la víspera todo aquello que pueda ser de utilidad.
9. Actitud. Durante el examen, el tribunal valorará también, además de los conocimientos, el aspecto exterior y el comportamiento de cada persona.
10. Examen. No El momento para el que nos hemos preparado no empieces hasta que se esté suficientemente relajado.
http://www.saldelparo.es/blog/2010/04
 |
| Entrevista a Josep Torrent (15/11/2010) |
Un dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica és, sens dubte, el dels immigrats. I una dada reveladora d'aquest fet és la caiguda en picat dels permisos de treball concedits. Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, el primer semestre de l'any se'n van atorgar a les comarques gironines 1.723, un 71% menys que el primer semestre del 2009 –que es va assolir una xifra total de 5.961.
Aquest percentatge supera la mitjana de Catalunya, on en els primers sis mesos de l'any hi ha hagut un descens del 62% –de les 50.843 autoritzacions el primer semestre del 2009 a les 19.288 d'aquest any–. Per demarcacions, Girona lidera la caiguda: a Barcelona el percentatge de descens és del 62% (aquest any s'han concedit 14.660 autoritzacions de treball); a Lleida, del 57% (891), i a Tarragona, del 42% (2.014).
Estralls de la crisi
De fet, aquesta dinàmica a les comarques gironines s'arrossega des del 2009, quan la crisi econòmica va ser més virulenta. El total d'autoritzacions de treball autoritzades l'any passat va ser de 10.613, menys de la meitat que tot el 2008 –en què es van assolir les 22.673.
La informació del Ministeri de Treball es refereix a les autoritzacions concedides a estrangers que volen realitzar a una activitat lucrativa per compte propi o aliè, per la qual necessiten autorització de residència i treball o només de treball si ja tenen el permís de residència en vigor.
L'economia serà, sense cap mena de dubte, un dels principals cavalls de batalla en aquesta campanya electoral que tot just acaba de començar. Com avançar cap a un nou patró de creixement, com reduir l'atur, com equilibrar les balances públiques en un moment de fortes restriccions creditícies, com fer que aquest crèdit arribi a les empreses i als particulars, quina ha de ser la política inversora de la Generalitat, com millorar la competitivitat i la internacionalització de la indústria, quina política fiscal necessita el país en un context de crisi, com incentivar l'emprenedoria, etc.
Són qüestions que es dibuixen amb diferents matisos als discursos dels sis partits amb representació parlamentària, que tot just fa uns dies van participar en una taula de debat celebrada a la redacció de L'Econòmic. Hi van participar Oriol Pujol (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC), Maria Àngels Cabasés (ERC), Enric Millo (PP), Laia Ortiz (ICV) i Antonio Espinosa (Ciutadans).
1.COM PODEM SORTIR DE LA CRISI?
Nou motor.
Un altre punt de discòrdia és la política fiscal que cal aplicar en un context de crisi. Per a CiU i PP la pujada d'impostos és una via errònia. “Caldria una rebaixa selectiva d'impostos que quedaria compensada amb una austeritat més gran en la despesa d'administració”, destaca el responsable popular, Enric Millo. La rèplica a PP i CiU la va donar Rocío Martínez-Sampere del PSC, que va acusar la dreta de fer “demagògia” amb la política fiscal. “S'obsessiona molt amb l'impost de successions, que s'ha quasi eliminat per al 94% de la ciutadania però ara el volen reduir al 6% de la població rica”, afegí.
També va generar matisos molt diferents el debat sobre quin ha de ser el paper de la iniciativa pública en el camí de sortida de la crisi. Austeritat enfront de més inversions per generar ocupació i activitat al voltant de l'administració. “Cal una inversió decidida des del sector públic per injectar l'activitat necessària per reactivar l'economia”, va destacar Laia Ortiz. Martínez-Sampere va defensar la necessitat de continuar donant suport des del Govern a sectors estratègics com el de l'automoció i va afegir que el que no s'ha de fer en el futur “és retallar la inversió en infraestructures de transport i de recerca”. Des de CiU, Oriol Pujol va destacar la necessitat d'austeritat i de racionalitzar la inversió. “En un context com l'actual només s'han de fer aquelles que tenen una taxa de retorn del 5%”, va dir. La defensa del Quart Cinturó també va ser una de les proclames del representant de la federació nacionalista, i va topar així amb la portaveu d'ICV al Parlament.
A pesar del missatge d'austeritat, PSC, ERC i ICV van posar l'accent també en la necessitat de mantenir les prestacions i evitar la fractura social i, dins l'àmbit públic, el debat sobre la dimensió de l'administració també va tenir el seu moment de protagonisme. Des d'Esquerra, Maria Àngels Cabasés va destacar la necessitat de fer un pacte per la transparència i la simplificació de l'administració. “Proposem mesures per avaluar l'ús dels recursos públics, centralitzar compres des de la Generalitat, fer més transparent la contractació i les operacions urbanístiques i una nova llei de transparència i d'integritat”. Enric Millo va posar l'accent en la necessitat de reduir “despeses supèrflues” i d'aprimar l'administració.
Els polítics també es van referir a la capacitat financera de la Generalitat per abordar noves mesures i plans per atacar la crisi. Punt aquest que va obrir un enfrontament entre el diputat popular i les representants de les formacions del tripartit. “Els catalans no tenen per què suportar que la seva administració sigui la més endeutada de tot l'Estat espanyol amb el 19% del PIB”, va destacar Millo. Martínez-Sampere, però, va recordar Millo que la Comunitat Valenciana (governada pel PP) està en una situació pitjor que Catalunya, a pesar –va afegir– de tenir transferides més competències.
Marc competencial.
En aquest àmbit de competències, la responsable d'Esquerra va destacar el poc marge de maniobra del govern català respecte a la política fiscal. “Fins que no puguem recaptar els nostres i decidir sobre ells no podrem parlar d'una política fiscal catalana”, va destacar. Per al representant del PP, però, aquest argument no és vàlid. “Catalunya té capacitat normativa després de l'acord de finançament signat pel PP i CiU el 2001, el que passa és que només es fa servir per apujar els impostos”, va contestar.
Sobre el debat energètic, des d'ICV es va destacar també la importància d'apostar pels serveis a les persones i les energies renovables com a font d'ocupació per al futur, i Enric Millo va destacar que en el debat energètic no es pot deixar de banda l'energia nuclear. Finalment, i dins aquest bloc, els diferents polítics van tenir missatges de consens en la necessitat de reforçar l'aposta per l'R+D+I i la formació com a eixos destacats per a sortir de la crisi econòmica.
2.COM PODEM REDUIR L'ATUR?
Intermediació privada.
Rocío Martínez-Sampere va defensar la tasca de l'actual govern i va reafirmar que per reduir l'atur el que calen són polítiques actives d'orientació i formació, “polítiques que no existien en els anteriors governs”, va destacar. També Laia Ortiz va apostar per “millorar la coordinació entre les polítiques actives i les polítiques passives”, i, des de Ciutadans, Antonio Espinosa va apostar per “incrementar les polítiques actives d'ocupació i vincular-les a les prestacions”. Espinosa també va posar sobre la taula la creació d'un fons per a la formació dels treballadors que es nodriria amb “cotitzacions, fons públics i recursos de les empreses destinats a RSC”.
Incentius a les empreses.
Un punt i a part va ser la inserció laboral dels joves. Tots els partits coincideixen en la necessitat de fer especial èmfasi en aquest col·lectiu en ple debat per la polèmica mesura d'ajudes als anomenats ni-ni feta pel president Montilla. Martínez-Sampere va defensar aquesta iniciativa destacant l'oferta d'una beca-salari a aquests joves. “Entenem que l'ocupació la genera el sector privat, però nosaltres hem d'impulsar aquesta ocupabilitat”, va dir la responsable de l'àrea econòmica del PSC.
3. S'HA D'INSISTIR EN EL FINANÇAMENT?
Oriol Pujol va animar la resta de partits a sumar-se a una iniciativa que és “entesa i compartida” per la majoria de la població de Catalunya. “Creiem que és possible i que no caldria modificar la Constitució”, va dir. Pujol va afegir que els concerts basc i navarrès no estan a la Constitució i aquesta existència s'articula en base a no ser present a la Lofca, “per tant caldria modificar la Lofca i no la Constitució”.
Les representants d'ERC i ICV van negar l'argumentació jurídica de CiU. Per a Maria Àngels Cabasés, els concerts existeixen, són fruits d'un pacte polític, difícil en el cas de Catalunya. Per a la representant d'Esquerra, el marc jurídic actual dóna a l'Estat espanyol “una fonamentació molt sòlida com per no atorgar el concert econòmic a Catalunya”. Cabasés, que va donar la benvinguda a CiU al “club pro concert” va lamentar que l'actitud històrica de la federació hagués estat de posar traves a la consecució. “L'única via és una interpretació diferent de la Constitució o canviar-la, per tant hi ha d'haver un pacte polític per poder assolir un concert econòmic”. Per això va apostar per ser influents a Madrid.
Laia Ortiz es va mostrar favorable a “un concert econòmic solidari” tot i que la principal aposta és recuperar el finançament que la sentència del TC “ha fet saltar pels aires”. “Des d'ICV no estem per «agafar els diners i córrer», nosaltres volem poder influir en la política econòmica que es fa des de l'Estat espanyol”. Sobre l'argumentació jurídica de CiU, Ortiz va recordar que durant la redacció de l'Estatut, ja es va posar sobre la taula i que el Consell Consultiu va mostrar els informes negatius sobre la constitucionalitat d'aquesta opció.
Finalment, els tres partits del tripartit van qualificar d'hipòcrita la proposta convergent. Rocío Martínez va recordar que “CiU mai no ha defensat el concert, ni en la reforma de l'Estatut”. La representant del PSC va afirmar que l'aposta ha de ser un finançament de model federal.
Enric Millo va estar d'acord que “utilitzar el concert com a solució als problemes de Catalunya, ara en campanya, és distreure dels problemes reals”. Millo va reconèixer que disposar d'un bon finançament és essencial per a la Generalitat. En aquest sentit, va justificar l'actitud del PP durant la negociació de l'Estatut: “La reforma del finançament es podia fer amb el consens de totes les forces de Catalunya, però es va barrejar amb l'Estatut i són dues coses que ens semblaven diferents”. El representant del PP va dir que la millora financera de Catalunya ha de venir especialment en matèria d'inversions de l'Estat. “No ens oblidem que la taxa d'activitat a Catalunya és del 62,8%; la del País Basc, 57,9%, i la de Navarra, 54,1%; per tant, el concert no és la solució als problemes reals, és un instrument important, però centrar el debat electoral en el concert és equivocar-se”.
Antonio Espinosa va intervenir per qualificar els concerts basc i navarrès de privilegis insolidaris i insostenibles. “Ciutadans s'oposa a aquest privilegi, i la solució no passa perquè aquest s'estengui sinó que el que cal és que es recalculi la quota i passi a tenir la mateixa càrrega fiscal que les altres comunitats. Volem un sistema just i equitatiu”, va manifestar. Espinosa va defensar l'actual model de finançament que va qualificar de “bo” i molt més beneficiós que el que tenen els lands alemanys.
Oriol Pujol va fer adonar que cap partit, excepte Ciutadans, no reclama que se suprimeixin els concerts basc i navarrès: “Deu ser molt injust, però cap partit no reclama que desapareguin”, va apuntar.
L'emissió de bons.
Sobre l'emissió de bons, la representant del PSC va recordar a Pujol l'èxit dels bons i va puntualitzar que no és endeutament nou, sinó venciment de deute i va acusar Pujol de voler torpedinar la credibilitat de la Generalitat per motivacions polítiques.
Oriol Pujol va replicar que l'operació dels bons contribuirà a hipotecar les finances del proper govern i va afegir que “en el termini d'un any, la Generalitat haurà de tornar els 1.500 o 2.000 milions d'euros més els interessos, i això vol dir que l'operació és pura tresoreria, que la Generalitat deu estar tan apurada per pagar nòmines que va a un termini d'un any. És el senyal de l'ofegament financer de la Generalitat. Al final, l'emissió dels bons és una pilota endavant a un any vista”.
Per últim, Rocío Martínez- Sampere va defensar l'emissió com una bona iniciativa i va assegurar que la mesura respon exclusivament al tancament dels mercats financers internacionals.
Per la seva banda, Laia Ortiz va proposar modificar els criteris d'inversió del fons de reserva de la Seguretat Social per poder-los destinar al deute de la Generalitat sense la intermediació de les entitats: “Hi ha 2.000 milions que s'haurien de poder utilitzar a Catalunya”, va dir.
4. CAL UN NOU MODEL DE CREIXEMENT?
Alguns partits entenen que no es pot replantejar el model econòmic sinó incidir-hi en la competitivitat; d'altres pensen que aquesta crisi ha posat de relleu que no es pot continuar amb el mateix patró de creixement.
En aquest darrer posicionament hi ha ICV. Laia Ortiz va defensar un nou model productiu. “Durant molts anys s'ha apostat per una competitivitat basada en la reducció de costos laborals”. Aquest nou model ha de fonamentar-se, segons ICV, en un nou patró energètic, basat en l'eficiència i que redueixi la dependència de l'exterior. La portaveu d'ICV, com tots els presents, va defensar la indústria, però va assegurar que en el futur cal orientar-la cap als sectors de més futur.
A favor del canvi de model està també ERC. Maria Àngels Cabasés va subratllar que cal fer passes decidides cap a l'economia del coneixement. “Hem de saber transmetre aquest coneixement a l'economia productiva, de forma que aconseguim un model basat en la productivitat, la innovació i la internacionalització”, va dir. Tanmateix, Cabasés va advertir que “no podem perdre el coneixement industrial que ja tenim amb una base molt sòlida i hi ha sectors estratègics pels quals s'ha d'apostar: com ara l'agroalimentari”.
Amb un discurs força similar, el representant de Ciutadans va assegurar que la seva formació està a favor de fer un cop de timó: “Cal abandonar el model econòmic del creixement i substituir-lo pel del coneixement”. Antonio Espinosa va apuntar que el nou model ha de ser més eficaç i sostenible: “En política industrial cal apostar per clústers especialitzats d'activitats tradicionals o nous, però d'alt valor afegit”.
El full de ruta.
Precisament la “competitivitat” i “productivitat” són els mots clau per a CiU. Oriol Pujol va afirmar que no calen noves fórmules sinó nous impulsos per allò que funciona. Com tots els participants en el debat, CiU va posar l'accent en l'emprenedoria: “Ha de ser una obsessió i ha de raure en el terreny educatiu”. Enric Millo va advertir sobre la pèrdua de pes de la indústria i es va mostrar partidari de recuperar el terreny perdut. El responsable econòmic del PP va defensar la modernització dels sectors tradicionals.
