L´atur a l´Estat espanyol trigarà 15 anys a recuperar-se

Fins l'any 2026 no es tornaran a registrar nivells semblants als d'abans de l'actual crisi econòmica

ACN/PARÍS La taxa d'atur a l'Estat arribarà al màxim aquest any (20,3%) i baixarà lentament en els propers anys fins arribar als registres d'abans de la crisi el 2026 (8,9%). Aquestes són les conclusions de l'informe semestral sobre Perspectives Econòmiques que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha presentat aquest dimecres a París.

L'organització preveu que l'economia espanyola creixi un 1% el 2011 i un 1,5% el 2012, any en què la taxa de desocupació s'espera que baixi al 19%. Tot i la disminució, l'estat espanyol continuaria sent el membre amb més percentatge de desocupats entre els 34 membres de l'OCDE.

Segons les previsions de l'organisme, el dèficit pressupostari passarà del 9,2% de l'any passat al 6,3% enguany, per rebaixar-se al 4,4% l'any que ve gràcies a l'efecte de la disminució de la despeses.

L'OCDE afirma en el seu informe que algunes de les mesures d'austeritat per l'any vinent "encara no són prou concretes" i que el govern "ha d'estar preparat per adoptar més mesures si cal".

L'organisme també recomana alleugerir la despesa dels acomiadaments dels treballadors amb contractes fixes per anar cap a un règim contractual més unificat.

Tendències futures en el sector serveis: anàlisi sectorial

El sector serveis de Catalunya també ha sofert les conseqüències de la crisi econòmica global. A partir de la segona meitat del 2007, el mercat laboral català va iniciar un pe­ríode d'alentiment que va portar a la destrucció de 304,3 milers de llocs de treball a principis del 2009. La majoria d'aquestes pèrdues (77%) se centraven en el sector de la construcció, la indústria i el sector primar¡, i el 23% van ser responsabilitat de les activitats financeres. La recessió econòmica ha disminuït la capacitat de creació de treball de la majoria de les branques econòmiques del sector serveis amb L'excepció de dues, la sanitat i L'educació.³⁷

El sector serveis representa el principal motor per al creixement de les economies avançades i, tal com hem co­mentat en aquest informe, la innovació en les empreses de serveis es convertirà en la pega clau de qualsevol eco­nomia per poder ser competitiva en I'ámbit internacional. Encara que hi ha autors que han situat el sector serveis en el centre del sistema d'innovació, hi ha certa dificultat a implicar l'administració en programes de suport espe­cífics a la innovació en aquest sector.³⁸ Un altre aspecte que ha quedat palès en aquest informe és el paper clau que té I' educació en el desenvolupament d'un sector serveis fort i competitiu, i que sigui font de creixement econòmic i de creació de nous llocs de treball. Aquests dos elements seran peces cabdals per poder aprofitar les oportunitats que les tendències futures en el sector ser­veis presenten per a les petites i mitjanes empreses. Per concloure, volem apuntar algunes d'aquestes tendències i oportunitats de futur de les diferents branques d'activitat que s'engloben en el sector serveis.

Serveis a les empreses³⁹

· Consultories ecològiques.⁴⁰ Empreses que aconsellin en el disseny de la cadena de subministrament de les empreses per tal d'aconseguir una reducció en les emissions de gasos i siguin sostenibles.

· Les consultores de comunicació i relacions públiques oferiran serveis basats en I'ús deis social media.

· Increment de les empreses que ofereixin serveis de gestió d'accés i identitat, i de seguretat de les dades en les empreses.

Serveis de comunicació⁴¹

· Implantació de xarxes socials a les empreses com a part de I'oferta global de serveis.

· Comercialització conjunta de productes i serveis ac­cessoris a televisors i ordinadors per estimular el mer­cat.

· Xarxes de nova generació amb amplitud de banda su­perior i serveis que garanteixen la qualitat d'extrem a extrem.

· Importància de la comunicació de persona a persona. Les videoconferències s'estendran en el món deis ne­gocis per mantenir el contacte amb els clients.

37 Caixa de Catalunya (2009). Informe sobre la conjuntura econòmica. Núm. 126. Maig 2009. Disponible a: http://www,caixacatalunya.com/caixacat/cat/ccpublic/ particulars/publica/pdf/ic0509c7.pdf.

38 Hi ha diverses línies d'actuació en aquest camp. Per a més informació consultar: Amores, X. (2008). «La importància c eixent de la innovació en el sector serveis». Disponible a: http://www.fundaciocampalans.com/images/noticias//06.amores.pdf.

39 Accenture (2009). «Innovation Trends in Cyber Security». Disponible a: http://globalsecuritychallenge.com/innovation%2OTrends%20in%2OCyber`/`2OSecurity.pdf. 40 Pricewaterhousecoopers (2009). Transportation and logistics 2030. Disponible a: http://www.pwc.com/mx/es/publicaciones/index.jhtml.

41 Informació obtinguda de: Deloitte (2009). «Una mirada al futuro. Predicciones y Tendencias TMT 2009». Disponible a: http://www.deloitte.com/assets/Dcom­Argentina/Local%20Assets/Documents/arg tmt tendencias2009_24082009.pdf, i d'Asimelec (2009). Informe 2009 del sector TIC en España. Disponible a: http://www. asimelec.es/media/File/Asimelec/publicaciones/INFORME%2DTIC.pdf

Serveis de construcció i d'enginyeria

· Augment de les empreses que adaptin els habitatges velis a la qualitat i potencial que ofereixen la climatit­zació, domòtica, revestiments, nous materials, insono­rització, xarxes telemàtiques o adaptacions per a les persones dependents.

· Nous edificis que siguin més sostenibles i que utilitzin energies alternatives (solar, fotovoltaica, etc.).

· Sistemes que puguin canviar l'entorn segons el com­portament deis habitants. Sistemes de calefacció i il·luminació, segons la demanda.

· Gestió remota deis edificis i implementació de l'auto­matització.

Serveis de distribució 42

· Utilització del màrqueting interactiu per captar nous consumidors, mitjançant blocs, comunitats, xarxes so­cials i màrqueting viral.

· Potenciar els canals de compra alternatius. Oferir el mateix servei independentment del canal de compra que s'utilitzi: en línia, catàleg, botiga. La mercaderia s'envia a casa o es recull a la botiga després de fer la compra en línia.

· Desenvolupament de franquícies per poder subminis­trar a mercats locals, i establir centres de recerca i de­senvolupament en diferents mercats.

Serveis d'ensenyament⁴³

· L'e-learning, será un component central en I'ensenya­ment del futur, que estarà relacionat amb el desenvo­lupament de les xarxes i la connectivitat, especialment pel que fa a I'ensenyament en determinades ubicacions de difícil accés.

· Els estudiants seran els propietaris del procés d'apre­nentatge, i els serveis en línia se centraran en els seus usuaris o es crearan de forma conjunta. Augmentarà la utilització de la xarxa participativa i del contingut creat per I'usuari.

· Augmentarà la importància de les competències digi­tals i del coneixement de

· Nous entorns d'aprenentatge amb noves eines d'en­senyament virtuals, com jocs, entorn d'aprenentatge obert o aplicacions d'aprenentatge en línia.

· Augment deis e-portfolios, on els estudiants i els pro­fessionals publicaran els seus documents o currículums en línia.

Serveis relacionats amb el medi ambient

Tractament d'aigües residuals: empreses que ofereixen tractaments biològics (biofiltres, cultius termófils, sis­temes aeròbics i anaeròbics de cultiu fix), tractaments amb membranes, tecnologies d'oxidació, tecnologies d'intercanvi iònic o electroquímiques, filtres verds i tec­nologies d'absorció.

· Refabricació: Augment en el nombre d'empreses que gestionen residus sòlids per preparar-los i fer-los servir com a matèria primera per a altres productes.

· La conscienciació de I'escalfament global fará que aug­menti el nombre d'habitatges que reciclin els residus sòlids o que vulguin minimitzar la utilització d'aigua mitjançant aplicacions diverses.

Serveis financers⁴⁴

· Peer-to-peer financing: plataformes de finançament de persona,a persona on és un individu qui deixa di­ners a un altre individu i on es descarta la institució financera.

· Personalització deis serveis:⁴⁵ disseny de nous pa­quets adaptats a I'estil de vida deis clients i cen­trats en I' oci, els viatges, les assegurances, etc.

· Oferir ais clients la llibertat d'escollir els serveis que més necessiten.

· Personalització de les targetes de crèdit.

· Els bancs internacionals augmentaran en importància. Encara que les telecomunicacions redueixin les neces­sitats de viatjar, augmenta I'oportunitat de col•laboració entre páisos i el comerç. El sector ha de permetre que els negocis es facin sense obstacles i de forma electrònica en l'àmbit internacional.

· Reducció espectacular en la utilització de monedes i bitllets físics i augment de monedes virtuals.

Serveis socials i de salut⁴⁶

· La convergència entre connectivitat extrema, sistemes de salut descentralitzats i augment de la mobilitat re­configuraran ('entrega i aprovisionament de serveis de salut en el futur. Els nous aparells, xarxes, sensors i ('in­forme mèdic electrònic dibuixaran el sistema de salut mòbil, que inclourà elements que actualment no tenen un paper important: xarxes socials, innovacions deis usuaris, aparells mòbils, etc. Això representarà nous Llocs de lliurament deis serveis, noves xarxes de cura de la salut i noves interaccions.

· Serveis de salut personalitzats que utilitzen les TIC (e­Salut) i integren diferents disciplines (bio-, nano-, gené­tica, intel•ligéncia ambiental i domòtica).

· Desenvolupament d'eines personalitzades per a la pre­venció de malalties i fomentar els hàbits saludables deis ciutadans.

· Les fronteres entre la medicina professional i ¡'auto­medicina desapareixeran i l'expansió de la salut mòbil comportarà una entrega efectiva de salut remota.

· Augment deis serveis de teleradiologia, telepatologia i altres formes de telemedicina.

· Augmentarà la gestió de la salut en qualsevol moment, i de persona a persona (peer-to-peer), i es formaran xarxes dedicades a determinades malalties (com per exemple, de pacients de diabetis), on s'intercanviaran experiències i es donaran consells.

· Les noves tecnologies mòbils permetran que les co­munitats puguin avaluar les condicions de salut del seu barri o població, i es pugui conèixer en tot moment I'es­tat de l'aire o de I'aigua.

Serveis d'oci

· L'oci s'entendrà com quelcom individual, subjectiu i humà, i els serveis relacionats amb I'oci es dedicaran a comprar, vendre i intercanviar experiències personals. Apareixerà I'oci democràtic, en què les persones seran els protagonistes.

· El fenomen de les tres dimensions (3D) s'estendrá del cinema a la televisió, a l'ordinador, a les consoles i al móbil. S'accelerara el desenvolupament de con­tingut en 3D i apareixeran models de negoci basats en aquest contingut, ja que els consumidors estan disposats a pagar més per experiències més gratificants.⁴⁷

· Desenvolupament de comunitats d'interès al voltant d'una determinada activitat i que combinaran diverses plataformes. Aquestes comunitats organitzaran grups de discussió i competicions en línia.

· El contingut es digitalitzarà i es posarà en línia, i s'intentarà maximitzar els ingressos d'explotació de marques, títols, programes¡ personatges.

· Augmentarà la col•laboració amb els socis. Aques­ta col•laboració pot adoptar diferents models: col·laboració en ingressos per començar i explotar noves árees o compartir contínuament el cost.

· Augmentaran les promocions en línia en detriment dels mitjans tradicionals.

42 PricewaterhouseCoopers (2009). Retad and Consumer Worlds: July, 2009. Disponible a: http://www.pwe.com/en GX/gx/retad-consumer/retail-consumer-worlds­july2009.jhtml.

43 Huijboom, N., et al. (2009). Public Services 2.0. The lmpact of Social Computing on Public Services. JRC Scientific and Technical Reports. Disponible a: http://ftp.jrc. es/EURdoc/JRC54203.pdf..

44 Carter, J. i R. García (2009). «An Unorthodox View of the Future of Banking». Disponible a: http://Iawiab.org/page attachments/0000/0064/Carter Garcia_04-09.pdf.

45 Angoulvant, C. (2009). «Retail Banking Trends 2009: Escaping the crisis». Disponible a: http://www.rolandberger.com/media/pdf/Roland_Berger Retail Banking_ Trends_20091111.pdf.

46 Instituto of the Futura (2010). «Booting up mobile health». Disponible a: http://www.iftf.org/fíes/SR-1194%20Booting%2OUp%2OMobile%2OHealth.pdf.

47 PricewaterhouseCoopers (2009). «Eyes wide open: 3D Tipping Points Loor». Disponible a: http://www.pwc.com/en GX/gx/entertainment-media/pdf/Eye_Wide_ Open 3D Tipping Points.pdf.

Serveis de turisme⁴⁸

· Augmenta la importància deis funemployed ('ocupats en diversió'), persones que no tenen feina i que dedi­quen el seu temps Lliure a satisfer els seus interessos persones i que tenen una actitud d'«ara o mai» en rela­ció amb el fet de viatjar.

· Desenvolupament de serveis adaptats ais aturats: des­tinacions econòmiques, nits complementaries, vacan­ces fora de temporada i vacances més llargues.

· El fenomen del pop-up. Es tracta d'estructures mòbils i temporals amb un disseny flexible i que serveixen d'ho­tels temporals, restaurants o instal•lacions esportives o festivals.

· Apareixerà el conserge de masses. Conserges que ofereixen serveis personalitzats i que utilitzen les noves tecnologies per contactar i atraure nous clients. El conserge de masses esdevindrà un element diferenciador de la competència.

· Aparició de nous destins turístics per satisfer les no­ves demandes deis consumidors. Entre les nombroses noves destinacions trobem: turisme cultural a páisos del continent africà, on els viatgers busquen informació genealògica; desenvolupament d'instal•lacions de golf als páisos asiàtics per satisfer la demanda de la nova classe mitjana emergent, etc.

Serveis de transport⁴⁹

· Entrega virtual. Les empreses digitalitzaran els docu­ments (cartes) i els enviaran al destinatari de manera electrònica.

· Transport lent. Desenvolupament de models de negoci que es concentren en transports més lents i que repre­senten un cost menor i més eficiència energètica.

· Col•laboració amb la competència en diferents proces­sos de negoci per reduir costos i aconseguir avantat­ges competitius (per exemple, per subministrar a ciu­tats molt grans o al centre de la ciutat).

· Logística low-cost. Els clients contracten només els serveis logístics que necessiten, segons les necessi­tats puntuals de ¡'empresa, i I'altra part deis processos es pot fer des de l 'empresa mateixa (per exemple, els processos administratius). Això anirà acompanyat del desenvolupament d'infraestructures, tecnologies de la informació, sistemes de control en temps real, etc.

· Cadena de subministrament per a la fabricació perso­nal. Desenvolupament de xarxes d'emprenedors que venen per Internet els productes que han fabricat per als consumidors individuals.

e Desenvolupament de noves tecnologies per al trans­port i logística: RFID per millorar el seguiment, xips i controladors per intel•ligéncia VSD, GPS, plataformes de seguiment de les emissions de C02, etc.

· Serveis de subhasta d'espais en vehicles.

· L'acceptació generalitzada de nous models de com­portaments més sostenibles i d'implantació de noves fonts d'energia implicarà també L'aparició de noves em­preses que oferiran serveis adequats, com per exemple subministradors i gestió de bateries (empresa Better Place), models d'utilització de cotxe compartit (em­presa ZipCar) o utilització d'una targeta intel•ligent i del telèfon mòbil per poder facilitar el registre i seguiment, deis viatgers i del seu equipatge durant el vol (empresa Smart Airport).so

48 EuroMonitor (2009). World Travel Market. Global Trends Report 2009. Disponible a: http://www.wtmiondon.com/files/3419_wtm_global_trends_report_v6_lores_ v2. pdf.

49 PricewaterhouseCoopers (2009). Transportation and logistics 2030. Disponible a: http://www.pwc.com/mx/es/publicaciones/index.jhtmi. 50 Informació obtinguda de: CSC Transportes. Disponible a: http://www.csc.com/es/ds/11474/14240-transportes.

Les noves tecnologies i la Internet dels serveis

La revolució digital ha canviat radicalment l'entrega i el consum de molts serveis. Els avenços tecnològics han fet possible que empreses globals entreguin serveis de comunicació, oci i altres serveis mitjançant el telefon mòbil o altres aparells, la utilització de nous serveis de salut en hospitals i en cirurgia, i la implantació de serveis sofisti­cats de videovigiláncia en circuits tancats, entre d'altres.

Els desenvolupa ments constants en informàtica, teleco­municacions, tecnologies de la informació, Internet, la xarxa, les bases de dades distribuïdes de forma massiva, són alguns deis principals factors que determinaran la in­novació en el camp deis serveis i que tenen el potencial de canviar la naturalesa deis serveis de manera significati­va. A continuació comentem alguns deis principals aven­ços tecnològics que afectaran el futur del sector serveis:

1. La utilització de sistemes de navegació per satél•lit, en especial quan es combinen amb telèfons mòbils o al­tres tipus de tecnologia de transmissió per permetre el seguiment de vehicles, persones o coses en temps real. Per exemple, I'assegurança de pagament en conduir o seguiment de vehicles per planificar rutes eficients.

2. La millora de la funcionalitat deis aparells mòbils i espe­cialment la integració de telefon, navegació via satél•lit, comunicacions pròximes i accés a Internet pel mòbil, que permeten oferir una gran quantitat de nous serveis a la gent quan es desplaça.

3. Sistemes de navegació a temps real, cinemàtic i d'alta precisió per al mapatge d'alta resolució amb exactitud a escala de centímetres.

4. Aparells RFID de mida i cost redits que permeten el seguiment de productes o paperassa mitjançant sistemes complexos.

5. L'alta disponibilitat i el preu reduït de disseny 3D amb ordinador, la mecànica informàtica de fluid i software d'análisi d'elements font que permeten a més empre­ses dur a terme el modelatge complex de nous produc­tes o serveis.

6. El desenvolupa ment en sistemes d'informació geográ­fica, bases de dades i plataformes de lliurament en línia afegeixen valor que s'obté amb la integració d'informa­ció de múltiples fonts.

7. Tecnologia de visualització i de prototips virtuals. Els serveis estan sempre en desenvolupa ment (també anomenats en beta perpétua).

8. El desenvolupament de software per a bases de dades sofisticades que permeten I'emmagatzematge, mineria de dades i anàlisis a una escala impensable fins fa poc.

9. La disponibilitat de computació de núvol i altres desen­volupaments en hardware, que permeten I'análisi rápi­da de grans quantitats de dades.

10.Xarxes socials/mons virtuals, que permeten a les em­preses proporcionar serveis de manera innovadora i atractiva a gran nombre de persones.

Internet, des de la seva aparició, ha estat utilitzada com a provéidora de serveis (per exemple, serveis de reserva de viatges, programes educatius o comprovació de I'estat d'enviaments). La interacció de I'usuari amb el provéidor del servei es feia mitjançant les págines web, on els proveïdors oferien els serveis utilitzant diferents models de negoci. L'evolució futura d'Internet, Peró, vol anar més enllá i aposta pel desenvolupa ment de la Internet deis serveis reals. Es pretén que Internet informi I'usuari en temps real de la dinàmica del servei i del seu contingut (per exemple,la cancel•lació d'un vol), i que permeti a I'usuari reaccionar immediat ament (per exemple, buscar una alternativa).

Els principis fonamentals de la Internet del futur els trobem en dos aspectes. En primer Iloc, I'aparició de nous serveis i aplicacions que demanen una nova infraestructura, i en se­gon Iloc, les noves tecnologies i infraestructures, que obren les portes a noves oportunitats per crear nous serveis i apli­cacions. Internet ha comportat una transformació social amb I'aparició de noves maneres d'interactuar socialment on es cocreen continguts, serveis, informació software. Aquests aspectes aposten per una transformació deis ser­veis,que ofereix Internet, on aquests estiguin relacionats amb les necessitats (personalitzats i centrats en I'usuari), nous mecanismes i models de negoci, nous intermediaris i una línia confusa entre el proveïdor i usuari del servei.³⁰

Tal com mostra la figura 33, la combinació de les dimen­sions semántica i social ens ha portat a la Web 2.0, que combinada amb la tecnologia semántica ens porta a la Web 3.0. Si combinem la tecnologia semántica i els ser­veis de la xarxa podem crear comunitats de serveis.

Un deis principals pilars de la Internet del futur és la Inter­net deis serveis.³¹ Els principals camps d'actuació de la Internet deis serveis són els següents:

1. Cloud computing: virtualització de serveis i optimització de recursos tant en capacitat de processament com d'emmagatzematge.

2. Open service platform: modularitat de serveis per faci­litat la seva integració amb usuaris finals.

3. Autonomic computing: sistemes autogestionats

4. Creen IT: optimització del consum energétic

El paradigma informátic emergent és la cloud computing o núvol informátic, on les dades i els serveis resideixen en centres de dades molt escalables als quals es pot acce­dir ubiquament des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. Es preveu que el mercat de la cloud computing representi uns 95 mil milions de dólars en negoci, uns 65 mil milions de dólars en aplicacions de productivitat i uns 160 mil milions de dólars en publicitat en línia.³² La figura 34 mostra les principals diferéncies entre la xarxa tradicional i la cloud computíng.­

En la cloud computing el client accedeix segons deman­da i utilitzant el model de pagament per ús a un gran nombre de recursos informátics assignats dinámicament. Els principals avantatges d'aquest model en comparació amb la xarxa tradicional són els següents:

1. L'accés immediat als serveis oferts per ('operador sense haver hagut d'adquirir préviament el hardware i software necessaris i construir, instal1ar i gestionar els sistemes.

2. Evitar la inversió financera inicial associada al punt an­terior, a canvi de pagar per I'ús que es faci deis serveis.

3. Despeses anuals totals potencialment inferiors a causa de les economies d'escala deis grans centres de dades que atenen a molts usuaris.

4. Aplicacions disponibles des de qualsevol punt amb accés a Internet i integració més senzilla amb clients i provéidors

5. Millor facilitat per absorbir pics de cárrega i per ampliar la capacitat de processament.

6. Garantia davant de desastres.

Les característiques de la computing són:

1. Permet I'accés a serveis a partir de les característiques técniques (localització le o identificador) de serveis web, peró també a partir de la informació contextual (per exemple, utilitzant context geográfic o de negoci).

2. Els serveis han de ser buscats, identificats i compostos en components de processos de negoci.

3. Progressar cap a la interactivitat perfecta deis consu­midors (permanent, sense límits temporals, transparent i sensible al context).

El mercat de la cloud computing ofereix oportunitats per a un ampli grup de provéidors i subministradors de tecno­logies de múltiples perfils. Pel que fa a les aplicacions de consumidor final trobem:4 ofimática, correu i missatgeria electrónica, calendaris i agendes compartides, recerques, mapes i navegació, telefonia i comunicació, pagaments, banca i finances personals, inversions, networking so­cial, espais en línia compartits en temps real, ticketing, subscripcions, etc. A llarg termini, una important part deis serveis informátics s'oferirá mitjanpant la cloud compu­ting. Aquests serveis formaran part de la infraestructura competitiva de les regions, com els transports, les tele­comunicacions, els mercats, els sistemes de pagament, els serveis administratius, el manteniment i la gestió d'in­fraestructures.

32. Klems, M. (2008). «Merrill Lynch Estimates "Cloud Computing" To Be $100 Billion Market». Web 2.0. Disponible a: http://web2.sys-con.com/node/604936.

33. Fernández, J. A. (2009). «Cloud computing: ¡un futuro brillante!» Centro del IE Business School para el Análisis de la Sociedad de la Información y las Telecomunicaciones. Disponible a: http://www.enter.ie.edu/mybox/cms/10550.pdf.

El pou

L´atur baixa a Catalunya i se situa en 601.541 aturats

El nombre d'aturats baixa en 9.728 persones, fet que suposa una reducció de l'1,59% respecte al març

ACN El nombre de desocupats va sumar 601.541 persones a l'abril, cosa que suposa una disminució de 9.728 persones, l'1,59% menys que el març, després de tres mesos d'augments, segons el Ministeri de Treball. En relació amb l'abril de l'any passat, l'atur registra un increment de 7.885 persones, l'1,33% més. En el conjunt de l'estat espanyol, l'atur registrat va tancar l'abril en 4.269.360 persones, 64.309 menys, una disminució de l'1,48% en relació amb el mes anterior. En relació amb el mateix mes del 2010, l'atur s'ha incrementat un 3,06%, 126.935 persones més. Per demarcacions, l'atur cau a tots els territoris. A Barcelona 3.906 persones, a Girona 3.040, a Lleida 344 i a Tarragona 2.438 persones.

L'abril és un mes on l'atur cau tradicionalment. Des de l'any 2006, només amb l'excepció del 2008, en plena crisi econòmica, l'atur registrat de l'abril, sense tenir en compte el factor estacional que suposa en quin mes cau la Setmana Santa, sempre ha disminuït en relació amb el març, al menys des del 2006 amb les dades publicades pel Ministeri de Treball.