Tendències futures en el sector serveis: anàlisi sectorial

El sector serveis de Catalunya també ha sofert les conseqüències de la crisi econòmica global. A partir de la segona meitat del 2007, el mercat laboral català va iniciar un pe­ríode d'alentiment que va portar a la destrucció de 304,3 milers de llocs de treball a principis del 2009. La majoria d'aquestes pèrdues (77%) se centraven en el sector de la construcció, la indústria i el sector primar¡, i el 23% van ser responsabilitat de les activitats financeres. La recessió econòmica ha disminuït la capacitat de creació de treball de la majoria de les branques econòmiques del sector serveis amb L'excepció de dues, la sanitat i L'educació.³⁷

El sector serveis representa el principal motor per al creixement de les economies avançades i, tal com hem co­mentat en aquest informe, la innovació en les empreses de serveis es convertirà en la pega clau de qualsevol eco­nomia per poder ser competitiva en I'ámbit internacional. Encara que hi ha autors que han situat el sector serveis en el centre del sistema d'innovació, hi ha certa dificultat a implicar l'administració en programes de suport espe­cífics a la innovació en aquest sector.³⁸ Un altre aspecte que ha quedat palès en aquest informe és el paper clau que té I' educació en el desenvolupament d'un sector serveis fort i competitiu, i que sigui font de creixement econòmic i de creació de nous llocs de treball. Aquests dos elements seran peces cabdals per poder aprofitar les oportunitats que les tendències futures en el sector ser­veis presenten per a les petites i mitjanes empreses. Per concloure, volem apuntar algunes d'aquestes tendències i oportunitats de futur de les diferents branques d'activitat que s'engloben en el sector serveis.

Serveis a les empreses³⁹

· Consultories ecològiques.⁴⁰ Empreses que aconsellin en el disseny de la cadena de subministrament de les empreses per tal d'aconseguir una reducció en les emissions de gasos i siguin sostenibles.

· Les consultores de comunicació i relacions públiques oferiran serveis basats en I'ús deis social media.

· Increment de les empreses que ofereixin serveis de gestió d'accés i identitat, i de seguretat de les dades en les empreses.

Serveis de comunicació⁴¹

· Implantació de xarxes socials a les empreses com a part de I'oferta global de serveis.

· Comercialització conjunta de productes i serveis ac­cessoris a televisors i ordinadors per estimular el mer­cat.

· Xarxes de nova generació amb amplitud de banda su­perior i serveis que garanteixen la qualitat d'extrem a extrem.

· Importància de la comunicació de persona a persona. Les videoconferències s'estendran en el món deis ne­gocis per mantenir el contacte amb els clients.

37 Caixa de Catalunya (2009). Informe sobre la conjuntura econòmica. Núm. 126. Maig 2009. Disponible a: http://www,caixacatalunya.com/caixacat/cat/ccpublic/ particulars/publica/pdf/ic0509c7.pdf.

38 Hi ha diverses línies d'actuació en aquest camp. Per a més informació consultar: Amores, X. (2008). «La importància c eixent de la innovació en el sector serveis». Disponible a: http://www.fundaciocampalans.com/images/noticias//06.amores.pdf.

39 Accenture (2009). «Innovation Trends in Cyber Security». Disponible a: http://globalsecuritychallenge.com/innovation%2OTrends%20in%2OCyber`/`2OSecurity.pdf. 40 Pricewaterhousecoopers (2009). Transportation and logistics 2030. Disponible a: http://www.pwc.com/mx/es/publicaciones/index.jhtml.

41 Informació obtinguda de: Deloitte (2009). «Una mirada al futuro. Predicciones y Tendencias TMT 2009». Disponible a: http://www.deloitte.com/assets/Dcom­Argentina/Local%20Assets/Documents/arg tmt tendencias2009_24082009.pdf, i d'Asimelec (2009). Informe 2009 del sector TIC en España. Disponible a: http://www. asimelec.es/media/File/Asimelec/publicaciones/INFORME%2DTIC.pdf

Serveis de construcció i d'enginyeria

· Augment de les empreses que adaptin els habitatges velis a la qualitat i potencial que ofereixen la climatit­zació, domòtica, revestiments, nous materials, insono­rització, xarxes telemàtiques o adaptacions per a les persones dependents.

· Nous edificis que siguin més sostenibles i que utilitzin energies alternatives (solar, fotovoltaica, etc.).

· Sistemes que puguin canviar l'entorn segons el com­portament deis habitants. Sistemes de calefacció i il·luminació, segons la demanda.

· Gestió remota deis edificis i implementació de l'auto­matització.

Serveis de distribució 42

· Utilització del màrqueting interactiu per captar nous consumidors, mitjançant blocs, comunitats, xarxes so­cials i màrqueting viral.

· Potenciar els canals de compra alternatius. Oferir el mateix servei independentment del canal de compra que s'utilitzi: en línia, catàleg, botiga. La mercaderia s'envia a casa o es recull a la botiga després de fer la compra en línia.

· Desenvolupament de franquícies per poder subminis­trar a mercats locals, i establir centres de recerca i de­senvolupament en diferents mercats.

Serveis d'ensenyament⁴³

· L'e-learning, será un component central en I'ensenya­ment del futur, que estarà relacionat amb el desenvo­lupament de les xarxes i la connectivitat, especialment pel que fa a I'ensenyament en determinades ubicacions de difícil accés.

· Els estudiants seran els propietaris del procés d'apre­nentatge, i els serveis en línia se centraran en els seus usuaris o es crearan de forma conjunta. Augmentarà la utilització de la xarxa participativa i del contingut creat per I'usuari.

· Augmentarà la importància de les competències digi­tals i del coneixement de

· Nous entorns d'aprenentatge amb noves eines d'en­senyament virtuals, com jocs, entorn d'aprenentatge obert o aplicacions d'aprenentatge en línia.

· Augment deis e-portfolios, on els estudiants i els pro­fessionals publicaran els seus documents o currículums en línia.

Serveis relacionats amb el medi ambient

Tractament d'aigües residuals: empreses que ofereixen tractaments biològics (biofiltres, cultius termófils, sis­temes aeròbics i anaeròbics de cultiu fix), tractaments amb membranes, tecnologies d'oxidació, tecnologies d'intercanvi iònic o electroquímiques, filtres verds i tec­nologies d'absorció.

· Refabricació: Augment en el nombre d'empreses que gestionen residus sòlids per preparar-los i fer-los servir com a matèria primera per a altres productes.

· La conscienciació de I'escalfament global fará que aug­menti el nombre d'habitatges que reciclin els residus sòlids o que vulguin minimitzar la utilització d'aigua mitjançant aplicacions diverses.

Serveis financers⁴⁴

· Peer-to-peer financing: plataformes de finançament de persona,a persona on és un individu qui deixa di­ners a un altre individu i on es descarta la institució financera.

· Personalització deis serveis:⁴⁵ disseny de nous pa­quets adaptats a I'estil de vida deis clients i cen­trats en I' oci, els viatges, les assegurances, etc.

· Oferir ais clients la llibertat d'escollir els serveis que més necessiten.

· Personalització de les targetes de crèdit.

· Els bancs internacionals augmentaran en importància. Encara que les telecomunicacions redueixin les neces­sitats de viatjar, augmenta I'oportunitat de col•laboració entre páisos i el comerç. El sector ha de permetre que els negocis es facin sense obstacles i de forma electrònica en l'àmbit internacional.

· Reducció espectacular en la utilització de monedes i bitllets físics i augment de monedes virtuals.

Serveis socials i de salut⁴⁶

· La convergència entre connectivitat extrema, sistemes de salut descentralitzats i augment de la mobilitat re­configuraran ('entrega i aprovisionament de serveis de salut en el futur. Els nous aparells, xarxes, sensors i ('in­forme mèdic electrònic dibuixaran el sistema de salut mòbil, que inclourà elements que actualment no tenen un paper important: xarxes socials, innovacions deis usuaris, aparells mòbils, etc. Això representarà nous Llocs de lliurament deis serveis, noves xarxes de cura de la salut i noves interaccions.

· Serveis de salut personalitzats que utilitzen les TIC (e­Salut) i integren diferents disciplines (bio-, nano-, gené­tica, intel•ligéncia ambiental i domòtica).

· Desenvolupament d'eines personalitzades per a la pre­venció de malalties i fomentar els hàbits saludables deis ciutadans.

· Les fronteres entre la medicina professional i ¡'auto­medicina desapareixeran i l'expansió de la salut mòbil comportarà una entrega efectiva de salut remota.

· Augment deis serveis de teleradiologia, telepatologia i altres formes de telemedicina.

· Augmentarà la gestió de la salut en qualsevol moment, i de persona a persona (peer-to-peer), i es formaran xarxes dedicades a determinades malalties (com per exemple, de pacients de diabetis), on s'intercanviaran experiències i es donaran consells.

· Les noves tecnologies mòbils permetran que les co­munitats puguin avaluar les condicions de salut del seu barri o població, i es pugui conèixer en tot moment I'es­tat de l'aire o de I'aigua.

Serveis d'oci

· L'oci s'entendrà com quelcom individual, subjectiu i humà, i els serveis relacionats amb I'oci es dedicaran a comprar, vendre i intercanviar experiències personals. Apareixerà I'oci democràtic, en què les persones seran els protagonistes.

· El fenomen de les tres dimensions (3D) s'estendrá del cinema a la televisió, a l'ordinador, a les consoles i al móbil. S'accelerara el desenvolupament de con­tingut en 3D i apareixeran models de negoci basats en aquest contingut, ja que els consumidors estan disposats a pagar més per experiències més gratificants.⁴⁷

· Desenvolupament de comunitats d'interès al voltant d'una determinada activitat i que combinaran diverses plataformes. Aquestes comunitats organitzaran grups de discussió i competicions en línia.

· El contingut es digitalitzarà i es posarà en línia, i s'intentarà maximitzar els ingressos d'explotació de marques, títols, programes¡ personatges.

· Augmentarà la col•laboració amb els socis. Aques­ta col•laboració pot adoptar diferents models: col·laboració en ingressos per començar i explotar noves árees o compartir contínuament el cost.

· Augmentaran les promocions en línia en detriment dels mitjans tradicionals.

42 PricewaterhouseCoopers (2009). Retad and Consumer Worlds: July, 2009. Disponible a: http://www.pwe.com/en GX/gx/retad-consumer/retail-consumer-worlds­july2009.jhtml.

43 Huijboom, N., et al. (2009). Public Services 2.0. The lmpact of Social Computing on Public Services. JRC Scientific and Technical Reports. Disponible a: http://ftp.jrc. es/EURdoc/JRC54203.pdf..

44 Carter, J. i R. García (2009). «An Unorthodox View of the Future of Banking». Disponible a: http://Iawiab.org/page attachments/0000/0064/Carter Garcia_04-09.pdf.

45 Angoulvant, C. (2009). «Retail Banking Trends 2009: Escaping the crisis». Disponible a: http://www.rolandberger.com/media/pdf/Roland_Berger Retail Banking_ Trends_20091111.pdf.

46 Instituto of the Futura (2010). «Booting up mobile health». Disponible a: http://www.iftf.org/fíes/SR-1194%20Booting%2OUp%2OMobile%2OHealth.pdf.

47 PricewaterhouseCoopers (2009). «Eyes wide open: 3D Tipping Points Loor». Disponible a: http://www.pwc.com/en GX/gx/entertainment-media/pdf/Eye_Wide_ Open 3D Tipping Points.pdf.

Serveis de turisme⁴⁸

· Augmenta la importància deis funemployed ('ocupats en diversió'), persones que no tenen feina i que dedi­quen el seu temps Lliure a satisfer els seus interessos persones i que tenen una actitud d'«ara o mai» en rela­ció amb el fet de viatjar.

· Desenvolupament de serveis adaptats ais aturats: des­tinacions econòmiques, nits complementaries, vacan­ces fora de temporada i vacances més llargues.

· El fenomen del pop-up. Es tracta d'estructures mòbils i temporals amb un disseny flexible i que serveixen d'ho­tels temporals, restaurants o instal•lacions esportives o festivals.

· Apareixerà el conserge de masses. Conserges que ofereixen serveis personalitzats i que utilitzen les noves tecnologies per contactar i atraure nous clients. El conserge de masses esdevindrà un element diferenciador de la competència.

· Aparició de nous destins turístics per satisfer les no­ves demandes deis consumidors. Entre les nombroses noves destinacions trobem: turisme cultural a páisos del continent africà, on els viatgers busquen informació genealògica; desenvolupament d'instal•lacions de golf als páisos asiàtics per satisfer la demanda de la nova classe mitjana emergent, etc.

Serveis de transport⁴⁹

· Entrega virtual. Les empreses digitalitzaran els docu­ments (cartes) i els enviaran al destinatari de manera electrònica.

· Transport lent. Desenvolupament de models de negoci que es concentren en transports més lents i que repre­senten un cost menor i més eficiència energètica.

· Col•laboració amb la competència en diferents proces­sos de negoci per reduir costos i aconseguir avantat­ges competitius (per exemple, per subministrar a ciu­tats molt grans o al centre de la ciutat).

· Logística low-cost. Els clients contracten només els serveis logístics que necessiten, segons les necessi­tats puntuals de ¡'empresa, i I'altra part deis processos es pot fer des de l 'empresa mateixa (per exemple, els processos administratius). Això anirà acompanyat del desenvolupament d'infraestructures, tecnologies de la informació, sistemes de control en temps real, etc.

· Cadena de subministrament per a la fabricació perso­nal. Desenvolupament de xarxes d'emprenedors que venen per Internet els productes que han fabricat per als consumidors individuals.

e Desenvolupament de noves tecnologies per al trans­port i logística: RFID per millorar el seguiment, xips i controladors per intel•ligéncia VSD, GPS, plataformes de seguiment de les emissions de C02, etc.

· Serveis de subhasta d'espais en vehicles.

· L'acceptació generalitzada de nous models de com­portaments més sostenibles i d'implantació de noves fonts d'energia implicarà també L'aparició de noves em­preses que oferiran serveis adequats, com per exemple subministradors i gestió de bateries (empresa Better Place), models d'utilització de cotxe compartit (em­presa ZipCar) o utilització d'una targeta intel•ligent i del telèfon mòbil per poder facilitar el registre i seguiment, deis viatgers i del seu equipatge durant el vol (empresa Smart Airport).so

48 EuroMonitor (2009). World Travel Market. Global Trends Report 2009. Disponible a: http://www.wtmiondon.com/files/3419_wtm_global_trends_report_v6_lores_ v2. pdf.

49 PricewaterhouseCoopers (2009). Transportation and logistics 2030. Disponible a: http://www.pwc.com/mx/es/publicaciones/index.jhtmi. 50 Informació obtinguda de: CSC Transportes. Disponible a: http://www.csc.com/es/ds/11474/14240-transportes.