dimarts, 1 de març del 2011

Qui mana ??

"223.000 Españoles han perdido la vivienda desde 2007"

"si el cliente tenía pendiente de pagar, por ejemplo, 200.000 euros de la hipoteca, y el piso ha sido subastado por 125.000, todavía debe 75.000 euros al banco. La ley certifica que las deudas deben pagarse con los bienes «presentes y futuros» del ciudadano. Algunas entidades financieras ofrecen como alternativa, tras quedarse el piso, alquilárselo al mismo inquilino que ya no es propietario. "

"5 ¿Qué ofrecen las administraciones ante la situación?

El Congreso elevó hace unos meses el mínimo de sueldo inembargable, que es del salario mínimo más el 10%. La Generalitat cuenta con ofideute, una oficina que intermedia entre clientes y bancos. Varios municipios cuentan con servicios similares. Más allá, las políticas de vivienda social.

""En el 2010, los tribunales expropiaron a 250.000 personas que habían dejado de pagar sus hipotecas. Los efectos de la crisis en forma de paro, que aún se harán notar durante este año, y la subida del euríbor hacen temer que esa cifra aumente. Los desahucios se producen bajo el amparo de las leyes, que son muy claras. El aval de un préstamo para adquirir una vivienda no es solo el inmueble, sino que incluye las rentas y el resto del patrimonio de quien lo suscribe.
La pronunciada caída de los tipos de interés que acompañó la incorporación de España al euro generó una escalada de precios de los inmuebles que deslumbró a todo el mundo: bancos, cajas y ciudadanos. Las subidas se prolongaron tanto tiempo que llegamos a pensar que sería para siempre, que se habían acabado los ciclos. En consecuencia, endeudarse hasta el límite siempre tendría el salvavidas del bien que se dejaba en prenda, cuyo valor aumentaba cada año al ritmo de dos dígitos. La banca, por su parte, fue víctima también del espejismo. Cómo entender si no aquella política de alegría y despreocupación que ahora le ha llenado el balance de edificios y solares sin salida y que amenaza su propia supervivencia.
Ahora bien, está claro que cuando se aplica la ley y se llega al desahucio, siempre es el particular, el hipotecado, el que sale perdiendo. No solo porque se queda sin vivienda, sino porque en muchos casos tiene que seguir pagando la pérdida del valor que ha sufrido el piso entre el día de la escritura y el momento del embargo.
En estos momentos, se promueve una iniciativa legislativa popular (ILP) para que la ley permita que la entrega del inmueble acabe con la deuda. Los grandes partidos deberían apoyarla, no para perjudicar los intereses de la banca, sino para equilibrar el reparto de daños. Es posible que la condición para que ese proyecto salga adelante sea que las hipotecas se encarezcan. Pero habría que añadir que las tasaciones se hinchen menos, que no se concedan hipotecas por el 100% del valor del inmueble y que los compradores obtengan mejor asesoramiento. Y también se podrían estudiar fórmulas intermedias, como dejar de inquilino al propietario aun después del desahucio, de forma que la mora no crezca y que el cliente no se quede en la calle. "


Constitucio
Espanyola 78

Article 18

1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2. El domicili és inviolable. No s'hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

Dels principis rectors de la política social i econòmica

Article
39
1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.

Article
40
1. Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins el marc d'una política d'estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació.
2. Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats

Article
47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.
La comunitat participarà en les plus-vàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques.


Iniciativa popular i necesiten 500.000 Firmes ??

I el govern???

Acord per salvar els bancs comunitaris amb dificultats
Els Quinze garantiran un refinançament bancari limitat fins a final de l’any 2009. L’acció acordada ahir vol impedir la fallida de les grans entitats bancàries mitjançant operacions de recapitalització amb fons públics
E.P. | 13/10/2008 | Vistes: 226

* Actualment puntuat amb 0 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

No hi va haver sorpreses i l’Eurogrup va aprovar anit un pla d’acció contra la crisi a imatge del britànic, tal com pretenien la canceller alemanya Angela Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy. Els caps d’estat i de Govern dels països de l’Eurozona van aprovar capitalitzar els bancs comunitaris en dificultats amb fons públics i garantir els préstecs interbancaris per reactivar aquest mercat, que en l’actualitat es troba paralitzat per la desconfiança entre les entitats. "Éstàvem decidits a mantenir la banca perquè la seva caiguda faria perdre la solidesa del sistema", va celebrar Sarkozy després de la cimera.

El pla aprovat segueix el model dissenyat pel primer ministre britànic, Gordon Brown, però a diferència d’aquest, consistent en 550.000 milions, en les conclusions no es recull cap xifra de quant valdrà aquesta intervenció. Cada Estat membre actuarà pel seu compte però de manera coordinada amb la resta de la UE. Segons va explicar en roda de premsa el líder de l’exectiu francès i també president de torn de la UE, diversos països, entre ells França, Itàlia i altres" posaran en marxa avui mateix les seves respectives mesures nacionals.

D’aquesta manera, seguint els desitjos expressats per Sarkozy, els líders de l’Eurogrup confirmen el seu compromís d’"actuar de manera conjunta per restaurar la confiança i el funcionament adequat del sistema europeu, amb l’objectiu de restablir unes condicions de finançament eficaces per a l’economia".

Objectius

Aquest enfocament coordinat dels països de l’euro pretén garantir unes condicions apropiades de liquiditat per als bancs, facilitar el seu finançament, que actualment està paralitzat, permetre una recapitalització eficaç dels bancs amb problemes, i assegurar una aplicació flexible de les regles de comptabilitat per tenir en compte les excepcionals circumstàncies del mercat. Els Quinze es van comprometre a no deixar que faci fallida cap banc important per al sistema financer, ja que recorreran a les recapitalitzacions amb fons públics si és necessari. Si un Govern decideix injectar diners públics a un banc haurà de salvaguardar sempre els interessos dels contribuents i garantir que els accionistes i els directius assumeixin les conseqüències de la intervenció

Espanya

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va volar a París amb urgència per assistir a la reunió (el matí va assistir a la desfilada amb motiu de la celebració del Dia de la festa de la hispanitat), també va expressar la seva "satisfacció" en roda de premsa perquè "per fi l’Eurogrup s’ha decidit a actuar conjuntament".

Els governs faran costat a la banca "perquè d’això depèn la salut i el futur de les nostres empreses", "l’ocupació", "el futur" i "els estalvis dels ciutadans". "En definitiva, que funcioni l’economia", va resumir Zapatero. S’ha de "recuperar la confiança" i això "sols és possible si els Estats hi posen tots els seus mitjans". Zapatero també va anunciar que cridarà el cap de l’oposició, Mariano Rajoy, avui per fixar de "manera definitiva" un encontre en què tractar el camí a seguir.



Mano que te da de comer no has de morder.