Cap on anem ???

Les entitats socials alerten que un de cada cinc catalans és pobre

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya apunta que 161.000 persones no reben cap prestació i 336.000 ja no tenen atur

Les dades de pobresa no paren de créixer i indiquen que una de cada cinc persones al Principat és pobra, perquè viuen amb menys diners del salari mínim, segons que alerten les entitats socials, que assenyalen que 161.000 catalans no reben cap prestació i 336.000 no tenen atur. A aquestes xifres, s'hi sumaran els mesos vinents unes 170.000 persones, que deixaran de rebre el subsidi de desocupació entre l'octubre i el març i només rebran com a prestació els 420 euros estatals, si continua vigent aquesta ajuda conjuntural. La Taula del Tercer Sector Social, que agrupa unes quatre mil entitats, demana una resposta del govern i la col·laboració de la ciutadania davant d'una situació que qualifica d'emergència.

'Donem el millor de nosaltres' és el lema de la campanya que les entitats socials han posat en marxa per a sensibilitzar els ciutadans, mostrar la tasca de les entitats socials, promoure la participació, la col·laboració i el voluntariat, i demanar al govern que prioritzi les polítiques de cohesió social.

'La lluita contra la pobresa és ara o ara.' Així de contundent s'ha mostrat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, que ha criticat les polítiques del govern i ha lamentat que el pressupost del 2011 no inclogui més aportacions per a afrontar la pobresa i augmenti. Enric Molist, coordinador de Creu Roja, ha afirmat que és una 'situació sense precedents' des de la postguerra.

Amb vista al pressupost del 2012, les entitats estan fent propostes per millorar el finançament destinat a polítiques socials i econòmiques i asseguren que seguiran de prop el procés d'elaboració del pressupostde l'any vinent. També han insistit que les polítiques de cohesió social impliquen tots els departaments, no sols el de Benestar Social i Família.

Així mateix, les entitats treballen amb una llista de vint-i-cinc propostes perquè els partits incloguin al programa electoral, com ara l'augment del salari mínim a vuit-cents euros, polítiques de foment de la mediació per a les persones que es queden sense habitatge, la reforma del sistema de finançament de la llei de la dependència per a continuar el desplegament i assegurar els ajuts en alimentació.

Pobresa en augment

Les dades actualitzades que han presentat sobre la pobresa indiquen que un de cada cinc catalans és pobre perquè té uns ingressos inferiors al salari mínim, que és de sis-cents quaranta euros mensuals. És a dir, que un 20,4% de la població viu sota el llindar de la pobresa. Els més vulnerables són elsmés grans de seixanta-cinc anys, atès que aquest índex és del 25,1%, i els menors de setze, amb un 23,4%.

Les famílies nombroses i monoparentals són entre les més castigades, perquè sis de cada deu famílies nombroses viuen per sota el llindar de la pobresa i en el cas de les monoparentals el balanç és de quatre de cada deu. Tenint en compte la desocupació, les xifres poden augmentar els mesos vinents perquè més de 170.000 catalans deixaran de percebre el subsidi entre l'octubre i el març.

Aquestes persones, que només percebran la prestació conjuntural de 420 euros en cas que es mantingui, passaran a engrossir la llista de 336.000 que ja no cobren l'atur i estan en la mateixa situació. A més, ja són 161.000 els catalans que no tenen cap tipus de prestació i continuen sense feina.

Després de la reforma en el pagament de la renda mínima d'inserció (RMI), que va aixecar una gran polèmica a l'agost per aquest canvi amb l'objectiu de perseguir el frau, unes sis mil persones s'han quedat sense aquesta ajuda. El juliol del 2011 rebien la prestació 34.535, 12.500 més que no el 2009.

Les dades sobre habitatge també són preocupants. Així, 36.800 catalans no tenen llar o viuen en un lloc inadequat, amb 3.500 persones sense sostre, i cada dia s'executen sols al Principat vint-i-un desnonament. A banda, el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a final de mes amb dificultats.