dilluns, 13 de juny del 2011

Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva

­

La ratafia, un licor de nous amb herbes medicinals

Lluís Vilar, Universitat de Girona

La ratafia és un licor elaborat per maceració de nous verdes, diverses herbes i també especies, en un aiguardent, sovint anisat, que ha de tenir una graduació entre 26 i 29 °.

Ratafia és una paraula d'origen francès, potser derivada del llatí rata fíat (res), o sigui, sigui ratificada, en al•lusió a un pacte, acord..., i per això es pronunciaven aquestes paraules en tancar un tracte i segellar-lo amb un brindis on es bevia ratafia. El principal component de la ratafia són les Nous VERDES, el fruit del Noguer, la pela del

qual és carnosa pel juny (com la part carnosa d'una cirera o d'un préssec...) però no comestible, sinó que la part comestible és la llavor interna (el que hi ha dins el pinyol d'una cirera o d'un préssec...). 1 la

pela de la nou no és comestible perquè és fortament astringent, ja que té tanins que fan canviar el color de l'anís, i formen la base del licor de la ratafia. Les herbes i les especies que acaben de donar l'aroma al licor i les seves propietats medicinals digestives es poden agrupar en les classes següents:

la nou

- és el principal component que dóna el color característic al licor

els olis essencials de les labiades

ESPÍGOL, FARIGOLA, HERBA DEL TRAIDOR, MENTES, POLIOL, MARDUIX, MARIA LLUTSA, NEPTA, ROMANÍ, ORENGA, SAJOLIDA, SALVIA, MENTA ROMANA (una sàlvia de Mèxic), TARONGINA, TOMANÍ (CAPS D'ASE)

l'olor anisada de les umbel•líferes

COMÍ, FONOLL, MATAFALUGA (anís)

els principis estomacals i digestius de les compostes CAMAMILLA, CARDONET, DONZELL (ABSENTA)


altres plantes que van fent piló

BLET DE PARET, ESCABIOSA, ESPINCAL (PANICAL), ESTEPA, GINEBRÓ, HERBA DE LES MIL GRANES, HERBA PRIMA, LLORER, MAGNÓLIA, MALVA, MALVÍ, MAGRANA, MÓDEGA, ORTIGA, PI, PLANTATGE, ROMEGUERA, SAÜC, TIL•LA

l'aroma exòtic de les especies

ANÍS ESTRELLAT, CANYELLA, CLAU D'ESPÉCIA, GINGEBRE, NOU MOSCADA, pela de LLIMONA...

i per acabar algunes plantes més o menys tòxiques, que el que no mata engreixa

flor de GINESTA, HERBA FETGERA, HERBA DE SANT JOAN (PERICÓ), RUDA, XUCLAMEL