Èxit rotund de la campanya de promoció «Girona 10»

Segons l'Associació d'Hostaleria, s'han arribat a omplir 2.400 places hoteleres i s'han servit més de 10.000 menús

ACN Tant els turistes com els hotelers, comerciants i restauradors de Girona qualifiquen "d'èxit rotund" la campanya de promoció 'Girona 10'. Segons dades de l'Associació d'Hostaleria de Girona, durant aquest cap de setmana s'han arribat a omplir 2.400 places hoteleres i s'han servit més de 10.000 menús. El gerent de l'Associació, Jesús Pastor, destaca que el 70% dels turistes que han omplert el 200 establiments adherits a la iniciativa eren provinents de la demarcació de Barcelona i el 30% del territori gironí. L'Associació d'Hostaleria té previst repetir la campanya els pròxims anys tot i que serà de "forma puntual" per tal de mantenir "la originalitat i valor de la iniciativa".

Els encants turístics de Girona a baix cost han omplert la ciutat de visitants durant tot el cap de setmana. La campanya de màrqueting i promoció 'Girona 10' promoguda per l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial ha aconseguit omplir restaurants, comerços i hotels de la ciutat durant dos dies amb preus molt accessibles.

El gerent de l'Associació d'Hostaleria de Girona, Jesús Pastor, destaca que la campanya ha estat "un èxit rotund" que ha aportat molta vida als carrers del centre de Girona. Segons Pastor, la iniciativa és una mostra del model de turisme cultural que hauria de mantenir i potenciar la ciutat. Des de l'Associació subratllen que 'Girona 10' ha permès introduir la ciutat "dins l'imaginari col·lectiu turístic de l'estat espanyol" i ha provocat un gran impacte en els mitjans de comunicació i en l'àmbit empresarial. Una idea que comparteixen la majoria dels 200 establiments que s'han adherit a la campanya promocional.

Una gran acollida

Finalment la xifra de places que oferien els allotjaments de la ciutat s'ha enfilat fins a 2.400. L'Associació ha volgut premiar als turistes que no havien pogut entrar dins la campanya de 10 euros i havien reservat les seves places oferint-los els mateixos preus i les mateixes condicions. Pel que fa a la restauració, la previsió inicial de 8.000 menús s'ha quedat curta perquè molts dels restaurants han duplicat i triplicat els torns arribant a servir més de 10.000 menús. Fins i tot les visites guiades realitzades durant els dos dies del cap de setmana han superat totes les visites que s'havien portat a terme en l'últim semestre.

Segons el gerent de l'Associació, les dades obtingudes en l'àmbit de la restauració són "perfectament comparables" amb les xifres que s'acostumen a registrar durant el període de 'Temps de Flors'. No obstant això, Pastor destaca que les dades a nivell d'ocupació hotelera "són incomparables i molt positives".

70% de turistes de la demarcació de Barcelona

Segons l'Associació, el 70% dels visitants que han arribat aquest cap de setmana a Girona eren provinents de la demarcació de Barcelona i el 30% restant de les comarques gironines. L'Associació destaca que 'Girona 10' s'ha convertit en una festa del turisme de Girona, "una gran campanya de màrqueting" que "s'ha de repetir" però mantenint la seva originalitat i valor.

En l'àmbit del comerç, els establiments han valorat molt positivament els 100 vals de descompte de 10 euros, els descomptes del 10% i la 'nit de compres' que ha permès obrir les botigues des de les 10 del matí i fins a les 10 de la nit. Fins i tot, alguns dels comerços ha renovat les ofertes. És el cas de la botiga de Cal Rei, en la qual els seus propietaris han decidit que, en comptes de rebaixar els preus durant aquest cap de setmana, si els visitants compraven algun element avui podrien gaudir d'un descompte del 10% en la següent compra que fessin durant els propers quatre mesos.

I és que durant dos dies, tot ha girat entorn al número deu. El director i propietari de l'hotel Nord 1901, Lluís Ortet, ha destacat que la campanya ha mostrat que "Girona està viva i que els ciutadans estan units" per potenciar la població.

També els turistes i visitants que han recorregut els carrers de la ciutat durant aquest cap de setmana han valorat molt positivament la campanya de promoció. Els turistes han subratllat que la iniciativa permet descobrir tota una oferta cultural desconeguda o poc promocionada i permeten conèixer una ciutat amb "molt de potencial". Els visitants han demanat que la iniciativa no finalitzi aquest any.

La idea de 'Girona 10' va sorgir com una manera per celebrar que la revista National Geographic havia situat Girona i la Costa Brava com un dels llocs claus per passar-hi les vacances durant el 2012. L'Associació d'Hostaleria de Girona, entitat promotora de la campanya, ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Girona i del Patronat de Turisme per tirar endavant el projecte.

De veritat son Gratis?

Des de que ha començat les retallades dels diferents governs (autonòmic i estatal) la gent reclama que vol que els serveis públics continuïn sent gratuïts, però son gratuïts de veritat?, la resposta es
que no i nomes cal fer quatre números per demostrar que no son gratuïts i que a mes no son varats Suposem que una persona cobra una nomina de 1000€ bruts ( per fer els números fàcils, tot i que seria el sou mínim interprofessional aproximadament)
Si calculem la nomina per part del treballador surt que:


Sou brut 1000€
IRPF (24%) 240€
Seg. Social (4.7%) 47€
“Atur” (1.55%) 15.5€

Sou net 698€



Es calcula IRPF sobre el sou brut, que en aquest cas es de 12.000€/any que
seria el tram on es paga menys impost de IRPF ( si es cobres menys de 9.500€/any
brut aprox. , no es tributa de IRPF)
Si sumem els impostos que es treuen de la
nomina trobem que el treballador paga de forma directe cada mes 302.5€ el que
representa el 30.2% del seu sou brut
A part dels impostos directes, la empresa paga
en nom del treballador una sèrie de impostos fent que el que a la nomina del
treballador surt 1000€ i que el final en cobra 698€ la empresa pagui per ell



Sou brut 1000€
Seg. Social (30%) 300€
“Atur”(5,5%) 55€
FOGASA (2,2%) 2.2€
Cost Total 1357,2€



Si sumem els impostos que paga la empresa en nom del treballador trobem que paga 357,2€ cada mes.
Si sumem els impostos que paga el treballador de forma directe 302.5€ mes els impostos que paga de forma indirecte 357,2€ trobem que paga en total 659.7€ al mes en impostos, directes de la nomina.
Un cop arribats aquest punt, tenim que el treballador cobra 698€ nets al mes, que si suposem que te una despesa del 100% del seu sou,un 18% dels 698€ es queda al IVA (per
ser més exactes a part del IVA, s’haurien de calcular taxes municipals i impostos especials com el de la gasolina, però per fer l’exemple mes entenedor nomes agafem el màxim d IVA que es pot pagar a l’actualitat) fent que pagui 124,02€ extra d’impostos al mes.
Si sumem el que paga aquest treballador en impostos cada mes trobem que paga 783,2€ al mes que al any serien 9404,64€

Jo diria que amb els números a davant, podem
afirmar sense cap dubte que els serveis públics no son gratuïts

rècord històric d´aturats

Les comarques gironines tanquen el novembre amb un rècord històric d´aturats

Girona lidera l'increment de l'atur a Catalunya i ja suma 58.634 desocupats

01:35 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

GIRONA | O.PUIG/AGÈNCIES Mai no hi havia hagut tantes persones aturades registrades a les Oficines de Treball de les comarques gironines. Segons dades difoses ahir, a finals de novembre eren 58.634, cosa que suposa un augment de 1.097 persones en relació amb l'octubre i un nou rècord històric. Amb 3.392 persones desocupades més que el mateix mes del 2010, l'increment de l'atur de Girona és amb escreix el més elevat que s'ha registrat a totes les demarcacions catalanes. Per sectors, l'únic sector que disminueix l'atur és la construcció, amb 36 persones menys a les llistes del SOC. Més dolentes són encara les dades d'afiliació a la Seguretat Social, amb una caiguda de més de 7.500 cotitzants en un mes.
La demarcació de Girona ha estat una excepció en relació amb el comportament de l'atur en el conjunt de Catalunya, on el lleuger increment de l'atur el novembre ha suposat gairebé un estancament de la desocupació. Contràriament, a Girona, l'atur ha augmentat sobretot en el sector serveis, amb 1.080 desocupats més que a l'octubre. L'agricultura i la indústria, per la seva banda, van registrar increments molt moderats.
En termes percentuals, el novembre l'atur va augmentar l'1,91% en relació amb l'octubre. Si la comparació es fa amb el novembre de l'any passat, l'atur a Girona creix en 3.392 persones, el 6,14% més. Pel que fa a la contractació, a les comarques de Girona el novembre es van signar 12.347 contractes, cosa que suposa 1.492 menys que l'octubre (-10,78%), mentre que en relació amb l'any passat la disminució de contractes és de 1.018 menys (-7,62%).
El nombre de persones desocupades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya el novembre ha tornat a fixar un nou sostre històric amb 615.669 tot i que l'augment de la desocupació en relació amb l'octubre només ha augmentat en 111 persones, la xifra més baixa que s'ha registrat des que hi ha sèries històriques registrades per autonomies al Ministeri de Treball. En el conjunt de l'Estat espanyol, l'atur augmenta 59.536 persones i suma també un nou rècord amb 4.420.462 persones. L'atur disminueix a Barcelona, on hi ha 359 persones menys aturades, i també cau a Lleida, amb 754 aturats menys. A Tarragona la desocupació s'incrementa en 127 persones. L'increment de l'atur a Catalunya és de lluny l'augment més baix que s'ha registrat en el conjunt de l'Estat espanyol, si s'exceptua Madrid. L'allargada del cicle de la crisi i la debilitat del creixement fan que la recuperació de l'ocupació no acabi d'arribar, cosa que suposa un estancament amb el nombre d'aturats. Aquest llarg manteniment de persones a l'atur fa que les prestacions es vagin acabant i els aturats o bé vagin cobrant cada cop menys o bé deixin de cobrar alguna prestació.
A Catalunya, la cobertura d'aquest mes d'octubre va beneficiar al 69,61% de les persones aturades, mentre que l'octubre de l'any passat aquesta cobertura era del 86,77%. L'octubre passat hi havia a Girona 11.526 persones que no cobraven cap tipus de prestació per atur.

La Seguretat Social incorporarà 6.250 treballadors de la llar gironins que no estaven donats d'alta

Els empleats tenen fins el 30 de juny per regularitzar la seva situació i la intenció és fer aflorar treball submergit

ACN - Girona Baix Empordà, Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany, La Selva, Gironès, Ripollès Dijous, 1.12.2011. 15:11 h

La Seguretat Social preveu incorporar 6.250 treballadors de la llar de les comarques gironines que fins ara no estaven donats d'alta i no tenien la seva situació laboral regularitzada. Un canvi normatiu obliga els empleadors a donar d'alta els seus treballadors encara que només treballin per ells una hora quan abans només cotitzaven a partir de les 16,6 hores. Actualment hi ha 4.750 treballadors de la llar a la demarcació i tant la Tresoreria com el sindicat UGT creuen que aquesta mesura permetrà fer aflorar treball submergit i arribar als 11.000. Nou de cada deu empleats són dones i d'aquestes el 63% són estrangeres. Tindran fins el 30 de juny per regularitzar la situació laboral.

---

Jordi Mont, Francesc Francisco-Busquets i Dolors Bassa © ACN

---

El decret llei aprovat pel consell de ministres el novembre estableix que els treballadors de la llar s'integraran a la Seguretat Social perquè els seus drets laborals s'equiparin als de la resta d'empleats donats d'alta i també per fer aflorar una part de l'economia submergida. La secretària general de l'UGT a les comaques gironines, Dolors Bassa, ha assegurat que d'aquesta manera els treballadors de la llar cotitzaran, podran demanar baixes laborals, tenir atur o optar a una pensió de jubilació més elevada.

Un dels canvis principals és que ja no existirà distinció entre treballadors a temps complet o els que treballen només per hores perquè tots els empleats domèstics hauran d'estar afiliats. Abans, només ho estaven els que prestaven serveis més de 16,6 hores. Fins ara, el treballador es pagava la seva quota de la Seguretat Social. A partir de l'1 de gener, el titular de la llar familiar és qui haurà de donar d'alta el treballador. El director de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Jordi Mont, ha explicat que això serveix tant per a al família que té un empleat cada dia com per a la que en té un per hores. Així, ha detallat Mont, si un empleat de la llar treballa a tres cases diferents, els tres empleadors l'hauran de donar d'alta per les hores que hi dediqui.

El termini és fins el 30 de juny. En el cas que els treballadors discontinus -els que van per hores i en més d'una llar- no modifiquin la relació labora els donaran de baixa. La situació és diferent per als que treballen en una sola llar, a partir del 30 de juny els donaran d'alta i els incorporaran al rang més elevat de cotització.

La majoria dels treballadors de la llar, el 90%, són dones. D'aquestes, el 63% són d'origen estranger. Per això, l'UGT creu que aquesta regulació de les relacions laborals permetrà que puguin justificar més fàcilment que tenen una feina i un contracte laboral. La majoria de les empleades domèstiques són procedents d'Hondures, 930, seguides per les d'origen marroquí, 265 treballadores, i les bolivianes, 391 treballadors. En total, a les comarques gironines hi ha actualment 4.750 treballadors domèstics. D'aquests, uns 2.700 treballen en una sola llar i uns 2.000 són treballadors discontinus.

De moment, no s'integraran en el règim general de la Seguretat Social, sinó que han creta un règim especial. L'equiparació serà progressiva i la previsió és que el 2019 ja estiguin incorporats del tot. El seu sou mínim interprofessional no serà de moment el general, sinó el que hi ha estipulat per a treballadors eventuals i temporers, per tant, un mínim de 30,39 euros per jornada legal d'activitat.

Una trentena de majors de 50 anys ha aconseguit feina amb Reinicia´t

Un total de 147 persones han participat al programa Reinicia't de l'Ajuntament de Girona

07:44 VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Eva Fortià, Manel Serrat, Marta Madrenas i Laura Poch, ahir a Girona.
marc martí

GIRONA | DDG Un total de 147 persones més grans de 50 anys han participat durant aquest any al programa Reinicia't de l'Ajuntament de Girona, que té com a finalitat oferir orientació laboral i acompanyament a la inserció a la gent més gran de 50 anys en situació d'atur. De les 147, 28 s'han inserit laboralment -14 homes i 14 dones- principalment entre el sector serveis.

El balanç d'aquest programa el va presentar ahir la regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, juntament amb la directora del Servei Municipal d'Ocupació, Eva Fortià, i dues persones que han participat en el programa, en Manel Serrat i la Laura Poch.

Finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, en aquest temps els participants han treballat aspectes relacionats amb factors que incideixen directament i indirectament en la incorporació al mercat de treball, com l'analfabetisme digital, els canvis en el mercat laboral, currículum ocult, competitivitat, l'edat, la formació i reciclatge, factors sociològics, context socioeconòmic i ràtio d'adaptabilitat.
En concret, segons van explicar ahir, en arribar als 50 anys les dificultats per trobar feina són molt grans si la persona queda en situació d'atur, ja sigui per manca de formació -i les empreses per no voler formar-, de titulacions o altres aspectes que ara, amb el Reinicia't, hi troben una nova oportunitat.

Marc Vidal La crisis financiera explicada de manera sencilla

Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un préstamo
bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que
sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, beban hoy y
paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo que consumen cada uno de
sus clientes. Esta es una manera como otra cualquiera de concederles
préstamos.
Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar de
más clientes.

Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar los
beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las bebidas
que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumenta
vertiginosamente.
Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio; la
caja sigue estando vacía de ingresos contantes.
Un empleado del banco más cercano, muy emprendedor, y que trabaja de
director en la sección de servicio al cliente, se da cuenta de que las
deudas de los clientes del bar son activos de alto valor, y decide aumentar
la cantidad del préstamo a Heidi. El empleado del banco no ve ninguna razón
para preocuparse, ya que el préstamo bancario tiene como base para su
devolución las deudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensión del castillo de naipes?
En las oficinas del banco los directivos convierten estos activos bancarios
en "bebida-bonos", "alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios. Estos bonos
pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercado financiero
internacional. Nadie comprende en realidad qué significan los nombres tan
raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantía tienen estos bonos, ni
siquiera si tienen alguna garantía o no. Pero como los precios siguen
subiendo constantemente, el valor de los bonos sube también constantemente.
Nota: El castillo de naipes crece y crece y no para de crecer, pero todo es
un camelo; no hay detrás solidez monetaria que lo sustente. Todo son
"bonos", es decir, papelitos que "representan" tener valor siempre y cuando
el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los precios siguen subiendo, un día un asesor de riesgos
financieros que trabaja en el mismo banco (asesor al que, por cierto,
despiden pronto a causa de su pesimismo) decide que ha llegado el momento de
demandar a Heidi el pago de su préstamo bancario; y Heidi, a su vez, exige a
sus clientes el pago de las deudas contraídas con el bar.

Pero, claro está, los clientes no pueden pagar las deudas.
Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tener ni un céntimo!!! Han podido beber cada día
en el bar porque "se comprometían" a pagar sus deudas, pero el dinero físico
no existe.

Heidi no puede devolver sus préstamos bancarios y entra en bancarrota.
Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los "alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su
valor. Los "vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un 80%.

Las compañías que proveen al bar de Heidi, que le dieron largos plazos para
los pagos y que también adquirieron bonos cuando su precio empezó a subir,
se encuentran en una situación inédita. El proveedor de vinos entra en
bancarrota, y el proveedor de cerveza tiene que vender el negocio a otra
compañía de la competencia.
Nota: Porque los proveedores de vinos y cervezas también le fiaban a Heidi,
creyendo que estaban seguros de que cobrarían con creces al cabo del tiempo.
Como no han podido cobrar dado que el dinero no existe, la deuda de Heidi se
los ha comido a ellos.
El gobierno interviene para salvar al banco, tras conversaciones entre el
presidente del gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.

Para poder financiar el rescate del banco, el gobierno introduce un nuevo
impuesto muy elevado que pagarán los abstemios.
Nota: Que es lo que de verdad ha pasado. Con los impuestos de los ciudadanos
inocentes, los gobiernos han tapado el agujero financiero creado por la
estupidez de los bancos.

- 31.300 cotitzants estrangers

La Seguretat Social perd 31.300 afiliats estrangers

A l'octubre cau un 1,7% el nombre de cotitzants immigrants, el quart descens consecutiu registrat el 2011

EP / MADRID La Seguretat Social ha perdut 31.300 cotitzants estrangers a l'octubre, un 1,7% en relació al mes anterior, fins a situar el nombre d'immigrants en alta a 1.785.362 ocupats, ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Immigració.

Amb el descens d'octubre, el sistema de la Seguretat Social encadena quatre mesos de pèrdua d'afiliats estrangers després d'haver registrat al juliol, agost i setembre un total de 1.142, 19.715, i 13.384 baixes, respectivament.

Del total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en acabar el desè mes de l'any, 1.141.733 cotitzaven al règim general; 245.068 al Règim Agrari, 210.143 al d'autònoms, 182.774 al de la Llar; 5020 al del mar, i 623 al del Carbó.